La Tomaquera

La sequera és pública

2008-04-04T10:27:00.005Z

En els darrers dies s'ha desfermat una tempesta política al voltant de la sequera i les actuacions que el Govern de la Generalitat ha iniciat per tal de redreçar aquesta situació.

A banda del desori informatiu que hi ha hagut i de l'acumulació d'informacions contradictòries que les diferents administracions, partits i mitjans o precisament per això m'agradaria, després de la reunió que ahir vàrem tenir els responsables territorials d'ICV-EUiA, explicar algunes coses.

No és anecdòtic que un humil servidor hagi de fer aquestes coses. És que per molta informació que el Departament de Medi Ambient i Habitatge doni, aquesta no surt reflexada als mitjans. Ves a saber per què. Haurem de preguntar-li al Cuní.

Una reflexió inicial:
- La percepció social sobre la sequera és que la situació és crítica i que el Govern no sap ben be què fer. A més, com a conseqüència d'això, es posa en dubte la bondat de l'anomenada Nova Cultura de l'Aigua. No negaré que som en part culpables d'aquesta manca de comunicació.
- Malgrat aquesta sensació la realitat (cuantificable, comprovable, avaluable) és que mai s'havien fet tantes polítiques d'estalvi i diversificació en matèria de subministrament hídric com s'ha fet aquests anys. Anem a pams:

1. LA sequera.
Catalunya pateix una de les pitjors sequeres dels darrers 50 anys. Mai, repeteixo, mai s'havien reduït les pluges en un 60% a les capçaleres del Ter i el Llobregat. A això cal afegir que ara som més gent que mai. I, predominantment, de forma concentrada a la franja costanera central, històricament deficitària de recursos.

2. LA política de l'aigua d'ICV-EUiA. El que pensem i estem impulsant.
La Nova Cultura de l'Aigua (NCA) es basa en la recuperació d'aqüífers, la reutilització, l'estalvi i l'eficiència, la dessalinització i el rebuig la utilització a grans transvasaments, cercant l'autosuficiència hidràulica de Catalunya i de cadascuna de les seves conques.

3. EL que s'ha fet des del 2004.
- 170 Milions d'euros en obres d'abastament per aconseguir 120 hectòmetres cúbic anuals. A càrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua. 69 Milions d'Euros per obres dels Ajuntaments. 189 Milions en total. La recuperació de pous a la vall del Llobregat ja suposa el 10% de la demanda.
- Ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (doblant capacitat) i la seva connexió a l'Àrea Metropolitana.
- La dessalinitzadora del Prat, que entrarà en servei al maig del 2009. Cal dir que les obres d'una infrastructura així triguen 4 anys! Per tant, des que ICV-EUiA vàrem entrar al Govern ja vàrem començar a treballar en aquest tema, no com alguns mitjans han insinuat que ara tot són presses per fer la planta.
- Les campanyes d'eficiència i estalvi, amb el repartiment de quasi un milió de filtres d'aixeta han permès un estalvi del 4% a tot Catalunya i del 8% a la zona del Ter-LLobregat. Si no s'haguessin pres aquestes mesures ara els embassaments no estarien 20'6 % de capacitat, sinó al 10%.
- Malgrat que tot es pot millorar i encara queda molt camí a fer, cal dir que el consum d'aigua domèstica a l'àrea metropolitana ja esta a nivells de rècord a tot el món. Malgrat que la disponibilitat d'aigua és de 230 litres per habitant i dia, en alguns municipis com Badalona o Badia ja estan a poc més de 100. L'estalvi produït per la ciutadania és francament impressionant.
- S'han aprofitat totes les fuites d'aigua de la conducció entre el Ter i Cardedeu. Fuites que durant l'època de CiU es perdien. Això, estranyament, quasi no ha sortit en premsa.

4. QUÈ fer davant la crisi. Opcions:

Ja s'ha posat en marxa l'estudi de totes les possibilitats, que com tota solució tècnica, requereixen uns terminis i que, sempre sempre sempre, restaran condicionades a la situació meteorològica.

- Els vaixells.
L'opció dels vaixells és una solució d'emergència, que permetria portar aigua de zones excedentàries i el transport de la qual no implicaria cap agressió al medi per on passi aquesta aigua.
Aquesta opció requereix unes obres de connexió des del moll del Port de Barcelona a la xarxa d'aigua potable. S'estima que acabarien al maig, quan tinguéssim acabada la dessalinitzadora del Prat. Per tant, seria un a més a més. En el pitjor de les situacions tampoc podria donar cobertura a tota la demanda.

- Els trens.
L'oferta de RENFE de portar aigua és insuficient. Portar 4 trens al dia durant una setmana equival a un vaixell. L'encàrrec s'ha de fer amb 3 mesos d’antelació.

- Les alternatives de Zapatero i De la Vega.
La darrera setmana el Gobierno de España en funcions s'ha posicionat en contra de la captació del Segre (després en parlaré) i ha afirmat que hi opcions "mas ecológicas y económicas". Estem esperant que ens diguin quines. I mira que hem preguntat.

- La captació del Segre.
O transvasament. Personalment crec que el nom no fa la cosa. Però anem a pams.
La captació d'aigua es basa en els següents criteris:
* Només es posarà en marxa si no plou gens i mai abans de la tardor.
* La captació és puntual, no permanent. Bona prova d'això és que l'estructura per fer passar l'aigua pel túnel del Cadí serà desmuntada en acabar la situació excepcional.
* En tot moment la captació serà automàtica i programada per tal que com a màxim sigui d'1'5 metres cúbics per segon sempre i quan pel riu hi circuli un mínim de 3 metres cúbics per segon.
* El màxim que s'agafarà comporta només l'1'6% del volum d'aigua del Canal d'Urgell i es faria després de la temporada de reg. Per tant no afectaria al reg.
* Aquesta actuació depén de la voluntat política del Gobierno que, ara per ara, només diu que no a tot sense proposar res.

5. A tall de resum:

La situació climatològica excepcional requereix mesures agosarades. Les crisis, si s'aprofiten, esdevenen oportunitats i les actuacions en marxa al voltant de la captació d'aqüífers, estalvi i reaprofitament són pioneres a tota Europa.
D'aquesta situació no pot extreure's, com acabo de llegir avui a la premsa, que la Nova Cultura de l'Aigua ha fracassat. Al contrari: la Nova Cultura de l'Aigua és més necessària que mai i, si no fos per les mesures presses en aquest sentit , avui estaríem, increïblement, encara pitjor.

Una mirada perversa

Deixeu-me ser dolent. Tot plegat fa pudor. Les dades que us he donat són comprovables, reals. La gestió de la situació hídrica és excepcional, sobretot si comparem la gestió feta pels Governs convergents i l'herència rebuda.
No és casualitat. No m'ho crec. No és casualitat que com a conseqüència d'aquest episodi es reactivi la idea del transvasament del Roine, que suposaria un cop mortal a les possibilitats d'implantar altres formes de gestionar els recursos, una alternativa real al consumisme incontrolat en el que ens havíem instal·lat tots plegats des de fa tants i tants anys i que ara començàvem a reorientar.
Quins interessos hi ha al darrera de tot això?
Els grans transvasaments, els permanents i faraònics com el que proposava el PHN o el del Roine impliquen grans obres, grans inversions públiques que va a parar a les empreses constructores.
Un major consum implica majors beneficis econòmics per a les empreses subministradores.
Crec, sincerament, que ens hem equivocat com a societat. Privatitzar la gestió d'aquests serveis va ser un error i ara paguem les conseqüències en forma de pressions i xantatges.
Al voltant de tota la crisi s’instal·la, a poc a poc, un discurs ideològic molt potent:
" La natura no té límits. Si necessitem més, agafem més."
" Si aquí no hi ha aigua no és cojuntural, és estructural i per tant cal transvasar permanentment"
" Si hi ha manca d'aigua és millor comprar als regants"
"La gestió privada és millor que la pública"
etc.

Una petició

Si aquesta situació de manca excepcional de pluja s'hagués donat d’aquí un any, amb les dessalinitzadores acabades i la millora de l'eficiència més desenvolupada no estaríem parlant de crisi.
No em puc estar de demanar -perquè crec que és just, perquè crec que és necessari- que es tingui confiança en aquest Govern i en la gestió que fa en matèria d'aigua. Mai s'havia fet tant.

Un tema pendent

Algun dia caldrà parlar de què fem amb els regants ("Tenim drets històrics") i sobre la modernització del camp.

Confianza y temor en la ciudad

2008-04-03T09:02:00.003Z

A la 4a Assemblea Nacional de Joves d'Esquerra Verda (aleshores encara era Joves amb Iniciativa, crec) la Muntsa Niso, per aquells dies regidora a Badalona, va dir una cosa que em va arribar molt i que, crec, marca gran part de la meva forma d’entendre la política.
"Reclamem la tendresa com a forma de fer política"
Ahir la frase em va venir de nou al cap. La política, entesa com a pràctica per la presa de decisions col·lectives, és exclusiva dels éssers humans. D’allò que diem civilització, sigui quina sigui. I la civilització, segons els antropòlegs, s’inicia en el moment en que es troben ossos fracturats i després soldats. No és anecdòtic. El primer cop que una tribu va cuidar algú que no es podia valdre per sí mateix, que el va protegir, que el va alimentar, aquell dia s’inicia una nova etapa en la història de l’evolució. Per mi, s’inicia la Humanitat.
Aquest paradigma històric el vaig tornar a trobar ahir a la darrera pàgina d’un llibre: "Confianza y temor en la ciudad. Vivir con extranjeros" Zygmunt Bauman. Editorial Arcadia. El podeu trobar a la Central del Raval, 12 €.
El llibre són 3 assajos, semblen 3 conferències, que giren al voltant de la dicotomia entre mixofilia i mixofobia a les societats humanes. Bauman exposa, en el panorama actual, cada cop més globalitzat i amb major diversitat a les nostres ciutats, l’atracció per la diferència creixent, però també la por a l’altre, a qui és diferent.
Aquesta por provoca situacions que tendeixen a viciar-se. La por a l’altre forma guetos, més o menys involuntaris en el cas dels forans i clarament voluntaris en el cas dels autòctons que es poden pagar aquestes noves àrees residencials, tancades i/o aïllades de la resta de la trama urbana, els anomenats barris cercats (gated communities). Aïllar-se de l’altre augmenta la desconeixença i, com un peix que es mossega la cua, la por i la "necessitat" d'aïllar-se més.
Però aquesta por va més enllà de l’elecció del lloc on viure. Aquesta por provoca que més del 40% dels cotxes comprats a Estats Units siguin tot terrenys, eufemísticament "utilitaris esportius", que es converteixen en veritables càpsules defensives.
L’arquitectura dels centres de les ciutats no escapa a aquesta lògica.
L’arquitectura anglosaxona tendeix, cada cop més, a crear espais incòmodes, espais que res tenen a veure amb el concepte social i comunitari de la ciutat: bancs amb aspersors i finestres a mitja alçada amb pendent per evitar indigents; senyalització acústica per allunyar gent jove que begui al carrer, normatives de civisme, etc. L’espai públic deixa de ser un lloc de trobada... perquè no volem trobar-nos amb ningú!
La por a qui és diferent no és nova. Com explica Bauman, a l'inici de les societats modernes ja hi havia gent a qui el sistema econòmic considerava supèrflua, aquella gent que no és capaç d’adaptar-se als sistemes productius més eficients. A aquesta gent (lladres, camperols expulsats del camp, etc.) el sistema els expulsava... a les colònies. Hi havia un món per descobrir. Però ara ja no queda món per descobrir. I ara els fluxos van en sentit contrari, tot i que per la mateixa causa.
La gent productivament supèrflua (lumpen, desclassats) pateixen una doble discriminació: la de la seva situació i la de la percepció social que es té de la seva condició. De fet, el que era una situació (transitòria, accidental, passatgera) esdevé condició, esdevé permanent. El mot desclassat (underclass) defineix que ets fora del sistema, no ets d’una classe inferior que pot aspirar a pujar dins el sistema. Ets fora i així seguiràs.
En l’època que ens ha tocat viure qui pateix més aquesta segregació és la població migrada. És, encara més, "l’altre". I davant de l’altre no sentim la necessitat ni l'obligació de tenir-ne cura fins que els seus ossos soldin. Crec, indignat i (ho confesso) acollonit, que això ens fa menys humans.

En paraules de l’autor.
"La preocupació a dia d’avui es centra en aquest punt: traslladar aquesta compassió i aquesta atenció a escala planetària"

El país que ens mereixem?

2008-03-10T12:30:00.002Z

En els propers dies tocarà fer anàlisi de què ha passat a les eleccions generals d'ahir.
Les properes setmanes tocarà decidir i esbrinar per on cal tirar, què cal esmenar, què no s'ha fet be, què depèn de nosaltres i què resta en mans dels mitjans de comunicació, el sistema electoral i la maquinària dels grans partits.
Caldrà treballar de valent per restablir la confiança ciutadana en projectes que s'allunyin de les polítiques ràncies del PP i les polítiques covardes del PSC-PSOE.

De moment deixeu-me que ho pregunti...
Ens mereixem aquest país?
No estic preguntant si el país ens mereix. Sempre m'ha semblat insultant i prepotent pensar que una formació política és la salvadora de la pàtria. ICV-EUiA mai ho hem fet i no començarem ara.

Alguna cosa no s'ha fet be, no hi ha dubte. Segurament no ens mereixem tenir majoria absoluta, però 2 escons...?

Sort que ens queda el sentit de l'humor...
Gràcies, Pep.

Google en negro

2007-11-04T20:36:00.000Z

No todo va a ser tirar tomatazos. Hay iniciativas que merecen las alabanzas de quien se preocupa por el medio y la sostenibilidad.
La Tomaquera no pretende ser un blog de recursos sobre medio ambiente, sindicalismo ni de nada por el estilo. Ya existen en la red suficientes entidades y materiales pedagógicos al respecto.
Pero esta novedad me ha parecido destacable. Por lo fácil, lo accesible, lo diario, lo eficiente.
Google ha sacado una versión negra de sí mismo.
Se llama Blackle y es lo mismo que Google pero con fondo negro. Esto, a parte de ser mucho mas relajado para la vista, supone un buen ahorro en la energía del aparato. En la propia página podeis ver el ahorro acumulado.

Punset, el eslabón perdido

2007-10-22T20:14:00.000Z

Vale, sí. Llevo mas de dos meses sin escribir nada. Ustedes perdonarán, pero es que en el trabajo no me lo permito (por lo menos generalmente) y en casa ya hace mas de un mes que mi vecino ha decidido insolidariamente darse de baja del wifi.
Pero al final he caido y he aceptado la oferta de Orange. Con lo mal que está la vida...
Además, lo cierto es que a lo largo de este año y pico de vida de La Tomaquera ya he dado rienda suelta a todas mis manías, fobias y filias. Los tomatazos principales ya han sido lanzados. Y ponerme con la crisis de Cercanías, la demagogia de Cuní o la Alonsomanía respectivamente me agotan, me enervan o me dan bastante lo mismo.

En fin, al grano.
Hace unos dias me han prestado el libo de Eduard Punset "El viaje a la felicidad", de Editoral Destino.
Me habían hablado excelencias de esta obra: las claves para conseguir la felicidad desde un punto de vista cientificista. Para un positivista como yo, el libro tenía visos de devenir una biblia (otra, ésta la definitiva).
Y lo cierto es que las primeras páginas no defraudan. Pese al lenguaje denso y la lectura lenta, nuevas ideas, conceptos y puntos de vista se van desgranando y aumentan las ganas de seguir una página más.
Hasta la página 45. Aquí me quedé de piedra. Nadie va a descubrir ahora el pasado político de este señor. A alguien que pasa por el CDS, el Fondo Monetario Internacional y "guia" a Polonia hacia la libertad neoliberal no se le puede acusar de marxista o de tener una excesiva inquietud por los temas sociales.
Pero lo cierto es que lo que he leido no me lo esperaba. Una cosa es ser un liberal y otra intentar justificar (científicamente!) una de las mayores aberraciones políticas de los últimos años.

Punset explica que durante su exilio en diversos paises contemplaba, "resignado como España permanecía en la órbita, mas bien estafalaria , desde mi nuevo merdidano, de los paises árabes y latinoamericanos. Tras la dictadura (...) España nunca lenvantó el ancla de su política exterior de las areas geográficas que no se habían singularizado por su desarrollo, por la pureza de sus sistemas democráticos o por la ausencia de corrupción.
De repente, sin que nadie lo esperara, casi por primera vez en la historia de la evolución (sic), un jefe de gobierno nada simpático tuvo la genial idea de colocar a España al lado de Inglaterra y Estados Unidos, los dos paises mas poderosos y democráticos del mundo.

(...) La imagen de Bush, Blair y Aznar en las islas Azores simboliza un cambio de rumbo radical de la política exterior española. (...) Cualquier estudioso de la evolución, sin embargo, no tendrá más remedio que admitir que, en términos adaptativos, era lo que más le convenía a España. Los criterios de selección natural que condiciona el desarrollo de todas las especies apuntan en este sentido y no en la dirección contraria."

Y hasta aquí pude leer ayer. La falta de escrúpulos me puede. Y si se intenta vestir de ciencia pues me saca de quicio. Hoy he seguido y el señor Punset ya ha dejado de hablar de política, al tiempo que ha recobrado mi interés.
Pero la verdad es que ya no me aptece tanto. Alguien que dice semejante cantidad de memeces juntas... merece que pierda mi escaso tiempo en lo que tiene que decirme.
Vayamos por partes:
- Un pais como el nuestro, con raices y vecindaje con tantos paises árabes, debe prescindir de esas relaciones?
- Las relaciones históricas, culturales, demográficas y económicas (de explotación, historicamente) con latinoamerica deben ser borradas de un plumazo?
- Los paises elegidos para relacionarse con nosotros deben ser desarrollados? Qué tipo de desarrollo? solo económico? Me temo que el Punset profesor de ESADE dirá que sí.
- Las gentes que viven en paises no democráticos no se merecen nuestra solidaridad y apoyo?
- Puestos a elegir paises "de pureza democrática y ausencia de corrupción", por qué no priorizar los paises escandinavos?
- Pureza democrática el Reino Unido? y Estados Unidos? Perdón... me he perdido algo? Hay que explicar lo absurdo de esto? Evidentemente no son dictaduras al uso, pero ponerlas de ejemplo...
- Y sobre todo me mosquea la justificación evolutiva. Chavales del mundo! hay que hacerse amigos del matón de clase, del mas fuerte, pegar primero, eso es la evolución!

Punset se carga toda consideración ética y moral. Antepone los intereses estratégicos (en lo político y lo económico) a la voluntad mayoritaria de la ciudadanía a vivir en un mundo en paz y no ser cómplice de la barbarie que sigue siendo la guerra de Irak.

Decepcionante.

EL MUNDO SEGÚN CASCIARI

2007-08-20T17:32:00.000Z

Tras el viaje, me he encontrado el mail tan lleno como vacía
la nevera.
Y entre tanta cosa mi primísimo me ha enviado esto:

EL MUNDO SEGÚN CASCIARI
Por Hernán Casciari.

Leí una vez que la Argentina no es mejor ni peor que
España, sólo más joven. Me gustó esa teoría y entonces
inventé un truco para descubrir la edad de los países
basándome en el  "sistema perro".

Desde chicos nos explicaron que para saber si un perro
era joven o viejo había que multiplicar su edad biológica
 por 7. En el caso de los países hay que dividir su edad
histórica entre 14 para saber su correspondencia humana.
 ¿Confuso?

En este artículo pongo algunos ejemplos reveladores.

Argentina nació en 1816, por lo tanto ya tiene 190 años.
Si lo dividimos entre 14, Argentina tiene "humanamente"
alrededor de 13 años y medio, o sea, está en la edad del
pavo.

Es rebelde, pajera, no tiene memoria, contesta sin pensar
 y está llena de acné (¿será por eso que le dicen el
granero del  mundo?)

Casi todos los países de América Latina tienen la misma
edad y, como pasa siempre en esos casos, forman pandillas.

La pandilla del Mercosur son cuatro adolescentes que
tienen un conjunto de rock. Ensayan en un garaje, hacen
mucho ruido  y jamás han sacado un disco.

Venezuela, que ya tiene tetitas, está a punto de unirse
a ellos para hacer los coros. En realidad, como la mayoría
de las chicas de su edad, quiere tener sexo, en este caso
 con Brasil, que tiene 14 años y el miembro grande.

México también es adolescente, pero con ascendente
indígena. Por eso se ríe poco y no fuma ni un inofensivo
porro, como el resto de sus amiguitos, sino que mastica
peyote, y se junta  con Estados Unidos, un retrasado mental
de 17, que se dedica a atacar a los chicos hambrientos de
6 añitos en otros continentes.

En el otro extremo está la China milenaria. Si dividimos
 sus 1,200 años por 14 obtenemos una señora de 85,
conservadora, con olor a pipí de gato, que se la pasa
comiendo arroz porque  no tiene -por ahora- para comprarse
 una dentadura postiza. La China tiene un nieto de 8 años,
 Taiwán, que le hace la vida  imposible.

Está divorciada desde hace rato de Japón, un viejo
cascarrabias, que se juntó con Filipinas, una jovencita
pendeja, que siempre está dispuesta a cualquier aberración
 a cambio de dinero.

Después, están los países que acaban de cumplir la
mayoría de edad y salen a pasear en el BMW del padre.
Por ejemplo, Australia y Canadá, típicos países que
crecieron al amparo de papá Inglaterra y mamá Francia,
con una educación estricta y concheta, y que ahora se
hacen los locos. Australia es una pendeja de poco más
de 18 años, que hace topless y tiene sexo con Sudáfrica;
 mientras que Canadá es un chico gay emancipado, que
en cualquier momento adopta al bebé Groenlandia para
formar una de esas familias alternativas que están de moda.

Francia es una separada de 36 años, más puta que las
gallinas, pero muy respetada en el ámbito profesional.
Tiene un hijo de apenas 6 años:Mónaco, que va camino de
ser puto o bailarín... o ambas cosas. Es amante esporádica
 de Alemania, camionero rico que está casado con Austria,
que sabe que es cornuda, pero no le importa.

Italia es viuda desde hace mucho tiempo. Vive cuidando a
 San Marino y al Vaticano, dos hijos católicos idénticos
a los mellizos de los Flanders. Estuvo casada en segundas
 nupcias con Alemania (duraron poco: tuvieron a Suiza),
pero ahora no quiere saber nada con los hombres.

A Italia le gustaría ser una mujer como Bélgica: abogada,
independiente, que usa pantalón y habla de política de
tú a tú con los hombres (Bélgica también fantasea a veces
 con saber preparar spaguettis).

España es la mujer más linda de Europa (posiblemente
Francia le haga sombra, pero pierde espontaneidad por
 usar tanto perfume). Anda mucho en tetas y va casi
siempre borracha. Generalmente se deja follar por
Inglaterra y después hace la denuncia.

España tiene hijos por todas partes (casi todos de 13
años), que viven lejos. Los quiere mucho, pero le molesta
 que, cuando tienen hambre, pasen una temporada en su
casa y le abran la nevera.

Otro que tiene hijos desperdigados es Inglaterra.
Sale en barco por la noche, se tira a las pendejas y a
 los nueve meses aparece una isla nueva en alguna parte
 del mundo. Pero no se desentiende de ella. En general
 las islas viven con la madre, pero Inglaterra les da
de comer.
Escocia e Irlanda, los hermanos de Inglaterra que viven
en el piso de arriba, se pasan la vida borrachos y ni
siquiera saben jugar alfútbol. Son la vergüenza de la
 familia.

Suecia y Noruega son dos lesbianas de casi 40 años,
que están buenas de cuerpo, a pesar de la edad, pero
 no le dan bola a nadie. Cojen y trabajan, pues son
 licenciadas en algo. A veces hacen trío con Holanda
(cuando necesitan porro); otras, le histeriquean a
Finlandia, que es un tipo medio andrógino de 30 años,
que vive solo en un ático sin amueblar y se la pasa
hablando por el móvil con Corea.

Corea (la del sur) vive pendiente de su hermana
esquizoide. Son mellizas, pero la del norte tomó
líquido amniótico cuando salió del útero y quedó
estúpida. Se pasó la infancia usando pistolas y ahora,
que vive sola, es capaz de cualquier cosa.

Estados Unidos, el retrasadito de 17, la vigila mucho,
 no por miedo, sino porque le quiere quitar sus pistolas.

Israel es un intelectual de 62 años que tuvo una vida de
 mierda. Hace unos años, Alemania, el camionero, no le
vio y se lo llevó por delante. Desde ese día Israel se
puso como loco.

Ahora, en vez de leer libros, se lo pasa en la terraza
 tirándole piedras a Palestina, que es una chica que
está lavando la ropa en la casa de al lado.

Irán e Irak eran dos primos de 16 que robaban motos y
vendían los repuestos, hasta que un día le robaron un
repuesto a la motoneta de Estados Unidos y se les acabó
 el negocio. Ahora se están comiendo los mocos.

El mundo estaba bien así, hasta que un día Rusia se
juntó (sin casarse) con la Perestroika y tuvieron como
 docena y media de hijos. Todos raros, algunos mongólicos,
 otros esquizofrénicos.

Hace una semana, y gracias a un despelote con tiros y
muertos, los habitantes serios del mundo descubrimos que
hay un país que se llama Kabardino-Balkaria. Un país con
 bandera, presidente, himno, flora, fauna...y ¡hasta
gente!

A mí me da un poco de miedo que aparezcan países de
corta edad, así, de repente. Que nos enteremos de
costado y que, incluso, tengamos que poner cara de
que ya sabíamos, para no quedar como ignorantes. Y yo me
pregunto:

¿Por qué siguen naciendo países, si los que hay
todavía no funcionan?

Para quien quiera leer algo mas del autor:
http://www.orsai.es/

El WI-Fi de pago en la era de internet

2007-08-17T16:29:00.000Z

Pues mucho me temo que lo de acceder a Internet en la piel de toro no es nada fácil.
Los hoteles te clavan 5 € por hora, vas haciendo turismo y no te puedes parar en un ciber... todo es muy complicado...
.
A modo de resumen (breve, me quedan 4 minutos) diré que:
1. Murcia no es vitalmente sostenible en agosto. Y aún así, la gente sobrevive a base de cervezas y muchas hortalizas. Misterios de la especie...
Si alguien se arriesga a quedar con el coche lleno de polvo recomiendo las playas de Calblanque, muy cerca de la Manga, pero absolutamente diferente: playas paradisíacas, sin un chiringo, ni construcción, ni ducha, ni socorrista ni nada. Llevar sombrilla, por muy queco que parezca.
.
2. Los árboles de Monachil, Granada, seguían allí, lo que me hizo mucha ilusión, pa qué negarlo. La Alhambra no fué elegida entre las nuevas 7 maravillas del mundo y debo decir que no me extranha, no es para tanto. El humor local lo disimula hablando de la 8a Maravilla del Mundo, pero yo sigo creyendo que no es para tanto. Nota mental: Comer de tapas durante 4 dias seguidos (por muy baratas que sean) no es saludable.
.
3. Jerez es senhorial y al mismo tiempo canalla y canhí. En cualquier momento te puede salir Cayetana de Alba o el cantante de los Delinqüentes con un porro en la mano.
Nota mental: no ir de vacaciones con alguien que enferma y se queda en el hotel.
.
4. Lisboa sigue siendo Lisboa. Nada ha cambiado desde que fuí a estudiar hace 7 anhos. Se sigue cayendo a trozos, sigue construyendo horrorosidades donde había azulejos y bohemia.
Esta vez, y para variar, hacía buen tiempo, el clima era fantástico y tomar un café y una ginginha en la terraza del Chapitô volvió a ser un oasis entre el caos.
.
5. O Porto es el motor de este país. Llevamos dos horas aquí y ya se nota la actividad de la ciudad, el tráfico constante, el movimiento de gente. Y se agradece, sobretodo, la ausencia masiva de guiris "espanhois". Ya veremos lo que queda hasta manhana.
6. Manhana Castilla, todavía sin destino fijo. Y domingo en casa.
Siento defraudar a los lectores viajeros pero yo ya quiero llegar a casa. Llegar, dormir en mi cama, hacer la colada y cocinarme un rissotto. Soy de fácil conformar.
Cuando llegue ya acabaré de contar pero, como era de preceer, esto no es la Toscana...

Enviado especial

2007-08-06T09:15:00.001Z

Pues sí. Como el pasado verano, La Tomaquera se vuelve a ir de viaje. Y aunque la península no es tan glamurosa como la Toscana prometo (en la medida de la posibilidades) ir relatando la idiosincracia de la piel de toro.
.
Murcia, Granada, Jerez de la frontera, Lisboa, Oporto y Leon. (Y si se nos antoja igual nos acercamos a Galicia a hace un pulpo a feira)
.
¡A mí el zarangollo, las tapas, el bacalhau a bràs, el vinho verde y el embutido leonés!
.
¡Vengan las playas de mAzarrón, Cabo de Gata y Zahara de los Atunes, la Sierra Nevada, el Cabo da Roca , el Douro y el Duero.
.
De todo elllo pienso dar cuenta a mi salud y a ustedes.

Antes de cagarla...

2007-06-25T13:29:00.000Z

Cuando uno se equivoca debe admitirlo.

El martes pasado Ramon Folch publicaba un artículo en El Periódico que venía a confirmar mis temores. En el tema de los biocombustibles la cosa está peor de lo que parece.

No voy a empezar a creer ahora a un señor que hace 20 años se cubrió de gloria afirmando que los pinos eran verdaderas máquinas de generar incendios, otorgándoles casi voluntad propia y maléficas intenciones.

Pero no va desencaminado, temo.

En Le Monde Diplomatique de hace un par de meses, un artículo mucho mas fundamentado iba en la misma dirección. El biocombustible es un parche que, llevado a la máxima, puede llevar a gravísimas consecuencias, sociales, económicas y ambientales.

Algunas consideraciones:

1. Para conseguir un litro de biocombustible es necesario quemar uno y medio (bio o no). Tractores, transporte, producción, etc. Mal negocio económico.

2. Para substituir todo el combustible fosil que gastamos sería necesario dedicar ingentes cantidades de superficie agrícola. En el primer mundo puede suponer una segunda oportunidad para el campo pero la lógica de mercado lleva estas producciones al Sur. Tala de selva y abandono de producciones cerealísticas básicas mediante. Mal negocio ambiental, pésimo negocio social y humanitario.

3. La necesidad de perfeccionar estos cultivos energéticos da barra libre a las multinacionales del sector (Monsanto & friends) para controlar un mercado de biocombustibles transgénicos.

Ante estas informaciones sobre lo que parecía ser una buena solución la conclusión parece lógica:

- La generación de energía limpia es algo necesario e ineludible si no nos queremos ir al garete.

- Pese a las consecuencias que algunas de estas energías pueden tener en el medio y otros factores, debemos analizar si es mejor el remedio que la enfermedad. Si el beneficio (social, ambiental, etc.) supera los costes.

- La primera apuesta, por encima de las demás, es el ahorro y la eficiencia. No malgastar y gastar de forma eficiente. Porque es mas económico, porque es mas ecológico y porque es mas justo.

Fronteres

2007-06-07T14:54:00.000Z

Durant els propers mesos es realitzen al Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona (CCCB pa los amigos) una sèrie de visites comentades a l'Exposició Fronteres.

Totes les visites són dijous a les 20:00 (ja era hora que es fessin aquestes coses quan la major part de la gent no treballem)

Cal inscriure's previament al 933 064 100 o a seducatiu@cccb.org i el cost és de 4.40€ (alguna cosa dolenta havia de tenir)

7 de juny Mèxic-EUA

Teddy Cruz, arquitecte i professor d'Urbanisme a la University of California - San Diego

21 de juny Els límits d'Europa

Monika Zgustovà, escriptora

28 de juny Corea del Nord

Marine Buissonière, secretària general de Metges sense Fronteres

12 de juliol Exilis

Mariano Aguirre, director de Paz, Seguridad y Derechos Humanos.

19 de juliol Melilla

Rafael Vilasanjuan, subdirector gerent del CCCB

26 de juliol Gitanos dispersos per Europa

Manel Zabala, escriptor

6 de setembre Miami -L'Havana

Carles Bosch, periodista i autor de Balseros

13 de setembre Israel - Palestina

Isabel Galí, ex-corresponsal de TV3 a Jerusalem

20 de setembre Àfrica

Alfonso Armada, periodista i autor del llibre Cuadernos africanos

27 de setembre Caixmir

Kenny Gluck, director d'Operacions de Metges sense Fronteres

Turismo solidario (o yo venía a descansar)

2007-06-01T14:40:00.002Z

Hay gente que se va a hacer turismo solidario (perdón, brigadas) a Nicaragua o a Cuba.

Yo me fuí hace un mes a un pueblo de Granada, Monachil, a pasar unos dias y relajarme... y al gobierno del PP se le ocurrió talar una alameda que había en el centro del pueblo.

Y sin comerlo ni beberlo ya me veis aqui pintando árboles...

A veces estas cosas sirven para algo. A veces no.

De momento y entre otras cosas ha servido para echar del gobierno al PP. Por cierto, 4 concejales de Monachil tienen 22 causas pendientes en el Tribunal Superior de Justicia de Andalucia. Marbellas hay muchas.

Enviada Especial a Venezuela

2007-05-30T22:00:00.000Z

M'han fet arribar la crònica d'una brigadista de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO a Veneçuela sobre la no-renovació de RCTV en aquest país. És una mica llarg però val la pena.

Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder
Una reflexió sobre la no-renovació de Radio Caracas Televisión des d'una perspectiva catalana

Avui estic indignada, molt indignada. El tractament que la major part de mitjans de comunicació fan de la no-renovació de la llicència a Radio Caracas Televisión (RCTV) em sembla escandalós. A més, el que em preocupa és que el seu discurs va calant, ja que és l'únic que se sent. Com que alguns m'heu preguntat la meva opinió perquè sabeu que he estat a Veneçuela en dues ocasions, i com que penso que a qui no ha estat allà li pot costar entendre ben bé què és el que està passant, he decidit escriure aquesta reflexió. (...)
.
Penso que sovint per entendre les coses el millor és intentar traslladar-les a allò que ens és conegut, al nostre univers particular, així que us proposo de fer una primera mirada a les concessions de l'espai radioelèctric al nostre país.
.
Fa una mica més d'un any el govern de la Generalitat de Catalunya va atorgar les noves llicències per a la TDT (televisió digital terrestre) privada de proximitat. Per tal d'adjudicar les llicències, va elaborar un plec de condicions, entre les quals obligava a emetre "com a mínim el 50% de la programació (...) en llengua catalana". Entre d'altres adjudicataris, una de les empreses que ha aconseguit una llicència a la demarcació de Barcelona és UrbeTV, del grup Vocento, el mateix que edita diaris com l'ABC o Las Provincias. Doncs bé, les llicències que atorga la Generalitat (a través del Consell de l'Audiovisual de Catalunya) no són de durada infinita, sinó que s'aniran revisant en el futur.
.
Fem una mica de futurologia. Què succeiria si quan s'acabés el primer període de la llicència resultés que UrbeTV no ha complert el 50% requerit d'emissió en llengua catalana? Imaginem-nos que el govern decideix no renovar la llicència i l'atorga a un altre concessionari.(...), imaginem-nos que no renoven la llicència a UrbeTV i l'adjudiquen a una altra empresa que sí que tenen garanties que complirà les condicions.
No és massa descabellat pensar que els mitjans del grup Vocento (ABC, Las Provincias, Punto Radio o Tele5, on Vocento participa amb un 15% de les accions) denunciarien la no renovació com un atac a la llibertat d'expressió. Imaginem-nos que la COPE, Antena3 o El Mundo se sumen a les denúncies i també diuen que Montilla ataca la llibertat d'expressió.
Imaginem-nos que els mitjans de comunicació privats a Europa comencen a explicar que el "règim" de Catalunya tanca mitjans que no li són afins.
Imaginem-nos que la BBC parla (com ho ha fet aquest migdia TV3) de brutal atac a la llibertat d'expressió. I també imaginem-nos que cap d'ells adreça el seu micròfon al govern de la Generalitat per preguntar com és que no renova la llicència.
Aquesta situació, tenint en compte el plec de condicions, podria succeir pel tema lingüístic; o perquè no s'arriba al mínim del 25% de cançons interpretades en llengua catalana o en aranès; o perquè es destina més d'un 15% del temps a la publicitat; o perquè el concessionari de la llicència no salvaguarda la pluralitat informativa ni dels corrents d'opinió.
.
La meva proposta és que ara us traslladeu de país i tot això ho apliqueu a Veneçuela.
Després d'explotar durant 53 anys la llicència que li havia estat concedida, aquest mes de maig el govern veneçolà ha decidit no renovar més el permís d'emissió a RCTV.
M'agradaria no haver-ho de fer, però ho tornaré a fer: recordo que el govern veneçolà ha sortit vencedor de totes les eleccions a les que s'ha presentat des del 1998 i que els organismes internacionals han reconegut la transparència de tots aquests comicis electorals. Per tant, el que significa la no-renovació és que un govern democràticament escollit decideix sobiranament com gestiona l'espai radioelèctric del país. La mateixa Unió Europea en dues resolucions diferents (una aquesta setmana, l'altra el mes d'abril) que feien referència a RCTV ha reconegut "el dret sobirà de cada Estat per organitzar i regular la pròpia política de mitjans" (vegeu: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=51510).

Radio Caracas Televisón és una cadena que va donar suport al cop d'Estat encapçalat pel president de la patronal contra Chávez del 12, 13 i 14 d'abril de 2002 (hi ha un molt bon documental fet per uns irlandesos que es diu "La revolución no será retransmitida", que explica el paper que van fer les televisions privades durant el cop). RCTV i la resta de televisions privades van donar suport al cop, ja que totes elles són afins a l'oposició.
.
Que van donar suport al cop d'Estat vol dir que van manipular imatges per targiversar la realitat i fer creure a una part de la població i al món que el govern estava matant manifestants. Per exemple, el periodista Otto Neustand (de la CNN) va reconèixer que el pronunciament d'un grup de militars –on asseguraven que els partidaris de Chávez havien matat diverses persones i que va propiciar el cop– el va registrar ell hores abans que es produïssin les primeres víctimes. D'aquesta manera van intentar legitimar el cop d'Estat, que finalment va fracassar gràcies a la determinació de les desenes de milers de veneçolanes i veneçolans que van plantar cara als colpistes.
.
Jo he estat a Veneçuela un total de cinc mesos en dues ocasions diferents durant els últims tres anys. He vist RCTV i la resta de cadenes privades, i he sentit com insulten no només al president Chávez (dient-li "feo","índio", "mono"...) sinó com també insulten tots aquells que donen suport al procés veneçolà amb apel·latius com "hordas chavistas", "monos", etc.
Avui he sentit dir a TV3 que RCTV era l'única emissora de televisió de l'oposició que es veu a tot Veneçuela. Això no és cert, jo he estat en diversos estats veneçolans i en tots la graella televisiva estava plena de cadenes obertament a favor de l'oposició.
.
Des del cop d'Estat, les televisions privades han continuat enfrontades directament al govern, però una nova llei els ha limitat d'ençà d'aleshores la forma que tenen de treballar, ja que els obliga a tenir responsabilitat social amb el que emeten. És la Llei de Responsabilitat Social en Ràdio i Televisió, coneguda com a Llei Resorte i aprovada el desembre de 2004.
Els eixos principals de la llei són la protecció de la infància i la joventut de la programació i la publicitat que promogui un llenguatge inadequat, el consum de les begudes alcohòliques, tabac o drogues, la violència desmesurada o el sexe explícit; el foment de les produccions audiovisuals del país i de la música feta per intèrprets veneçolans i llatinoamericans; i la garantia de la veracitat de les informacions difoses. Per assolir aquest últim objectiu, les cadenes estan obligades a informar de la data en què van ser registrades les imatges difoses. Els mitjans privats es van oposar frontalment a la llei des del primer moment, i l'anomenen Llei "mordassa". Aquesta llei que diuen que retalla la llibertat d'expressió, no crec que disti massa de les normatives europees en matèria de mitjans audiovisuals.
.
Davant de l'actitud que ha mostrat RCTV els darrers anys contra el procés democràtic veneçolà, no m'estranya que en el moment de renovar la llicència pública, el govern encapçalat per Chávez hagi decidit que la concedeix a algú altre. Això mateix ha passat amb algunes nacionalitzacions que ha fet el govern veneçolà per tal que sigui el conjunt de la població qui administri i qui es benefici de les riqueses del país. Però més enllà que jo pensi que quan una llicència s'acaba, pots decidir com a Estat sobirà a qui l'atorgues de nou, la legislació empara el govern veneçolà perquè RCTV havia violat diversos articles del Reglament de Radiocomunicacions, no només durant el cop d'Estat sinó també posteriorment. I és que aquest reglament prohibeix, entre d'altres, la transmissió de discursos que incitin a la rebel·lió i a l'irrespecte a les institucions, així com la transmissió de notícies falses, enganyoses o tendencioses. A més, RCTV no ha recorregut als procediments legals previstos que li haurien permès d'aturar la no-renovació (vegeu:
http://www.abn.infove/reportaje_detalle.php?articulo=402 ).
.
I qui és que ocuparà l'espai radioelèctric que deixa buit RCTV? Doncs una nova cadena de titularitat estatal però que es presenta com el primer canal de servei públic que es diu TVes ( www.tves.org.ve). Això significa que de tots el continguts se n'encarreguen els Productors Nacionals Independents(PNI), és a dir que, com ha explicat el ministre de Telecomunicacions i Informàtica, Jesse Chacon, "de la programació se n'encarreguen els PNI, amb total llibertat i sense línia editorial". Molts d'aquests PNI són productores audiovisuals cooperatives creades gràcies a la promoció cooperativista que els darrers anys s'ha fet des del govern i que han proliferat arreu del país. Moltes d'elles han nascut vinculades a televisions comunitàries (és a dir, veïnals).
.
Tot l'enrenou que s'ha muntat al voltant de la no renovació de la llicència a RCTV s'ha d'entendre com una nova estratègia de l'oposició per aconseguir recuperar el poder polític que les urnes li han negat. El nivell de desesperació d'aquells que durant 40 anys s'havien repartit el poder és important. Després de veure que a través de les eleccions no podien guanyar, han intentat diverses estratègies ja conegudes al continent llatinoamericà: el cop d'Estat, l'aturada patronal, les cassolades contra un govern socialista, el cop electoral... tot plegat amb l'ajuda dels potents canals de televisió privats, molts d'ells finançats parcialment amb capital nord-americà. Els aldarulls d'aquests dies a Caracas i l'intent de deslegitimació internacional del govern veneçolà responen de nou a aquest intent de fer caure Chávez sense respectar la voluntat de la majoria de la població veneçolana expressada a les urnes.
.
El que sap molt greu (tot i que malauradament no em sorprèn) és que una televisió com TV3, que es presenta com "la nostra", també caigui en el discurs del mitjans de comunicació colpistes veneçolans i reprodueixi íntegrament el seu discurs sense atansar-se a conèixer sense prejudicis què en pensa la majoria de votants del país.

Laia Altarriba i Piguillem

Una dreta raonable... i amb Gintònics

2007-05-17T10:27:00.000Z

Fa unes setmanes, entre gintònics i cerveses, vaig conèixer a en Francesc Cano, periodista i liberal.
.
En Francesc escriu una columna al diari El 9 Nou del Vallès Oriental i, en complicats torns laborals, posa veu a les noticies de Catalunya Informació. Un tot terreny que, en canvi, no vol tenir bloc. Amb el que podria explicar...
.
En Francesc Cano no s'amaga, i encara que ho fes no serviria de gaire, perquè és transparent com ell sol. I amb 5 gintònics ja ni el veus. Si no fos perquè et confessa la seva condició de periodista en quant et veu podries creure que ha sortit d'ESADE fa un parell d'anys.
.
Però les aparences poden enganyar. Li va passar a ell amb mi, com admet a la seva columna d'aquest dilluns. De copes amb un sindicalista... es va espantar. De fet, com admetia més tard, "les polítiques d'ICV em fan por, però us respecto".
.
I el respecte va ser mutu perquè, lluny de la crispació tan habitual aquests dies (mesos?, anys?), en Francesc i jo compartim el gust pel diàleg i la voluntat d'arribar al punt de trobada.
.
Això és, cal dir-ho, més fàcil quan qui tens davant és un liberal i no un conservador. Ja ho he dit algun cop però no em cansaré de repetir-ho: ens cal un partit liberal. Calma! no m'hi afegiré pas. Però crec que ens cal un aclariment en l'estructura política d'aquest país. Un partit que tregui els Sevilla, Solbes, etc. del PSOE i els hi permeti reprendre els seus inicis socialdemòcrates. Un partit que atregui als Piqué, Gallardón, Pimentel, Villalobos del PP i tregui la careta de centre al més feixista dels grans partits de dreta europea.
.
Soc d'esquerres i ecologista per sistema, però si fos de dretes jo seria liberal... i canista de debò.

300 Marines Vs Jerjes Ahmadineyad

2007-04-02T13:13:00.000Z

El sábado fuí a ver "300", la película basada en el cómic homónimo de Frank Miller. Aqui podeis ver el trailer.

Grandes efectos especiales, mucha sangre, épica por todos lados... grandes y nobles sentimientos y tragedia sin par.

No pude evitar observar cierto paralelismo con la situación internacional actual. Me explico:

En la película, 300 soldados espartanos "ciudadanos libres" se enfrentan a las tropas persas encabezadas por el tirano Jerjes.

Para no contar toda la peli (por si alguien la quiere ver) destacaré lo que me ha traido a colación del título.

- Los espartanos son y se consideran griegos, y mueren por defender Grecia, cuna de la civilización occidental.

- Los espartanos son mucho mejor soldados que el resto de los griegos, a los que menosprecian.

- El propio rey Leónidas no tiene ni puta idea de diplomacia y lo soluciona todo con dos cojones y su lanza.

- Los espartanos son todos guapos y tienen una tableta de chocolate en vez de michelín.

- Los persas son muchos pero no son tan valientes. Además son feos y a veces deformes. Evidentemente, son oscuritos de piel.

- La corte de los espartanos es humilde y sencilla.

- La corte de los persas está llena de vicio.

Y si me paro a leer hoy el periódico o mirar los informativos veo que la imagen que nos trasladan es que:

- Los yankees son y se consideran occidentales y afirman luchar y morir por defender la "civilización" occidental.

- Los yankees tienen a una secta dentro que se llaman Marines. Tienen, en todos los campos, el mejor ejército del mundo y toda la tecnología necesaria para matar.

- Por si acaso, cuando es posible intentan contar con el apoyo (y la sangre) de sus aliados.

- Su líder, Bush II, tampoco tiene idea de diplomacia y gusta por igual de solucionar las cosas con dos cojones y sus bombas de racimo.

- Los yankees son Brad Pitt, Leonardo di Caprio, Angelina Jolie y Cameron Diaz.

- Los persas (perdón, los iranies) son viejos feos sin dientes y con largas barbas, que promueven la destrucción de todo lo que es bello. Armas nucleares mediante.

Hay dos elementos a los que no les han podido dar la vuelta:

- Todos tenemos claro que la corte de Bush II es mucho mas viciosa y frívola que la del integrista Ahmadineyad.

- Bush II no es Leónidas. Aunque igual de zopenco no se va a sacrificar ni jugar la piel sino es por una maría fontaneda.

En fin, que la peli está bien pero no deja de ser, a mi parecer, una apología de la guerra en nombre de no se sabe bien qué libertades. Por ende, 300 es una feroz crítica del pueblo persa y, de rebote, del actual Iran.

No me parece casualidad que se proyecte, justo en este momento de las relaciones Occidente-Iran, la versión cinematográfica de un cómic publicado a finales de los 90.

Primero fueron a por los judios

2007-02-20T15:01:00.000Z

Primero fueron a por los judíos,
y yo no hablé porque no era judío.
Después fueron a por los comunistas,
y yo no hablé porque no era comunista.
Después fueron a por los católicos,
y yo no hablé porque era protestante.
Después fueron a por mí,
y para entonces ya no quedaba nadie que hablara por mí.

Martin Niemöller

Dissabte passat una dotzena d'skinheads van apallissar a uns companys de Joves d'Esquerra Verda i un altre de Joves Comunistes a Terrassa.
No va ser coincidència, sabien els seus noms, sabien on militaven.

Els meus companys no tenen ni 20 anys.
Volen canviar les coses, volen un món millor.

Un d'ells encara esta a l'hospital.
Per sort encara estan aqui.

Aquest dissabte 24, a les 18:00 tothom al Raval de Montserrat de Terrassa. Davant l'Ajuntament.

Mai més. Mai més el que varen passar els nostres avis, els nostres pares. Mai més caminar amb por pel carrer, parlar amb por, pensar amb por.

Un link

Manifest per la Vall de Cardós

2007-02-09T15:42:00.000Z

Us enllaço amb una pàgina per la que haurieu de passar un minutet de no res.

Excepte si jugar al golf és la vostra màxima prioritat.

Apaga y vámonos

2007-02-06T18:21:00.000Z

No, no... no m'acomiado de vosaltres. Tot i que amb la de temps que fa que no publico res be ho podria semblar.

Sento el retard però darrerament vaig molt liat. Intentaré retornar a la periodicitat de fa uns mesos, tot i que no prometo res (massa feina, poble, massa feina).

Al gra d'avui (be de dijous passat):

M'imagino que no explico res de nou per a tots i totes si parlo de l'apagada de protesta de dijous passat. No m'hi extendré. Avui, i per tornar a agafar el fil d'això d'escriure, només em referiré a la magnitud de la convocatòria.
M'imagino ara mateix al compi José de Arimatea fregant-se les mans i pensant la seva crua i cínica resposta. Vas malament, Pepinho.
A pams:
- Segons pròpies dades de Red Eléctrica Española el seguiment va ser d'una mica més del 2% a Espanya i de més del 3% a Catalunya. Si voleu veure l'evolució de la producció i el consum d'energia elèctrica en temps real podeu clicar aquí. Per veure el consum d'aquell dia ho haureu d'especificar.
- No entrarem a daurar-nos la píndola sobre el moviment associatiu i ecologista català enfront dels de la resta de l'Estat. Ja ho sabem.
- Aquestes dades poden resultar insignificants, inútils i poc exitoses. Però crec que cal valorar-les de la següent manera:
1. La convocatòria es referia només a l'enllumenat. No a calefaccions o altres electrodomèstics, que consumeixen més però que no haguessin estat tan visibles.
2. Els fanals dels carrers, per una pura qüestió de seguretat no es podien apagar. I són una part important del consum lumínic del país.
3. El percentatge, en termes absoluts, es tradueix en uns 1000 MegaWats. Per qui no estigui familiaritzat amb el tema direm que 1000 MW és el que produeix una Central Nuclear com Ascó o Vandellòs. O com les 3 xemeneies de la Térmica de Sant Adrià.

Vist així l'èxit em sembla força notable, no trobeu?

Geografia per a Yankees

2006-12-27T20:17:00.000Z

Em va arribar fa temps aquest enllaç.

Però a arrel del que segueix passant pel món i del que es parla sobre Iran m'he recordat del vídeo.
Com a Geògraf declaro el meu total rebuig a aquestes mostres d'ignorància. Ja sé on buscar feina...

Se nota, se siente

2006-12-12T08:51:00.000Z

El consuelo es escaso.

Las ausencias son las que son, inevitables.

La justicia llegó tarde, aunque al final apuntó bien.

Pero en el recuerdo y la memoria colectiva (no creo en nada más espiritual) hay gente que no está aquí, pero que se está riendo.

Un ejercicio de escatología.

Y uno de nostalgia.

Una de formació (II)

2006-12-09T16:03:00.000Z

La pena d'aquest tipus de jornades és que acostumen a fer-se quan la gent treball. Vaja, que estan pensades per a tècnics i similars. Que tampoc esta tant malament.

En fi, que aqui teniu l'enllaç al programa d'aquestes jornades.

Perlas de la derecha rancia (IV)

2006-12-07T15:28:00.000Z

Los siento, lo siento... qué día llevo, qué stress bloguil...

Pero es que he encontrado algo que no se puede dejar pasar... Leedlo, po Dió, leedlo.

Como diría Lalo en el comentario a un post anterior, qué miedo...

Perlas de la derecha rancia (III)

2006-12-07T09:17:00.000Z

Ya, ya sé... estoy una semana sin escribir nada y ahora hago 2 el mismo dia...

Pero es que he encontrado esto. Y después de disimular la risa tonta en el trabajo he decidido que lo tenía que conocer todo el mundo.

A divertirse...

El precio de las cosas

2006-12-07T08:29:00.000Z

El Periódico: "El precio del derecho de emisión de CO2 cae un 80% en 6 meses. La Evolución del mercado desbarata el objetivo de encarecer la contaminación para las industrias"

No les demos más vueltas: Poner precio al medio ambiente es absurdo. E intentar vestir esa cuantificación como algo diferente al intento salvaje del Mercado de explotar hasta el aire es una tomadura de pelo.

En los últimos dos siglos la economía ha sido, basicamente, capitalista. Y no siempre en su versión mas light (vease socialdemocracia) sino a menudo con tintes de lo mas liberal y especulador (paleoliberal, como apuntaba Toni). De hecho, la Economía ha pasado a ser concebida como la Crematística. La pela es la pela, todo tiene un precio, la bolsa o la vida; - Ei, cuantos años! como te va la vida? - Bien, me han aumentado el sueldo; et altri.

La intención de ponerle precio (y puertas) al monte no es nueva. A principios del s.XX se pretendía poner precio a los Parques Nacionales. La fórmula era sencilla: Mediante una encuesta se preguntaría a los usuarios de la zona "Cuanto pagarían por preservar esa zona?" Evidentemente los resultados eran de escándalo, ya que todo el mundo ofertaba hasta lo que no tenía. Los especuladores del momento le dieron la vuelta a la cosa y reformularon la pregunta: "Cuanto pagaría por entrar en el Parque?" Y claro, los resultados eran otros...

Y desde hace unos meses estamos con el aire en venta. Ya lo han conseguido. En vez de multar a quien contamina se ha conseguido el "Quien contamina paga". ¿Y por qué no "Quien mata paga", "Quien viola paga", "Quien abusa paga?", así dariamos plena patente de corso (ahora ya legal) a los ricos para que hicieran lo que quisieran.

Y lo más patético del caso es que encima se nos quiere hacer creer que se hace por el bien del planeta y que es un sistema que funcionará. Y ya se ve, ya... la de paises que incumplen Kyoto (España a la cabeza) y la propia falibilidad del sistema. A la que viene un otoño más cálido... contaminar sale mas barato.

L'autoritat a les aules, per la finestra

2006-11-29T14:48:00.000Z

El Periódico: "El director té escàs poder a les escoles espanyoles"

En els darrers anys ha anat creixent la sensació (a estones pànic social) que l'escola fa aigües per tot arreu.

Indisciplina, assetjament, delinqüència, profes cremats i amb baixa per depressió, etc.

Cualquier tiempo pasado fué mejor, que s'acostuma a dir. I certament, i com passa en aquests casos, una anàlisi acurada demostra que ni ara tot és tan dolent ni abans tot era tan fantàstic.

D'assetjament n'hi ha hagut sempre (a mí me lo van a decir) i els profes abans es cremaven igual però no marxaven a casa (això de la baixa per depressió és relativament nou, i no només a l'ensenyament).

Però és innegable que l'ambient als centres educatius ha empitjorat. Quines són les causes? Algunes aportacions a tall de resum:

- Les famílies han renunciat, en molts casos, a exercir el paper principal en l'educació dels seus fills i filles. Jornades laborals poc conciliables amb la vida familiar; els pares i mares es senten cada cop més incapaços/ces de controlar les relacions dels seus fills (chats, sms, messenger... eso qué es lo que es?); S'acaba apuntant a la canalla a esports, anglés, música i el que calgui per tal que "no molestin".

- Per altra banda l'Escola ha perdut el prestigi que tenia abans. Amb comptades excepcions, si el professor em castigava, em suspenia o m'expulsava de classe mons pares mai van anar a queixar-se (i feien be perque el profe tenia raó). Ara sembla que no, que el nen o la nena tot ho fa be i ves a saber per què el profe li té mania...

- Les successives reformes educatives tampoc ajuden gaire. Aquestes tenen rang de Llei Orgànica, salvant les distàncies com l'Estatut. Ens imaginem un nou Estatut cada 5 o 6 anys? Cada Gobierno fa la seva Reforma, sovint sense cercar el necessari consens i quasi sempre posant més parches que no pas plantejant una anàlisi coherent i útil.

Al titular del Periódico cal afegir que la LOGSE va atorgar a la comunitat educativa de cada centre la potestat d'escollir-ne el Director. Això va fer que sovint aquest no fos ben vist per l'Administració Educativa i va provocar una relació kafkiana Consell Escolar - Director - Administració. Els primers demanaven al segon, aquest ho feia a l'Administració, que no concedia o donava llargues i professors, pares, mares, PAS i alumnes acababen culpant al director del centre.

Al final de la meva etapa d'institut recordo que ningú volia ser director. El propi sistema legal va acabar cremant el funcionament democràtic dels centres i quan el Ministre Pertierra va decidir que el Director fos escollit (a la pràctica) per l'Administració ningú es va moure gaire.

Recuperar el tarannà democràtic i obert de la LOGSE però amb els recursos necessaris esdevé un repte que dificilment es podrà aconseguir només amb la nova assignatura d'Educació per la Ciutadania.

L'autoritat es guanya, no s'imposa. És com l'amor, si em permeteu la carrinclonada. I com deien El Último de la fila, "Cuando la pobreza entra por la puerta el amor sale por la ventana.

Una de formació

2006-11-24T18:54:00.003Z

Jornades sobre
sosteniblilitat energètica

L'ADENC organitza els propers 1 i 2 de desembre unes jornades de formació sobre energies sostenibles.

Podreu trobar més informació en aquest enllaç.

Perlas de la derecha rancia (II)

2006-11-22T15:37:00.000Z

Un mail que m'ha arribat:

"Pels que encara no saben el què pensa la gent de Ciutadans – Partido de la Ciudadanía aquí podeu llegir fragments literals de l’article d’Antonio Robles, número 3 de la candidatura de Ciutadans per la província de Barcelona i diputat al Parlament de Catalunya.

Aquest article el va escriure en el periòdic digital Libertad Digital, editat per Federico Jiménez Losantos. Segons l’autor les avaries de Renfe no haurien de ser notícia i només ho són per una campanya nacionalista catalana. Com qui no vol la cosa aprofita l’article per insinuar que Catalunya és un règim totalitari i ho compara directament amb l’apartheid de Sud-àfrica.

Sobre les 52 avaries de Renfe en 60 dies que deixen sense servei ½ milió de persones:“La cosa llamaba la atención por lo intrascendente. Uno no podía dejar de preguntarse, ingenuamente, a que venía tan súbito interés mediático por un tema, aparentemente, tan escasamente noticiable.”

Sobre la suposada campanya nacionalista a tota la premsa:“El procedimiento es fácilmente detectable. Lo utilizan todos los regímenes totalitarios: se absolutizan determinadas noticias mientras que otras se silencian.”

“Si hemos de creer en nuestra prensa, de pronto Cataluña se ha visto sometida a algún tipo de fenómeno paranormal de origen desconocido, que ha provocado que repentinamente los ferrocarriles de la RENFE hayan empezado a fallar; las locomotoras se hayan averiado, todas a la vez; los empleados se hayan transformado en personajes siniestros que, como buenos lacayos del imperialismo español, tornan en testigos insensibles del padecimiento de los sufridos usuarios.”
Es veu que el Sr. Robles no deu utilitzar gaire el transport públic, ja que vol equiparar les incidències de Renfe amb les dels FGC:“Pero, alto ahí, el caos no afecta a toda la red, únicamente a la que depende de España. Milagrosamente, los Ferrocarriles Catalanes y el Metro de Barcelona han escapado a esta ola de desastre. Sus retrasos y averías no han sido consideradas como noticiables por unos medios de comunicación volcados en relatar la catástrofe de la RENFE.”

Ara ja directament compara Catalunya amb l’apartheid sud-africà:“La técnica es bien conocida. Se usó, con éxito, por ejemplo, en la Sudáfrica del aparheid: un blanco es agredido por un grupo de negros, en titular a ocho columnas; un negro es agredido por un grupo de blancos, pequeña nota en página impar. Se trata de manipular, de crear estados de opinión artificialmente para, una vez creados, ponerlos al servicio de nuestros intereses.”Segons ell que cada dia arribem tarda a la feina i als estudis per culpa del mal servei de Renfe és un estat d’opinió artificial.
Aquí podeu consultar l’article sencer perquè comproveu que és totalment verídic:

Article

Ens agradaria saber si l'Albert Rivera, que surt tan moderat per TVC, està d'acord amb totes aquestes afirmacions dels seu company de partit. És bo que es vagin traient la careta i tothom sàpiga qui són realment aquesta gent de Ciutadans."

Un proyecto absurdo

2006-11-21T19:04:00.000Z

The Country: "Un acuerdo para conquistar la energía de las estrellas"

Hay proyectos que ilusionan al mas pintado.

Proyectos que parecen sacados de una película de Hollywood, en pro de la salvación del planeta.

Ciertamente, y pese a lo que digan personajes como el del artículo anterior, el mundo merece y debe ser salvado. Porque la verdad es que el patio está muy mal y los problemas son de hondo calado.

Uno de los problemas a los que nos enfrentamos es el de la energía y lo que ello conlleva (efecto hibernadero, residuos radioactivos y desigualdades en el acceso a esta energía, entre otros)

Ante este panorama surgen propuestas como las del ITER. Pero, pese a lo ilusionante de este proyecto y el carácter aparentemente neutro de la propuesta, el ITER es un bluf. Me explico.

- Qué es el ITER?
Es un reactor experimental que se supone que servirá para crear un reactor de fusión nuclear.

- Qué es la fusión nuclear?
Es el proceso inverso a la fisión, es decir, el proceso que sucede en las centrales nucleares o cuando explota una bomba nuclear. O lo que es lo mismo, la reacción que se sucede en las estrellas, como el Sol.
Esta energía, no es contaminante y se puede conseguir a partir "de una gota de agua".

- Entonces, dode está el problema? Por qué no se ha conseguido hasta ahora? Se conseguirá?
Pues el problema es que no hay quien controle esa cantidad de energía. Una hipotética explosión de una central de ese tipo no dejaría radiaciones pero haría un boquete en de unos cuantos kilómetros a la redonda (a eso hay que añadirle el seismo consiguiente)
Y gran parte de la comunidad científica no cree que sea posible ni siquiera conseguirla.

- Cuanto cuesta? Quien lo va a hacer?

El coste (previsto inicialmente) es de 10.000 Millones de €. Unos datos para que nos hagamos una idea y poder comparar:

10.000 millones de € representan...

- las inversiones de la Junta de Andalucía para 2007.
- o los beneficios del BSCH y el BBVA en 2005.
- o el coste de 83.300 viviendas de protección oficial.
- o 600 Institutos de Educación Secundaria
- o 880 veces el presupuesto de CCOO en Catalunya.
- o 166 centrales termosolares, que aportarían algo más que lo que aportan todas las centrales nucleares de España juntas.
- o 15.000 plantas de biomasa (con cardos borriqueros!)
- o 41 veces el presupuesto del Barça.
- o el PIB de los 20 paises mas pobres del mundo.
(se aceptan otras comparaciones)

Por tanto, nos encontramos ante un proyecto de final incierto, extremadamente caro, de imposible aplicación descentralizada (ya veriamos a qué precio sería el Kw/h), de producción peligrosa y que tiene alternativas (solar, eólica, etc.) contrastadas, democráticas, accesibles para todo el mundo, sostenibles y baratas.

Y no haría falta que viniese Bruce Willis a salvarnos.

Perlas de la derecha rancia

2006-11-16T21:24:00.000Z

Libertad Digital: "Lo que no pueden explicar los alarmistas, ecologistas y socialistas es por qué en la época en que Occidente más consume, esto es, ahora mismo, no padecemos hambrunas ni tenemos carestías." Jorge Valín

Este Economista, asiduo articulista de Libertad Digital, es una bestia parda, al estilo Acebes, de cualquier política redistributiva o de sostenibilidad ambiental. Una perla sobre el tema: "Desde el punto de vista de la libertad, la redistribución estatal económica es un robo"

Merece la pena ver su blog de vez en cuando. Sin pasarse, que la salud es lo primero.

Es capaz de defender lo indefendible. No hay hambre en el mundo; cuando hay carestía és todo culpa del régimen cubano; pese a lo que digan las estadísticas, pagamos demasiados impuestos; solamente la privatización puede hacer eficiente la sanidad; el tiempo libre es obra del mercado y no de los sindicatos; y un largo etcétera.

Asuntos Internos

2006-11-15T20:19:00.001Z

TVE1: Obiang admite que los paises occidentales le exigen avances democráticos y libertades pero que los paises en desarrollo no están preparados para la democracia.

La foto adjunta no ofereix cap sorpresa. Amistades Peligrosas però no sospitosas. El que fa mal és la mateixa foto amb en Zapatitos, el soparet amb el Juancar i que hagin volgut ficar a aquest dictador dins el Congrés dels Diputats.

El senyor Teodoro Obiang és el dictador de Guinea Ecuatorial, antiga colònia espanyola. Una dictadura d'aquelles a la vieja usanza, bananera i tribal, tot i que menys simpàtica que aquesta, que ens mostraven qualcosadisinistra al juliol.

Però aquest personatge ha trobat un forat a l'Alianza de Civilizaciones (i de pous petrolífers) de Zapatitos. Zapatitos es pensa que havent tornat les tropes d'Iraq i amb el paperot fosc que fa el PP en té prou per guanyar un altre cop. I el problema igual és que és veritat i fins i tot desitjable. Així de malament pinta la política estatal.

Al gra, tomaquera...
Guinea Ecuatorial produeix tants barrils de petroli per habitant com Kuwait (són poqueta gent a tot dos llocs) però la redistribució de la riquesa és encara pitjor que al país del Golf Pèrsic.
La democràcia no existeix, partits polítics a l'exili, absència dels serveis més bàsics (sanitat o ensenyament) i, per acabar-la de matar, el senyor Obiang s'atreveix a dir que és que el país no esta preparat per ser democràtic, que aquests problemes són "asuntos internos".

Interns? ara que hi penso... ara que tindrem els Mossos... no, no, és igual...

El Click

2006-11-07T10:13:00.000Z

Quan hom intenta forçar la postureta, semblar coses que no són i enganyar la gent mirant-los amb aires de superioritat al final passa el que passa. Que si les coses no surten com vols tot es capgira i no hi ha una sortida digne possible.

Al nostre protoPresident li ha sortit malament. Ha forçat la postureta, tot JFK, ell. Ha volgut portar el "talante" disfressat d'antic seny llemosí. Però el seny i l'oasi català ja fa temps que ell mateix se'l va carregar. I ara, davant l'evidència d'una voluntat de Govern d'Esquerres, al cap de l 'imperturbable s'ha sentit un "click".

És un sorollet que a mi em recorda a la Claudia Christiani, la protagonista del gran còmic de Milo Manara. La pobre Claudia patia un desordre sexual. Quan el cap li feia "click" s'excitava i ja no es podia parar.

Al protoPresident li ha passat el mateix. Veure a un MH Txarnego li ha trasbalsat. Ara, a mitja partida, vol canviar les normes del joc. Ara cal tenir més vots que ningú, no com fa 3 o 7 anys, que amb més escons era suficient. Ara tot és buscar exemples per tota Europa de com el partit amb més vots sempre és qui governa. Ja no recorda que a alguns municipis ells (i tots el demés) fem el mateix: buscar coalicions per tal d'aconseguir fer les polítiques que ens semblen més adients.

Ara ell vol "el poder per a millorar el país" i les esquerres el volen "pel poder en si mateix". Pobre Artur, quina abnegació pel país...

M'aguantaré. No deixaré que de dins meu surti el click que tant em ve de gust... (i quina pena perque la diria de ben grossa....)

Montilla's Commitments

2006-10-20T15:26:00.001Z

M'ha arribat a casa els "10 compromisos de José Montilla"

Un breve análisis, así a bote pronto:

1. Gratuidad de libros de texto en 4 años.

Porque impulsar redes escolares para compartir los libros no, verdad?

2. Hacer un pais trilingüe, con el inglés como tercera lengua.

Ésta es una de las 10 prioridades... la educación no tiene problemas mas urgentes...

3. Dentista a los niños de 6 a 14 y a las personas mayores con baja renta.

Ambicioso... ufff

4. Gafas y audífonos a personas mayores con baja renta.

Y si además, y sobretodo, aumentamos esas rentas...?

5. 60 nuevos barrios para rehabilitar, en la Ley de Barrios iniciada esta legislatura.

Hombre! una sin pegas...

6. 1500 hectareas de suelo industrial y otra actividades económicas (sic), con un potencial de 120.000 puestos de trabajo.

Otras actividades son parques de ocio? Qué industria queremos? Irá acompañada de I+D o serán puesto de trabajo de baja cualificación? Un puesto de trabajo por cada 125 metros cuadrados...

7. Apostar por energías renovables, multiplicando por 7 la energía eólica producida.

Como sea con la planificación y agilidad mostrada por Pepe como Ministro de Industria...
Eso sí, la prioridad la eólica, controlada por empresas, no la solar que te la puedes poner en tu casa. Y del ahorro y eficiencia energética ni hablamos.

8. Traspaso de recursos a los ayuntamientos, hasta el 25% en 4 años.

Ostia! otra que está bien!

9. Formación a medio millón de personas para que encuentren trabajo o mejoren el que tienen.

Como siempre, la culpa del desempleo, la falta de formación, cualificación y, ya puestos, de los accidentes laborales es de la gente o de la administración. Las empresas no tienen nada que ver.

10. Viviendas de Potección Oficial. 25.000 de compra y 25.000 de alquiler. Rehabilitar 1000.000 pisos.

Compra... en qué régimen? Se podrá especular, como defendía tambien la UGT? A precio tasado?

Molts dubtes, ni una paraula d'equilibri territorial, ni de cultura; propostes secundàries sobre temes importants; cap aclariment sobre amb qui es pactarà... Quo Vadis, Pepe?

La pell fina

2006-10-19T14:28:00.000Z

En aquest pais la gent té la pell molt fina. Durant molts anys s'ha parlat del seny català, de l'oasi de la política catalana.
I be que ho semblava, mentre governava la dreta i l'esquerra exercia de responsable oposició.
Però la dreta van perdre ("És com si ens haguessin fet fora de casa" que deia la Ferrusola), i l'oasi es va desertificar. El seny va donar pas a la mala llet, a la mentida i a la desqualificació gratuïta.

Però l'esquerra ha de seguir sent impoluta i exemplar. L'esquerra no pot caure en això, l'esquerra ha de posar l'altra galta, l'esquerra és gilipolles!

Ja n'hi ha prou. La retirada de la campanya "Folla't la dreta", de Joves d'Esquerra Verda és un exemple del "doble rasero" amb que es mesuren les activitats polítiques.

El subnormal del senyor Cuní ha entrat a sang i fetge (la voz de su amo), Catalunya Ràdio ha posat el crit al cel perque la frase tenia una falta d'ortografia (no us escandalitzareu per que la gent es quedi al carrer, no...) i un llarg etcètera que demostra que ser periodista és, pasada la nota de tall per entrar a la facultat, la cosa més fàcil del món.

Al pan pan y al vino vino.

I dilluns Miralles acusant a CiU d'haver repartit mil milions de pesetes a "escoles pijes". Si, senyor!! Les coses pel seu nom!

Altre motiu per votar ICV-EUiA. Descaradament d'esquerres!!

L'espai de tothom, pel be d'uns pocs.

2006-10-10T14:26:00.000Z

No soc jo fan de certs moviements que s'autodenominen representatius però que després són mes hermètics que una cimera de caps d'Estat. Ja ho sabeu.

Però malgrtat això... alguna cosa no estem fent be i, en Manuel Delgado, Pepito Grillo donde los haya, ens ho recorda...

TRIBUNA: MANUEL DELGADO
El 'forat de la vergonya'
EL PAÍS - 10-10-2006

Hemos sido testigos en apenas unos días de dos acontecimientos estrechamente vinculados entre sí, cara y cruz de un mismo proceso de transformación urbanística del casco antiguo de Barcelona. Una mañana el alcalde inauguraba solemnemente las nuevas instalaciones de la Universidad de Barcelona en el mismo núcleo del Raval donde se levantan el Macba y el Centro de Cultura Contemporánea (CCCB), dos de los grandes contenedores culturales de la ciudad. A la semana siguiente, a poca distancia, en el barrio de la Ribera, podíamos contemplar la pavorosa imagen de los antidisturbios de la Guardia Urbana protegiendo el arrancado de las tomateras que los vecinos habían plantado en el forat de la vergonya, un solar a unos metros del mercado de Santa Caterina, la única zona realmente verde -y no gris- que había en todo el Casc Antic.
La interpretación de tal coincidencia no es difícil. Ambos momentos representan los episodios más recientes de una vieja dinámica de lo que los urbanistas llaman "esponjamiento" o "higienización" de Ciutat Vella, consistente en desenmarañarla y limpiarla; es decir, resolver los problemas de control que implicaba su tendencia a la opacidad y deshacerse de los elementos tanto inmuebles como humanos que pudieran suponer un obstáculo para la reapropiación del barrio por parte de clases medias y altas ansiosas de un baño de venerabilidad histórica, debidamente sazonada con elementos de ese nuevo sabor local que da el multiculturalismo e incluso de un moderado toque canalla. Para ello, se inyecta saber, cultura y sano ambiente juvenil allí donde antes había solamente vida y prosigue la campaña de deportación y borrado de pobres en marcha desde hace años en el sector.
Lo sucedido en el forat de la vergonya es bien ilustrativo de esa dinámica, a la que se asigna el eufemístico título de "rehabilitación". Como se recordará, en aquel solar de 5.000 metros cuadrados el Ayuntamiento tenía prevista la apertura de un aparcamiento a disposición del turismo cultural que acude al área ya debidamente desinfectada de la calle de Montcada y los alrededores del Museo Picasso, el Born y Santa Maria del Mar. Allí, una colosal mutación urbanística había empezado a restaurar edificios para dedicarlos al comercio de alto nivel, a la venta de lofts para profesionales con éxito y al alquiler de apartamentos para esa pequeña multitud de extranjeros con dinero que los están convirtiendo en residencias de vacaciones o de fin de semana.
La operación no cuajó como consecuencia de la resistencia de los habitantes, que se apropiaron de un espacio que consideraban suyo y del que hicieron un insólito vergel urbano. Jardín, huerto, zona de juegos infantiles, tarima para espectáculos, modestas canchas de fútbol y baloncesto, mobiliario..., todo había sido elaborado a mano por los vecinos, con unos criterios estéticos a años luz de la afectación formal de los llamados "espacios públicos de calidad", cuya característica suele ser que parecen diseñados para ahuyentar a sus posibles usuarios. Allí se podía ver en todo momento a gente de todas las edades convirtiendo la plaza en un lugar de sociabilidad que, por otra parte, representaba la encarnación del multiculturalismo real, no el de los prospectos oficiales, sino el de seres humanos de carne y hueso que encontraban por fin un lugar donde encontrarse. No en vano, el lugar había sido vindicado como la auténtica plaza Mayor del barrio, y así se propuso en el pregón de su última fiesta mayor.
Pues bien, eso es lo que nuestras autoridades parecían incapaces de soportar: que se hubiera suscitado de forma espontánea todo un apasionante experimento de autogestión, un emocionante ejemplo de cómo los vecinos de un barrio podían generar sin permiso escenarios para su vida cotidiana, de espaldas a la insaciable voluntad municipal de monitorizarlo absolutamente todo y de sólo tolerar las formas de estar en el espacio urbano homologadas previamente por sus técnicos en ciudadanía y sus expertos en convivencia. No se podía tolerar un espacio público que fuera realmente público; es decir, del público. Esa imagen de niños jugando en parques que ellos no habían dispuesto, de abuelos charlando en bancos que ellos nunca instalarían en sus plazas, significaba para ellos el más inaceptable de los desacatos.
Por desgracia, tuvo que producirse un problema de orden público para que la sentencia de muerte contra el forat de la vergonya fuera recogida por los medios de comunicación. Las imágenes de jóvenes lanzando cohetes de feria contra la policía y de la profanación del Macba sirvieron para que los portavoces oficiales -todos- desfigurasen las vindicaciones vecinales y volvieran a agitar el fantasma del Okupa Feroz, con lo que, de paso, insistían en malignizar al movimiento que inició y está encabezando una lucha de los jóvenes por el derecho a la vivienda que se extiende por momentos.
Esta vez han vuelto a ganar y a perder los de siempre. Pero así se escribe la historia. Como sincronizados, una solemne inauguración y un desalojo a la fuerza. Se levanta un nuevo templo en el que el Saber y la Cultura oficiarán sus misterios y, muy cerca pero también muy lejos de allí, se desbarataba una ilusión colectiva forjada a ras de suelo. La ciudad hecha poder y hecha dinero se ha vuelto a salir con la suya y ha conseguido derrotar -como siempre, sólo por el momento e inútilmente- a esas sustancias básicas de toda vida urbana que son el amor por la vida y la manía de desobedecer.
Manuel Delgado es profesor de Antropología urbana en la UB.

Testosterona

2006-09-29T16:42:00.000Z

Avui ha hi vaga al sector de la construcció a Catalunya.

No entraré en els grans temes de la vaga perque no seria mai capaç d'explicar-ho com l'Andrés.

El que si que em ve de gust és explicar i estomacar a algunes perles que ens hem trobat per la obra avui. Dignes d'estudi.

Tomacada als comentaris xenófobs i machitos i a l'excés de testosterona d'alguna gent. A tall d'això us recomana la darrera part d'aquest video. De verdad: hay gente así.

Tomacada també als dos inconscients, que ignorant la seva pròpia vida i la dels seus companys es neguen a prendre cap mesura de seguretat. No pot ser que per dos cavernícoles s'extengui el mite de paleta carajillero.

"Y me quieren poner arnés, atarme como a un perro. Que a los perros les dan más cuerda que a nosotros". Escoltar això descoratja a qualsevol i és per fotre un parell de clatellots a alguns. A veure si el cervell se'ls hi posa al seu lloc.

Tot això no pot fer-nos oblidar que el principal motiu de la sinistralitat laboral és la manca de mseures de seguretat i formació per part de les empreses, que per estalviar-se diners i guanyar cada cop més, poder comprar empreses energétiques i especular cada cop més i més (amb les vides humanes que no són les seves, és clar).

Edición tomatazo a Elena

2006-09-28T11:29:00.000Z

En contra de la linea editorial de La Tomaquera y a riesgo de frivolizar este blog, la provocación ha sido demasiado grande.

Tomatazo a Elena por el chiste mas malo de la historia:
"Me enrollo como las persianas (las mujeres de Persia, jajaja...)"

Lo siento pero tenía que hacerlo...

Razón, fe, fanatismo y senormales

2006-09-22T17:24:00.000Z

No acostumbro a parasitar blogs ajenos pero hoy me han pasado este link interesante.

10 características de un fundamentalista

Amalgama Ecologista

2006-09-21T11:27:00.000Z

EL PAIS 21.09.06

"Tarragona crea una plataforma para oponerse al cementerio nuclear"

Es cuanto menos curioso el lenguaje periodístico. El Pais, gran avalador de los Montillas, Gases Naturales y demás empiezan la noticia sobre esta Plataforma de la siguiente manera, atención:

"Greenpeace y Ecologistas en Acción, junto con una amalgama de grupos ecologistas tarraconenses, se han unido para creear una plataforma cuya finalidad es oponerse frontalmente a la posiblidad de que el Ministerio de Industria instale en la provincia o en el resto de Cataluña cementerio nuclear."

Prueba de agudez visual y lingüística: Encontrar los dos puntos del texto donde, de forma aparentemente imparcial, se pone a parir al movimiento ecologista.

1. Para empezar se habla del conjunto de entidades como de una "amalgama". Y eso qué es? Pues según el DRAE tiene 2 acepciones, a saber: 1. Unión o mezcla de cosas de naturaleza contraria o distinta. 2. Aleación de mercurio, generalmente sólida o semilíquida.
Como está claro que lo segundo no es, me imagino que se refiere a lo primero, lo cual confiere a esta plataforma un sentido contradictorio. "Ese lio" que decía Chemita.

2. En segundo lugar se dice que la finalidad es "oponerse frontalmente a la posibilidad..." Es decir, que son gente totalitaria, que no negocia, que no platea alternativas y que son unos alarmistas porque solamente se trata de una "posibilidad".
Quien más quien menos ya sabemos que las entidades ecologistas ya hace mucho tiempo que plantean soluciones alternativas y sostenibles a la generación de energía. Empezando por el ahorro. Y todos sabemos también que cuando las administraciones públicas plantean la posibilidad de una instalación indeseable, el que menos se queja es el que pilla cacho.

Cine Polític

2006-09-20T14:50:00.000Z

II Festival de Cine Polític

Barcelona, del 26 de setembre a l'1 d'octubre

Rodríguez I quina Barra

2006-09-19T16:20:00.000Z

Se va el más grande...

El demagogo por excelencia, jacobino de lo suyo, la barba de lengua fácil e improperio preparado.

Nos deja (de la política) Don Juan Carlos Rodríguez Ibarra, presidente Extremeño cum laude. Todos te echaremos de menos. Sobretodo los dibujantes de El Jueves, que perderán inspiración y también el centralismo español mas recalcitrante, que pierde a su aliado al otro lado.

Pasados de moda

2006-09-18T11:37:00.000Z

Ahir diumenge hi havia una convocatòria d'Amnistia Internacional per recordar l'encara vigent conflicte de Darfur.

Us sona? Estava de moda abans de la invasió del Líban. Sortien imatges a la tele, algunes portades, comentaris dels llestos de la classe...

I va passar... les dues parts enfrontades van signar un acord. I el món es va oblidar. L'acord no es va respectar però el món es va oblidar.

- Son los flecos del acuerdo.
- Al principio siempre cuesta aplicar el acuerdo.
- Sí, bueno, se matan pero al menos hay un acuerdo.
- Darfur? se solucionó, no? hubo un acuerdo...

I Israel va envair el Líban. Una guerra injusta, matança de civils, amb una força desproporcionada... En un parell de mesos ja comencen a arribar els cascos blaus a la zona.

Amnistia Internacional demana que hi hagi també un desplegament internacional de cascos blaus a Darfur. És de justícia. És necessari. No ens oblidem.

Mentides, Orxates i la Malvarosa

2006-09-11T11:40:00.000Z

No és cert. València no és lletja, malgrat el que diguin. I malgrat la Rita, el Sant Pare i la mare que va parir a Camps la ciutat del Túria té racons tranquils i macos; carrils bici, voreres agradables i carrers arbrats.

Del tot recomenable el barri del Carmen, el mercat, la plaça Colon i la Lonja. Per qui no li faci fàstics entrar a una esglèsia, observar les capelletes barroques i neoclàsiques de la catedral pot ser interessant, sobretot per a la gent de Barcelona, tan poc acostumats i acostumades a aquest estil (ese tándem gótico-modernista imperante y omnipresente...)

Però no ens enganyem: he vingut a fer turisme gastronòmic.
Gran descobriment els fartons per sucar a l'orxata, l'all i pebre i els mil tipus de paelles i arrossos (malgrat soni excessivament típic).

I pels amants del mar sempre queda la Malvarosa, d'inexcusable i urgent visita per si se la carreguen, tal i com volen fer.

"Rita, el Papa sap lo teu?"

2006-09-07T15:36:00.000Z

Me voy a ver a Rita. Unos dias, eh! Tampoco hay que pasarse.

Vaig a la Catalunya Tropical, a comprovar si parlen tan diferent com diuen, com van les obres de la Copa Amèrica i a veure què és allò que té la Rita, que diuen que li amaga al Papa.
He dit algun cop que m'agrada això d'estar a l'atur? Gensanta, que no me contrate nadie!

Festival Solar

2006-09-06T10:04:00.000Z

Havia de passar...

Aqui teniu l'enllaç del Festival Solar que es celebra a Barcelona el 23 i 24 de setembre al Parc del Forum.
Quin millor lloc per tan noble i solar festival, amb la solana que fa allà?

Pot anar be per aprendre cosetes. Això si... intenteu no acabar com aquests. L'ecologia no te per què ser una frikada.

Festival Solar

Té helado y Piña colada

2006-09-01T09:53:00.000Z

"Un café en cualquier esquina" o "Jo també podria fer cinema.

Ahir tocava cine. Verdi Park. Descompte FNAC i cap a dins. Cinema iraní, mira, avui seré una mica més snob. Si no agrada com a mínim veurem els ulls de la Leticia Dolera, que sempre alegra la vista.

I no, ni això salvava la peli.
No hi ha fil argumental, les vides dels protagonistes no tenen sentit, no s'entén què fan allà, les carències de guió les solucionen amb llargs silencis i, això si, una fotografia molt bona.
L'actriu, barcelonina ella (Albert, tenies raó), no ha estat capaç ni tan sols de corregir al director. Així podem assistir a les rialles del públic quan succeeix la següent conversa:
- I tu, d'on ets?
- Jo de Barcelona, Espanya.
- I us agrada molt el té gelat, a Barcelona?
- Si, i la Piña Colada.
No faré més comentaris.

Comprar Vs Legislar

2006-08-31T11:54:00.000Z

La Vanguardia: "Medio Ambiente comprará fincas en el litoral para protegerlo del impacto urbanístico"

La protección del medio ambiente, y en especial de parajes con alta presión urbanística, se puede abordar con muy diversos métodos. Todo depende del color del cristal con que se mire y, por tanto, de la intención y las formas de hacer de cada uno.
Los máximos responsables de la protección de nuestros paisajes y ecosistemas son las administraciones públicas, que para eso son las depositarias del interés general. Y son las ideologías y praxis política de esas administraciones de las que depende la protección sobre el medio.

A grandes rasgos la protección del medio se puede acometer de dos formas (no excluyentes). En primer lugar encontramos la legislación. Prohibir ciertas actividades, obligar a otras, promover según qué actitudes, etc.
Esta posición es barata, excepto en el control y el seguimiento de esas leyes. O en todo caso los gastos no recaen sobre quien legisla (la administración) sino sobre los legislados. A algunos de éstos no les hace ninguna gracia que les limiten sus actividades e intentan frenar estas restricciones.

En segundo lugar encontramos las políticas activas. Éstas son las que conllevan mayor gasto público: arreglar parajes, instalar elementos de protección, educación ambiental y, en ciertos casos, comprar directamente los parajes a preservar.
Esta opción, comprar algo para que nadie lo rompa, es una práctica muy habitual entre los movimientos proteccionistas anglosajones. En vez de exigir a los guardianes de lo público que coarten la libertad individual de unos para que no destrocen lo que es de todos, administraciones, instituciones o grupos de ciudadanos recaudan dinero para comprar terrenos y librarlos así de la presión urbanística.

Presuponiéndoles la buena fe, creo que hay que destacar dos aspectos negativos de estas medidas.
1. El dinero que le comporta a las arcas públicas (las de todos y todas). Legislar sigue siendo más barato.
2. La imposibilidad de llegar a competir en igualdad con el enemigo. Mientras que no se destinen cantidades ingentes de dinero a este fin, siempre quedarán muchos territorios por proteger, en manos de empresas constructoras. Esa batalla no se puede ganar.
3. Esa estrategia justifica, de facto, el dejar hacer, dejar pasar. Implica pensar que lo colectivo no lo es tanto. Que el suelo, el territorio es un bien de cambio y no de uso, que el paisaje se puede comprar. Y que, como diría la Bruja Avería, "Viva el Mal, Viva el Capital".

Tomatoe Reentré

2006-08-27T14:32:00.000Z

Ja soc a casa.
Malgrat el viatge sigui plaent i no et sobrevinguin les ganes de tornar, sempre suposa una certa pau, això de tornar al teu lloc. Si és que tinc algun lloc...

Maletes plenes, roba bruta, neteja, nevera buida... Algú es forrarà el dia que monti una empresa que ofereixi aquests serveis. Tomatoe Reentré. A guanyar pasta, ficar-ho tot a un pla de pensións i sense adonar-se, amb 65 anys, yeppa! a disfrutar: drogas, sexo, rock&roll...
I tot gràcies a les poques ganes de fer res de la gent en tornar de vacances.

Al grano:
Viatge a la Toscana 3. Para deleite de Fabri.
Divendres pel matí a Pisa. Pisa és petita, te la fas, sense deixar-te gaire cosa, en 3 horetes.
Malgrat la fama el millor és el baptisteri i no pas la torre, atapeida de gent fent-se la foto de rigor (ho sento, també vaig caure).
Per primer cop ens van clavar 2 € per un cafè, que per comparar és com si aqui et claven 4.
A diferència de Florència Pisa estava plena d'espanyols, sevillistes que aprofitaven el matí abans de veure al seu equip fotre 3 gols als barça. Pobre Psycho, animeu-lo...

Dinaret a Gènova, ja coneguda, amb el seus molls, el barri chino i molt més degradat que el Raval de Vázquez Montalban. I de camí cap a la France. Dormir a Aix-en-Provence. A l'hotel, als peatges o als bars, tothom ens confonia amb italians. I quans els hi deies "Non, de la Catalogne" per fer-te el graciós, et deien "Ah! de Perpignan, la USAP". Maaal....

Dissabte pel matí visita a la Bambouseraie, un parc temàtic sobre el bambú, a petició de la membre femenina de l'expedició. Aquests enginyers agrònoms... Dinaret a la gabatxa. Massa centralisme parisenc, pèrdua del caire mediterrani, fregir amb mantega, salses imposibles. Ti amo, Italia, arrivederci.

I una burrada de km més ja era a casa. Arriba la setmana del règim, cal fer baixar això per les bones o serà pitjor...

Sindrome de Stendhal en rojo

2006-08-24T16:13:00.000Z

Cambio de planes. Dia de descanso y de paseo tranquilo por Florencia. Hoy tocaba eso. Ir sin stress. De hecho, ni siquiera hemos ido tres, sino que me he tomado el dia libre.
He querido comprobar que hay de cierto en lo del Sindrome de Stendhal. Y me he acercado a la Santa Croce.
Para alguien como yo, desconocedor de los recovecos del arte y ateo hasta las cejas, entrar (y pagar por ello) en una iglesia supone un esfuerzo. Pero claro, a ver como cuento luego que he estado en Florencia solo para comer focaccia, pizza y pasta, beber cafe, grapa y chianti y leerme l'Unità en una terraza al lado del Arno.
La iglesia es preciosa, pese a los andamios de obra que impregnan tambien el Duomo, el Palazzio Pitti, San Gimignano y el resto (que digo yo que agosto no es el mejor momento, no?). El rollito franciscano de la pobreza impregna el edificio, sobrio y con techo de madera. Pero de ahi a que a Stendhal le diera un yamacuco por verla... va a ser alguna otra afeccion.
Con lo que no dejo de sorprenderme estos dias, en ciudades y pueblos, es con la presencia de la vida politica y sindical en las calles. Mi italiano (inexistente) no me permite pillar ni la mitad de las cosas pero en todas partes, las conversaciones en la calles, los carteles en las paredes, las fiestas y conciertos, en los vagones del tren, pancartas en avioneta!, y por supuesto la prensa no dejan de verse propuestas, convocatorias, celebraciones y mitines. No quiero imaginarme esto en unas elecciones.
Sorprende que un pais con tal tradicion pueda verse en manos, durante tanto tiempo, de los Andreotti, Berlusconi y demas chusma. Espero que Trinacria, Martinelli o Maccarrone me lo aclaren. QDS deberia salir de su periodo estival y sacarme de dudas.
Manyana (aqui no tengo enyes, con perdon), ya si, Pisa y Lucca. Sabado quizas Genova o la Provence. Y el domingo en casa.

Lanzamiento de burros

2006-08-23T15:51:00.000Z

Lo de Siena y Florencia es competencia de la buena. Riete tu del pique Terrassa-Sabadell.
Cuentan que en el asedio que hizo Florencia sobre Siena (los sieneses eran proemperador y los florentinos proPapa), los primeros, incivicos ellos) catapultaron estiercol y burros sobre la ciudad. Digo yo que como alegoria, porque les daria igual lanzar caballos u ovejas.

Aparte de esta tonteria, intento ir al grano que me voy en 5 minutos, Siena es preciosa. Me gusta mas que Florencia, demasiado art'istica, demasiado a rebentar, demasiado cara tambien.

Aunque hay que admitir que es impresionante ver el David, solo entrar en la Galeria de la Academia. Por un momento me he planteado mi orientacion sexual. Sin bromas.
Lunes noche, lo mejor. Cena espectacular, en un marco incomparable, bajo las estrellas, Chianti, pasta fresca, cafe ristreto, copita de Grapa, Festival de Jazz de la Toscana, con grandes amigos. Questo e la vitta!
Me gusta ser mediterraneo.
Para compensar y porue hay que lanzar tomates a algun sitio... que grande y caotica es Italia... cuanto desorden tan bien colocado, que batiburrillo en su sitio.
Me voy que pierdo el tren. Dema desde Pisa, mes.

Aquesta setmana tampoc em busqueu

2006-08-17T08:44:00.000Z

Florència (del 19 al 26 d'agost)

Me voy. No me busqueis. Quizás envíe fotos. O no. O me comeré pizzas. Ciao.

Turista Terrorista

2006-08-09T08:35:00.000Z

L'any passat van visitar la ciutat de Barcelona una mica més de 5 milions de turistes. A unes dues pernoctacions per barba.

Tenint en compte que la població censada de la ciutat és de 1.6 milions ens toca acollir a casa, cada any, a més de 3 turistes.
Per evitar que ens ocupin el sofà s'han inventat els hotels. Esta be això dels hotels. Ocupen poc i et treuen els guiris de casa. A més, fan calerons, creen llocs de treball, activen l'economia, segons diuen.

Però quines conseqüències té l'arribada de tant turista? Són tot avantatges?
- Of course, my friend.
- Pues no! y te bajas del coche!

En temps de lluita contra el terrorisme, de seguretat global i guerra preventiva ens hem deixat colar un personatge perillós: el Turista Terrorista (d'ara en endavant TT)

Hi ha diversos tipus de TT. A saber...

1. El TT acústic (acoustic TT): Es cola pels carrers de la ciutat, entrada la nit i, sol o en grup, canta i crida, s'insulten i destorben la poca pau sonora que deixen els taxis farcits de més TT. L'altre dia em vaig anar a comprar uns taps per poder dormir. "És cert, els turistes es queixen que Barcelona és molt sorollosa" em va dir la farmacèutica. Vaig haver de comptar fins a deu...

2. El TT inflacionista (inflationist TT): Arriba amb una pasta brutal, d'un país amb sous dignes a un pais amb sous indignes. No li importa gastar (esta de vacances) i paga per un cafè, una ampolla d'aigua o el lloguer d'un pis al born quantitats que fan vergonya. I aquí intentant trobar un pis digne (al Born o al Trastevere, com a poc).

3. El TT antipuntualitat (you are late TT): ¿Heu intentat pujar la Rambla aquests dies? Si heu quedat amb algú més val que sortiu amb temps. Una manifestació de TT us bloquejaran el pas, al temps que observen uns breakdancers (qué malos son, Gensanta!) o es deixen estafar pels trileros.

4. El TT antiecològic (Montilla TT) : Cada cop hi ha més TT que volen visitar la ciutat comtal. I cal obrir pas, ja se sap, el motor de l'economia, el progrés de Barcelona. Cal ampliar l'aeroport. Els fills que no tinc no podran visitar els estanys del Delta del Llobregat i potser hauran de dormir sota el soroll dels avions.

5. El TT pudent (stinky TT) : Al temps que crida i canta a la nit, el TT beu sangraia, biar & shots. I després les treu, és clar. Com mola el sud, la gent fa vida al carrer. Hi deuen pixar també, does'nt them? Doncs Let's go. I s'ho fan tot al carrer, o a la platja o on toqui.

6. El TT maleducat (fuckyou TT): "Hey you man! Where is Sagrada Família?"... em va preguntar un yankee fa temps. El pobre estava a dos carrers i el vaig enviar a Pça Catalunya. Tan difícil és aprendre a dir "Perdone, no hablo español, habla inglés?". Amb el que ens agrada a aquest país de sol i platja ajudar als guiris... i ho han de fer tot de mala manera...

7. El TT antiestètic (sandal & black socks TT): Maaal, maaal... Y encima se pasean por el Born, de esa guisa, amb sandàlies i mitjons negres.

En els darrers anys, doncs, hem acceptat un nou col·lectiu a la nostra ciutat. Un col·lectiu que embruta més que la joventut autòctona, que fa més soroll que els concerts al carrer, que van pitjor vestits que els perrofláuticos, més maleducats que un nen LOGSE i que puja més els preus que els augments de sou per sobre l'IPC.
A més, condiciona les nostres inversions, els nostres objectius i els nostres paisatges. I tot això amb molt poc respecte. Com li deia un guiri tot borratxo a un conegut:

- Quan tanca això?
- El què?
- Això, el Gòtic.
- Això no tanca, aquí hi viu gent.
- Ah! però no és un parc temàtic?

I per acabar, una notícia de La Vanguàrdia: "La Guardia Urbana no atendió en junio casi 2.300 llamadas de vecinos molestos por ruidos"

Com diu la cançó del Marc Sampere... "Turista a la Rambla / Turista terrorista"
Alguna cosa haurà de dir en Portabella, no?

El treball segons Rubianes

2006-08-07T16:53:00.000Z

Otro sindicalismo. No te mejora el convenio pero te hace reir.

http://www.youtube.com/watch?v=_gHCnTdlqPU

El Taxista Ful

2006-08-06T17:32:00.000Z

Pues no, no es una de mis habituales quejas sobre la contaminación acústica taxista. Se trata del título de una película.

Se trata de un falso documental, sobre la vida (real) de un tio que se dedicaba a coger prestados taxis para trabajar con ellos. Después los devolvía y dejaba parte la pasta que había ganado.
La historia es que lo pillan y busca ayuda en el mundillo alternativo.
La película acaba siendo el viaje iniciático de un cincuentón al que la vida, la precariedad y el sistema ha tratado mal y que empieza no entendendiendo ni creyendo en el movimiento okupa, plataformas ciudadanas "alternativas", etc.
Al final de este proceso, evidentemente, nuestro protagonista se integra en el movimiento okupa, los Dinero Gratis, alterglobis y demás.

Bueno, quien tienga mucha tirria a estos movimientos que se ahorre los 6 €, porque le va a dar dolor de barriga. Quien sea incondicional de la lucha revolucionaria no lo va a pasar mejor. Y quien no se haya planterado nunca conceptos como "paro estructural", "idealismo trasnochado" y algún otro pues puede sacar provecho de un punto de vista poco habitual en el cine (incluso en el Verdi).

A recordar...
1. ...la escena de la entrevista con Francesc Arnau, abogado de causas perdidas y creador de mártires por la causa (a mí me intentó convencer que no pidiese prórrogas por estudio, que me hiciese insumiso y "rebentase el sistema"). Como dice el protagonista "Yo lo que quiero es no ir a la cárcel. Yo no soy un preso político"

2. ... el análisis del mercado del desempleo (que no del trabajo) y la crítica a la existencia de políticas de formación para parados. Interesante al menos la reflexión acerca de la ocupación generada alrededor del desempleo.

3. ...el ataque a la cultura del trabajo. "Si no tienes trabajo no eres nadie, te anulas como persona". Como generador de mano de obra barata. El ensayo "El Empleo Juvenil" de Cachón también habla del tema.

4. ...la aceptación de Dinero Gratis de que "no hay solución, al menos colectiva. Nosotros intentamos buscar soluciones individuales". A este tio se lo cargan en la próxima asamblea.

5. ...los paisajes urbanos y humanos de la Barceloneta, el Raval... la Barcelona que no sale en las guías turísticas.
Las dos últimas palabras de la película titularán un próximo artículo: "Turista terrorista"

Sin colinas, sin valles...

2006-08-01T11:16:00.000Z

The Country: "...las fuerzas de tierra israelíes limpiarían [de milicianos y bases de Hezbolá] una zona de entre seis y siete kilómetros junto a la frontera sur libanesa. "

Hasta ahora no he comentado nada sobre el conflicto en Líbano. No por falta de interés o indignación sino porque creo que con los comentarios de Andrés, Lola o Jordi Merino yo poco podía aportar al tema.
Permitidme un apunte geográfico (que no ejerza no significa que no lo sienta, ya veis).
Pese a los corchetes de la frase de cabecera no hay que llevarse a engaño. Si nos guiamos por las acciones de Israel en Gaza y Cisjordania, "limpiar" una zona del Líbano va a ser eso y mucho más. Hasta lo inimaginable.
Alguien puede imaginarse que te limpien el pueblo donde naciste y viviste? No estoy hablando de bombardearlo hasta su absoluta destrucción, no. Estoy hablando de entrar con bulldozers y tirar abajo hasta el último ladrillo. Y no contentos con eso, traer camiones, cargar los escombros (para que no los puedas aprovechar) y llevárselos. En dos días, donde había un poblado ahora hay un campo para plantar patatas.
Pero es que hay más. En serio. Es que los bulldozers israelís han llegado a operaciones masivas que suponen allanar (literalmente) colinas, rellenar valles, desviar rios. Ni tan solo hay la opción de reconstruir tu pueblo sobre la colina... porque no hay colina!!
Yo le llamaría terrorismo geográfico. Por llamarle de alguna manera.

No voy a ser yo quien justifique la violencia con fines políticos, pero es que con ese panorama lo raro sería que no apareciesen grupos armados. Es que ya no quedan mejillas que poner, ni colinas desde donde resistir.
Algunos enlaces:
Hizbulá Hamas Ejército Israelí El Muro Colina abajo

A 3 por semana

2006-07-28T10:30:00.000Z

El Periódico: "El derrumbe de un muro mata a cinco trabajadores en el Poblenou"

Ya van 75 muertos en accidente de trabajo en Catalunya en lo que va de año. A 3 por semana.
Como se apunta en el artículo: "Se veía venir".
A falta de ver si ciertamente el nuevo Estatut, con mayores competencias en inspección de trabajo, remedia esta sangría, solamente queda la rabia. Cuanto costaba apuntalar el muro? Cuanto dinero ha sacado la immobiliaria Hàbitat a cambio de la vida de 5 personas? Nadie irá a la cárcel por eso?

Dan ganas de hacer barbaridades.
Hoy estoy indignado, poco constructivo.
Basta de impunidad empresarial! Ellos se forran y nosotros nos jugamos la vida.

O todos moros...

2006-07-26T15:06:00.000Z

The Country: "Badalona fija condiciones restrictivas para abrir nuevos centros de culto "

Vamos, para las mezquitas, porque con la crisis de fe que hay en el catolicismo... muchas mas iglesias no se van a hacer.
El consitorio badalonés, siguiendo con su ecuanimidad y buen juicio, ha dicho que "limitar el acceso es la única manera de controlar a los usuarios de las mezquitas y evitar aglomeraciones en la vía pública que irriten a los vecinos."
También dicen que "La intención del consistorio de desplazar los oratorios hacia esas zonas, alejadas del núcleo urbano, quedó reforzada por la propia alcaldesa, la socialista Maite Arqué: "Son lugares idóneos y más grandes".

Dos ejercicios para pasar el verano:

1. Desde casa: Llamad a la Conferencia Episcopal y preguntad (son muy amables y lo hacen) cuantas iglesias hay en polígonos industriales. El teléfono: 91 3439600

2. Paseito por la fresca: Pasaos una tarde de sábado por la C/ Sant Miquel de Badalona, precioso centro urbano todo peatonal, y pasad por delante la iglesia que hay en la parte baja de la calle. Tipico sabado tarde, tipica boda... no podreis pasar. Quizas cierren la iglesia...
Mientras os lo preguntais podeis ir a cenar a La Sargantana, que esta en la calle de al lado y se come como en casa.

A mi, la verdad, como soy ateo hasta las cejas, me da exactamente lo mismo y no voy a hacer bandera de un tema religioso, pero creo que no estaria de mas un poquito de ecuanimidad en la politica municipal.

PD: Debe ser el calor, pero no puedo sbir fotos ni escribir acentos ni nada... Gensata, que pacencia...

No tens res millor a fer

2006-07-20T10:56:00.000Z

S'ha escrit molt sobre el tema, arreu i a tots els blogs.
No insistiré pas, però està claríssim que avui a les 20:00 no tens res millor a fer que anar a la Manifestació contra la guerra i l'ocupació. Ens veiem a Plaça Sant Jaume.

Convocatòria

La mobilitat explicada a un nen

2006-07-18T16:41:00.000Z

Us remeto a un ppt que va fer en Pau Noy per a la xerrada sobre el Pla d'Infrastructures del Transport. És increible con sent tan fàcil encara ens capfiquem amb el transport privat...

PowerPoint Pau Noy

De perdidos al rio

2006-07-17T12:19:00.000Z

Y nunca mejor dicho... La Vanguardia: "Un centenar de trabajadores de IZAR se arrojan al Guadalquivir en protesta por la venta de los astilleros"

Perdón por el juego de palabras pero venía que ni pintado.
Como es conocido este nuestro país, o no, va perdiendo industria pesada naval, mucho mas barata en Corea del Sur u otros lares.
Las propuestas de mantenimiento del sector civil no gustan a los sindicatos, conocedores que ésta, la civil, al final acaba huyendo. Será triste pero al final solamente la industria naval militar se queda (por una cuestión estratégica). Menuda contradicción: hacer armas o perder puestos de trabajo.

Me voy a la playa

2006-07-14T11:38:00.000Z

Perdon por lo poco tomaquera del post pero me voy a la playa y lo notifico. Me voy a darle caña a la piel, a ver si dejo la fosforescencia a un lado.
Lo suyo sería que estuviese como en la foto de arriba, aunque me temo que va a ser al revés... la Barceloneta es lo que tiene.

Les mentides de Nadal

2006-07-14T09:24:00.000Z

Ahir vaig anar una xerrada sobre el Pla d'Infrastructures del Transport de Catalunya, de propera aprovació.

A l'acte i per la banda de l'Administració, va assistir en Manel Nadal, Secretari de Mobilitat. També conegut com a Monsieur Ciment.

La presentació va ser un insult a la inteligència, tan pròpia dels socialistes amb barret verd quan van a veure les entitats ecologistes. Un parell d'exemples:

- Monsieur Ciment va lloar els canvis soferts al Pla gràcies a la "col·laboració ciutadana". Tanmateix, va aclarir que obres rebutjades per la ciutadania com el 4t cinturó (ara li diuen autovia orbital, per liar la troca) o el vial de cornisa seran necessàries en el futur. Per això mateix, el migHonorable afirmà que aquestes obres quedaven paralitzades o substituïdes en una primera fase (fins 2016) però que després "caldria estudiar-ho".

- L'insult major va ser afirmar, reiteradament, que totes aquestes obres aplaçades es farian amb Estudi d'Impacte Ambiental previ. Faltaria més! O es que la resta d'obres no tindran aquest estudi? Fa por.

- Per acabar el resum (la llista d'insults a la intel·ligència va ser molt més gran) va acabar dient que el Govern apostava pel transport públic, però que "la realitat és la que és" (sic) i que es preveia un increment anual del transport privat del 3% durant els propers 30 anys! I jo que pensava que els polítics volien canviar la realitat i resulta que es dediquen a gestionar el que hi ha.

Per altra banda van parlar en Manel Larrosa, de l'ADENC i en Pau Noy de l'Associació per la Promoció del Transport Públic. Tots dos van donar una visió força diferent de la de Monsieur ciment i van apel·lar a un major esforç en defensa del transport públic. "El PITC esdevé el veritable Pla Territorial de Catalunya, ja que condiciona el model de país".

A 2 por semana

2006-07-12T15:10:00.000Z

El Pais: "Vizcaya: Detenido un hombre por matar a cuchilladas a su pareja "

Ya van 47 mujeres víctimas de la violencia de género este 2006. A casi 2 por semana.

A eso súmale las agresiones con un fin menos trágico. Las denunciadas y las que no.

Y lo que se ve aún menos, de lo que nos reimos el personal o hacemos la vista gorda, en las escuelas, en las bromas de calle, márcales el camino, efecto Axe, etcetera ad eternum.

Pero eso no sale, no vende. Si te pega Paco nadie te hace caso... y si te pega Gorka sí. A no ser que el tal Paco se enrrollase con la Encarni de Gran Hermano 6 en aquel bar. Entonces te harán caso y ganarás dinero.

Taller solar a domicili

2006-07-10T10:46:00.000Z

Amics i amigues,

Aquesta setmana a les hostils terres de l'Aragó m'ha servit per veure la llum (un altre cop, i van unes quantes)

Y para hacer mas llevadera la iluminación os propongo (de hecho me ofrezco sin intereses) una experiencia culinaria propia de QDS. Hazte tu propio horno solar. Está chupao, no consume, no se quema, cuesta poco, es divertido y te ahorra una pasta. Igual la llagosta no la podem fer però es pot probar.
Para quien se anime por su cuenta... http://solarcooking.org/
Qui necessiti un cop de mà, que ho faci saber. Podem fer una reunió tipus tupperware, construïr-ne un parell i després gaudir d'uns pastissos o el que toqui.

Esta semana no me busqueis...

2006-06-30T14:58:00.000Z

Campo de Trabajo Solar. Greenpeace. Gallocanta.
del 2 al 7 de Julio

Chomsky, en la llaga

2006-06-29T09:52:00.000Z

Hace unas semanas publicaba una entrada sobre la presión internacional a Iran por el conflicto nuclear. http://latomaquera.blogspot.com/2006/06/haz-lo-que-yo-diga-ii.html

Vaya aquí un artículo al respecto. El gran Noam Chomsky siempre en la llaga.

Artículo El Periódico

I+D, qualitat a canvi d'aturats?

2006-06-28T10:58:00.000Z

El Periódico: "Impresoras con 'seny' • Ingenieros del centro de Hewlett Packard en Sant Cugat exportan aplicaciones informáticas a Europa, Oriente Próximo y África"

Ara ve quan em peguen però jo tinc alguns dubtes sobre la bondat de les polítiques d'I+D. I no estic parlant de la manca d'aquestes polítiques, que són evidents i no cal ni comentar-les.

Em refereixo a les conseqüències de la implantació d'empreses d'aquest sector. Un parell d'exemples:

La notícia abans esmentada obvia algunes coses sobre Hewlett Packard. A saber: La planta santcugatenca d'aquesta empresa abans feia I+D i producció. Des que fa uns anys es van dedicar només a investigació van acomiadar a la plantilla de producció i van contractar a enginyers. En total, la quantitat de gent contractada va reduïr-se, i molt.

L'aposta de Barcelona pel Districte 22@ és un altre exemple de com perdre llocs de feina. Les empreses que s'hi han instal·lat ocupen a poc personal, tot i que amb alta qualificació, de vegades provinent d'altres llocs (el meu company de pis francés és un exemple, no té cap company de feina autòcton).
Per tant, ¿a qui beneficia aquestes polítiques d'I+D si no van acompanyades de polítiques d'ocupació industrial?
Sembla que se'ns aboqui a una economia cada cop més de serveis, on els sous són progressivament més desiguals i on es fa més difícil la defensa dels drets de la classe treballadora. Y si no, que se lo digan a la gente de Mercadona.

Una mirada protectora a Collserola

2006-06-23T10:28:00.000Z

Dimarts vinent, a les 19:00 hi ha una xerrada que recomano.
"La urgència de preservar Collserola"
L'acte es fa a l'Ateneu Barcelonès i tractarà sobre la necessitat de declarar Parc Natural aquest petit Central Park barceloní.

Per qui vulgui fer una aproximació a la serra us recomano els itineraris que fa el Consorci del Parc:
http://www.parccollserola.net/catalan/home/marcos.htm
podeu clickar sobre "i Gaudir" / "Activitats Guiades"

El fulletó de la xerrada:

http://www.collserola.org/targeto_Ateneu_2006.pdf

...pero una palabra tuya bastará para sanarme

2006-06-22T09:16:00.000Z

Per la major part de la gent, de l'electorat, dels súbdits del regne, importa molt més la persona que hi ha al davant d'un govern o projecte que no pas l'ideari que s'hi amaga.
Així trobem municipis on els resultats electorals canvien completament segons quina sigui la comtessa electoral. Perquè el que vota la gent no és al partit sinó al candidat. Sabadell era un bon exemple, tot i que n'hi ha més.
Per tant, trobo que la gent es deixa portar molt més per una bona campanya d'imatge que no pas per una gestió eficaç, unes millores substancials en la seva qualitat de vida o una proposta interessant.
De la mateixa manera, qualsevol acció de govern acostuma a ser adjudicada a la persona que hi ha al davant. Qui pacta en minoria amb un partit més gran i li dóna l'alcaldia ho sap prou be.
El culte al Líder, a personificació de la política, etc. digueu-li com vulgueu.
Si com a mínim fóssim estrictes en la crítica al Líder... però tampoc. Qui assumeix les mes altes responsabilitats acostuma a tenir la potestat de poder cagar-la tants cops com faci falta, si al final, en algun moment del seu mandat, fa alguna cosa excepcional, un gest, una paraula.
A Maragall se'l recordarà per haver estat el President de l'Estatut. En Saura -oblidant-se que també és president d'un partit- ahir no feia més que lloar-lo. I amb el temps tothom farà el mateix. Al temps.
Zapatero ja ha complert per a les properes eleccions. Tant fa que no hagi respectat la seva promesa sobre l'Estatut o d'altres moltes. Va entrar i va treure les tropes d’Iraq.
En Juancar xucla de l’erari públic i no fot brot, però al 23F es va posar al costat del poble (com si tingués alguna altra opció real) i amb això ja no hi ha qui el toqui.
La reina mare, la del Regne Unit, li donava al Gin cosa mala i era igual de paràsit però quan els nazis bombardejaven Londres s'adreçà a la població per dir que es quedava a Buckingham per "patir amb el poble". Sota un búnker enorme, això si.
Jo crec que ens podríem estalviar fer programes electorals, que és una cosa molt pesada, i dedicar els nostres esforços a fer unes canyes amb braves, que el resultat serà el mateix i potser convencem al cambrer.
I fer promeses, moltes promeses...
http://youtube.com/watch?v=mCsKIMMz2Ig&search=pol%C3%B2nia

Apunts del Mayayo

2006-06-16T14:08:00.000Z

Ahir vaig anar a una xerrada que feia l'Andreu Mayayo, historiador i professor a la UB.
El tema era el referèndum, com no? però el cert és que va estar una xerrada diferent. Una perspectiva històrica dels diferents estatuts que ha tingut Catalunya i algunes consideracions al voltant de la seva aprobació i continguts.

Us faig cinc cèntims d'algunes coses que em van agradar

- Els estatuts són cada cop més gruixuts i llargs perque l'Estat cada cop té mes competències i per tant cal legislar sobre més coses.
- Quan "Madrid" va retallar l'Estatut del 1932 i va canviar "Estat autónom per "Regió autònoma" a ningú se li va acudir dir-li al Macià que era un botifler... qué cosas...
- Al referèndum del 79, mirant els resultats per distribució territorial i fins i tot per barris, ens adonem que on més es va participar i on més es va votar a favor van ser a les zones/barris "txarnegues" i no a Osona o Sarrià, per entendre'ns.
- L'eslogan "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia", que tant va triomfar al top ten de l'època, venia de les decissions preses a l'Assemblea de Catalunya. Només eren 3? No! Falta una més: la coordinació amb la resta de plataformes antifranquistes d'arreu de la Península (sic). El projecte catalanista sempre ha estat integrador amb Espanya.
- Per això darrer és pel que el catalanisme ha emprenyat més que el nacionalisme basc: perque a diferència d'aquest, el catalanisme polític ha pretés implicar-se en la configuració política espanyola, "hem anat a dir com calia fent les coses".
- La dreta mai ha volgut fer estatuts. Des de l'any 80 en Pujol promet re-fer l'Estatut i ara s'han apuntat per no quedar-se fora.

I acudits i facècies vàries, que és l'altre part divertida de les xerrades del Mayayo. Vaja, que el diumenge cal anar a votar que Sí.

L'Ametlla de Dalí

2006-06-15T14:52:00.000Z

Si algun dia voleu perdre els nervis via surrealisme us convido a visitar l'Ametlla del Vallès.
O no, igual tinc un mal dia però avui he visitat aquesta vil·la vallesana i m'ha tret de pollaguera.

Indicacions errònies, carrers en forma de bucle, asfalt trinxat, avis asesins al volant de R4, carrers sense sortida, marujas asesinas (també) al volant de 4x4, un Institut perdut al cul del món, un Institut nou amb equip docent i directiu nou, un equip directiu nou que no s'empana de res i no sap preparar un crèdit de síntesi pels nanos, uns nengs jerquis sobre motos trucades, nen(g)nes txoles cridaneres i maleducades, un professor corky que seu a darrera fila per mirar el tanga d'una noieta de 14 anys, una aula-sauna, un bidell que crida als nois i babeja amb les noies i al final... al final, al sortir d'aquest infern, una caravana de 50 cotxes, dels papis que venien a recollir a les criatures. Una urbanització col·lapsada, cap agent, un semàfor de 4 minuts (cronometrat), una benzinera oberta on no serveixen benzina...
Jo recomano, si algun xoriço llegeix aquesta entrada, la visita a aquesta vil·la. Plena de casetes de luxe. Això si: cal anar abans per aprendre a sortir de l'urbanització, no fos cas que aneu a petar a un insitut de secundària i el bidell us foti la bronca.

M'imagino que no cal dir que avui no se'm pot dir res, oi?

Ser padres, hoy

2006-06-14T10:01:00.000Z

The Country: "Detenida una madre cuyos hijos, de siete y tres años de edad, dieron positivo a la cocaína"

A mi, que això de ser pare em resulta quelcom d'extrema responsabilitat i em genera molts dubtes, no deixa de sorprendre'm la contradicció que hi ha en aquesta societat sobre les exigències de la paternitat.
Si vols adoptar una criatura t'exigeixen de tot: nivell adquisitiu per sobre la mitjana, estabilitat emocional (la inquisició dels serveis socials fa por) i molts altres factors que no es demanen a qui decideix i pot portar una criatura al món.
Ara em possaré extremista però crec que per ser pare o mare caldria passar un examen. I caldria aclarir que la pàtria potestat no hauria de ser dels progenitors, sino de l'Estat, com a garant de la seguretat, educació i benestar de tota la ciutadania, sigui de l'edat que sigui.
Los hijos vienen de prestao, no son un regalo i si tot va be marxaràs abans que ells. I si quan ens presten un cd intentem tornar-lo en bones condicions... què no haurem de fer amb una personeta...
Exàmens de pare i mare ja! I els meus amb Matrícula d'Honor, que mira que ben plantat he sortit.

Avorrint a les cabres

2006-06-12T15:30:00.000Z

Ahir vaig estar friki un cop més.

Vaig empassar-me senceret el debat sobre l'Estatut, que més semblava Salsa Rosa que un debat.
Tot sigui per l'audiència i l'espectacle, que diria en Cuní, gran comunicador de dubtós rigor periodístic.

Doncs sembla ser que no vaig estar l'únic friki, ja que el debat el va veure el 19% de l'audiència, que no és poc. Sobre tot no és poc quan el debat va ser ensopidíssim, allunyat del tema que hauria d'haver estat central: l'Estatut, i més semblava un debat per a les properes eleccions autonòmiques.
A més tothom estava un pel desfigurat o, al contrari, esclaus del propi guinyol. D'esquerra a dreta de la taula es podia veure al pobre Saura que, tot explicant-se, semblava el Núñes a l'assemblea de compromisaris... al soci... al soci... per favor, per favor, demano... demano, per favor... i el Piqué sense deixar-li parlar "això és mentida, això no és cert, demostri-m'ho, no és veritat... i vinga bellugar el cap... que és el que no feia en Carod, que no l'aixecava gaire no fós cas que algú s'adonés que parava per allà i l'empeités encara amb més força que en Mas, que no semblava tenir mesura per a aixecar el dit i demar-li a en Cuní la paraula... 3 segons després d'haver callat!. I Maragall?... què dir del Molt Honorable? guinyol total va decidir que no volia anar i o a la de Madre li ha crescut panxa i calva o jo diria que el PSC no es va dignar a portar ningú de més rang que el portaveu. I l'Iceta va fer la seva feina, sense caricatures... com el pobre no té guinyol...
Jo, ja posats, demano que la nostra classe dirigent s'avingui amb les noves formes de fer política, vingudes des de l'Europa de l'Est. Com a prova, aquest diàleg entre el ministre de sanitat txec i l'ex-primer ministre...
http://www.youtube.com/watch?v=30aIT8lXynM&search=pol%C3%ADtico

Infundios, mentiras, crispación

2006-06-09T13:37:00.000Z

Hoy no hay más. Pero es suficiente...

El Txernòbil de Montilla

2006-06-08T11:03:00.000Z

A l'edició digital de la Vanguàrdia podeu trobar el següent article sobre una exposició al CCCB sobre la tragèdia de Txernòbil:

http://www.lavanguardia.es/web/20060607/51269590159.html

No m'agrada repetir tema en dos comentaris seguits, però aquest article -i de ben segur l'exposició- dóna un punt de vista que trobo molt interessant.
"El destino de la vida del planeta y de la humanidad está en manos de políticos que creen a científicos así o a empresarios asá".
Molt em temo que els polítics acostumen a creure als científics que coincideixen amb les empreses, coincidència que facilita enormement la justificació del que sovint és injustificable.
El mateix article apunta que "nuestro ministro Montilla acaba de declarar que "España no puede permitirse el lujo de prescindir de la energía nuclear".
Per més coneguda que sigui l'afició del xicotet de Cornellà pel ciment i el desenvolupisme, no deixa de fer por tanta irresponsabilitat i manca de criteri científic. Criteri científic independent, vull dir.
I mentrestant Endesa va fent gestos de bonrrillisme cap a Catalunya, patrocinant la reforma i il·luminació del Monestir de Montserrat, tòtem del català del carrer.

Haz lo que yo diga... (II)

2006-06-07T15:56:00.000Z

L'edició digital de La Vanguardia d'avui fa la següent enquesta:
¿Supone Irán una amenaza nuclear? A hores d'ara més del 80% de la gent que hi ha participat a dit que si.

No és d'estranyar. De fet, qualsevol pais que tingui armes nuclears esdevé, òbviament, una amenaça nuclear. La sopa d'all.
El que emprenya i és de tomacada és que des de la majoria dels mitjans de comunicació i en la major part de les societats ningú s'indigni pel fet que els paisos ja nuclearitzats segueixin comptant amb aquestes armes, alhora que prohibeixen als altres d'afegir-se a tan "selecte" club.
Quina força moral tenen els EUA d'Hiroshima i Nagasaky o la França de les proves de Mururoa a dir a la resta el que poden o no fer?
Mentre aquest paisos no es desfacin del que tenen resulta insultant les seves amenaces a altres estats. Sobirans els uns, sobirans els altres.
Lluitem per un futur sense armes ni energia nuclear, però prou de demagògia barata.

Chino malo, lama bueno?

2006-06-06T14:59:00.000Z

La Ser: "El Supremo ordena a la Audiencia investigar el genocidio en el Tíbet"

De tots i totes és conegut (i si no... haver fet geografia, coi!) que el Tibet és una regió de l'Himalaia que des de fa ja uns quants anys està sota domini del règim xinès. Aqui poseu els adjectius i substantius que volgueu: dictadura, repressió, règim comunista, sanguinari, etc. També és correcte, però és que ja és conegut i de vegades em canso d'afegir epítets. Sento l'aparent frivolitat.
Doncs deia que el Tibet va ser envaït per la Xina, que ha anat desmuntant una cultura mil·lenària, llengua inclosa. La immigració de població xinesa ha ajudat moltíssim a això. Si en voleu més informació, Le Monde Diplomatique acostuma a anar plé del tema.
El que no acabo de veure clar és la simpatia mundial per aquest grupet de gurús que són els Lames. Una aristocràcia religiosa que oprimia al seu poble i que vivien de l'impost revolucionari-religiós d'aquesta gent. "El tercer ojo" de T. Lobsang Rampa (un d'aquests lames, tot orgullós ell) ho explica força be.
Com a curiositat cal dir que en les creences d'aquesta gent existeix la reencarnació i que segons com et portis en aquesta vida a la següent seràs una cosa o una altra. Per tant, si ets un indigent o tens alguna malformació física vol dir que en una vida anterior has sigut mol dolentot i que, per tant, no cal ni mirar-te, perque has de pagar per les teves penes passades (i tant passades).
Així que si, els xinesos han massacrat a aquest poble, els hi han tret la llengua, l'arrelament, les tradicions, etc. Sens dubte, cal jutjar-los per això. Però que siguin els lames qui acusen... poc exemple poden donar.
De tota manera, un exemple del que el "socialisme de mercat" també acaba fent:
http://www.youtube.com/watch?v=GfAnsbjAJ0c&search=tibet
Em recorda al Xile de Pinochet (i a molts altres llocs i dies)

Haz lo que yo diga...

2006-06-02T16:13:00.000Z

The Country. "Medio Ambiente obligará a poner contadores de agua en los pozos"

Legislar sempre és un exercici que implica riscos. La imposició de màxims, mínims, taxes i condicions acostuma a aixecar suspicàcies i rebuig per part de les parts interessades, que pocs cops són capaces de mirar més enllà del propi melic. Ens passa més o menys a tots.
Posats a aixecar les suspicàcies d'alguns, el poder acostuma a aixecar les dels febles, malgrat l'orientació pressumptament progresista, abans que les dels poderosos.
Quan les lleis perjudiquen a les classes socials més afavorides aquestes fan campanya contra el govern i, de vegades, la societat els segueix. La pedagogia és, aleshores, necessària.
Quan les lleis perjudiquen a totes les classes per igual les classes més afavorides aprofiten la mala maror general. La pedagogia és, aleshores, més necessària encara.
Però quan les lleis perjudiquen sobre tot a les classes més desafavorides, aquestes no obtenen ressó a les seves crítiques i, aleshores, la pedagogia guvernamental o no cal o és un pur exercici de demagògia.

En un moment d'escassetat de recursos hídrics, d'incipient moviment per una nova cultura de l'aigua i de conflicte interterritorial per aquest recurs és desproporcionat que es segueixen permetent camps de golf i en canvi es vulgui controlar l'extracció "familiar" per a conreus i abastament familiar.
Encara que aquestes extraccions hagin estat il·legals, encara que sumades suposin una part important de la sobrexplotació dels aquífers. Si no es legisla primer sobre els poderosos les mesures legislatives no seran respectades i es veurà en la política mediambiental una eina més d'injustícia social.
De vegades si que cal començar la casa per la taulada.

La idea de país... juvenil

2006-06-01T16:29:00.000Z

En aquesta vida has de tenir una idea de país. No queda molt clar què vol dir això. De fet, segons qui es posi a la boca el concepte "idea de país" pot ser insultat o lloat per les èlits catalanes.
De què estem parlant? Doncs del grupet d'entitats juvenils trepes i perdonavides que sostenen que el país creix a cops de mocadors al coll.
La seva gran preocupació és, segons diuen i lògicament per ser juvenils, el jovent d'aquest país. El que sobta cada cop més, en temps d'especulació immobiliària, precarietat laboral i manis per un habitatge digne, són els objectius i prioritats que es marquen.
No intenteu treure'ls del cap que el més important és aprovar la Llei d'associacionisme juvenil, aquest món on milita el 100% del jovent català, veritable escola formativa i educadora, plural i diversa.
Se cree el ladrón que todos son de su condición però crec que caldria mirar-se menys el melic i adonar-se que el món associatiu, per desgràcia, som una minoria, i que la gent jove prou coses té al cap i prou lluny li queda aquest món com per deixar-hi unes hores.
Què necessita la gent jove? Doncs el que necessita (i/o vol) la resta de la gent, com deia l'Arnau Funes (tota altra coincidència entre ell i jo és pura casualitat) les tres "C", casa-cotxe-curro.
Davant el problema de l'habitatge les èlits juvenils catalanes miren a una altra banda. Davant la precarietat laboral a pocs se'ls hi acudeix exigir polítiques juvenils transversals.
No fos cas que per criticar després no es pugui esgarrepar algun càrrec a la Generalitat, pujar una mica més... cercant la idea de país
Y así nos luce el pelo... http://www.youtube.com/watch?v=Xrr_Cf--tGc&search=scouts

La bondat de ser veïns

2006-05-31T10:09:00.000Z

"Els veïns protesten per les activitats dels joves al carrer"
"Protesta veïnal contra la mesquita"
"La presència d'indigents molesta als veïns"

En els darrers temps s'ha donat una estigmatització dels col·lectius i grups no Standard.Els titulars de premsa exposats abans exclouen a aquests grups de la normalitat, de la comunitat. Què passa? que els joves, els indigents o els musulmans no són del veïnat? no hi viuen allà?
Per altra banda es tendeix a idealitzar als moviments veïnals. Sembla que tot ho fan be.Herència d'un temps no tan llunyà en que aquestes associacions eren els únics mecanismes legals de protesta, el moviment veïnal gaudeix de la confiança en l’imaginari col·lectiu d'aquest país. Com m'apunta en Joan Calderón, franquisme sociològic.
Malgrat això, aquestes associacions ja no són el que eren (para bien o para mal) i s'ha passat, com deia l'Oriol Nel·lo, del "Volem l'institut" al "Salvem la Platja Llarga" i ara al "No a la narcosala".
No deixa de sobtar la manca de sentit col·lectiu més enllà del propi barri o carrer d'algunes d'aquestes entitats. És el que es diu el NIMBY (Not In My BackYard). No hi ha una crítica més enllà de la localització de l'element diabòlic que toca en aquell moment.
La segregació successiva d'aquestes entitats (associacions de carrer), la pèrdua de representació i participació d'aquestes i la menor qualitat en el discurs del moviment veïnal són elements que be mereixen una tomacada. Amb tot el carinyo.

La percepció del problema

2006-05-29T13:44:00.000Z

El Periódico:"Una explosión en un laboratorio del Vallès Occidental causa quemaduras graves a dos personas"

Segons l'enquesta del CIS del passat mes d'abril els 3 principals problemes d'Espanya són, en aquest ordre, l'atur (49%); la immigració (29.8%) i el terrorisme (24.9%).
Fins on conec l'atur no provoca morts. La gent que mor en el camí a les costes espanyoles no és un problema d'immigració in estrictu sensu. Més aviat estem davant d'una situació política i econòmica desastrosa als paisos d'origen. I el terrorisme, sense voler menystenir la tragèdia de l'11-M, cal veure que en els darrers anys el nombre de víctimes per terrorisme ha estat quasi nul.
El terrorisme que més actua al nostre pais és l'empresarial. Aquest si que funciona! A diari podem llegir (en petits articles a una cantonada del diari) notícies sobre accidents laborals. Accidents que en la major part dels casos demostren la manca de mitjans en prevenció i salut laboral. Per tal de treure majors beneficis les empreses juguen amb la vida de la gent que hi treballa. Per no parlar d'horaris, conciliació de la vida laboral i familiar, salari, etc. El conjunt d'aquestes condicions és percebut a l'enquesta del CIS com a important pel 10% de la gent enquestada, a la 7a posició i molt per sota de la inseguretat ciutadana.

Per informar-se:
http://www.ccoo.cat/slaboral/

Las prioridades de Nadal

2006-05-25T09:24:00.000Z

La Vanguardia. 25.05.06
"A pesar de que todos defendemos y damos prioridad al transporte ferroviario, sigue siendo muy importante el transporte por carretera. Es una realidad. Que nadie piense que se va a tratar de una sustitución del sistema viario por el ferroviario. Sólo se puede pensar en la complementariedad". Así lo afirmó Joaquim Nadal, conseller de Politica Territorial

Si el transporte ferroviario es prioritario... ¿como puede ser solamente complementario?
Si las redes ferroviarias fuesen privadas... perdón, cuando lo sean ¿seguirá siendo complementario o veremos una apuesta mas decidida por este medio de transporte mas sostenible?
Muchos estudios publicados hasta ahora demuestran que uno de los handicaps principales del transporte ferroviario de mercancias son los clusters, los nodos de transporte o puntos de ruptura de carga. Gran parte del tiempo que pierde el transporte ferroviario de mercancias son las esperas de los containers en las estaciones ferroviarias, en los puertos, etc.
El propio Joaquim Nadal (tambien conocido como Señor Cemento) afirma: "Francia ha empezado a planificar una autopista ferroviaria entre Perpiñán y Luxemburgo, trenes en los que se subirán camiones" para luego añadir que "Quizás el modelo de las autopistas ferroviarias sería conveniente pensarlo para Catalunya, con la participación del puerto de Barcelona, la Generalitat, Renfe, Ferrocarrils y Abertis".
Pues eso, quizás y con participación privada, que alguien saque tajada.

La escuela de izquierdas

2006-05-24T10:40:00.000Z

Publicado en Libertaddigital.com. Ese panfleto

"La izquierda domina en la enseñanza pública, y ¡ay de aquel que, desde ideas conservadoras o liberales, se atreva a enmendar el trabajo llevado a cabo por sus pedagogos, sindicatos, asociaciones y políticos!"

Si algún día quereis pasar un buen rato y reiros con la caverna de nuestro país os recomiendo visitar libertaddigital.com, el opusclo reaccionario y naziliberal de Jiménez Losantos. Allí podreis encontrar todo tipo de argumentarios contra el Estatut, por el ha sido ETA, contra la invasión de "subsahas" (tal cual), por la desregularización del mercado de trabajo (y su precarización, claro), por la nuclear y contra las renovables... en fín, lo inimaginable e indefendible está aquí.

Aunque algo de razón a veces tienen, aunque lo vistan de crítica. Como tomatazo a lo escrito al principio... pues claro que la educación pública está controlada por la izquierda! menuda perogrullada, si estuviese controlada por la derecha... no existiría la educación pública y todos iriamos a las monjitas, a empaparnos de dogmas religiosos, homófobos, de esencia patria y demás jimenezlosantiadas que nos podamos imaginar.
O en versión cutre como en este video: http://www.youtube.com/watch?v=APaW8FgQKUM&search=colegio

Mrs. Doubtfire és ilegal

2006-05-23T09:45:00.000Z

"Els veïns saben que hem fet la pressió oportuna amb accions contra els ocupants que ara no enumeraré perquè no sé si són legals del tot, però els veïns ja les coneixen"
EL PERIÓDICO 23.05.06

La política local badalonina no deixa de sorprendre a autòctons i foranis (i als exiliats també). La senyora alcaldesa, Maite "Mrs. Doubtfire" Arqué, ara diu que no sap si el que fa és legal o no.

Cal aplaudir de nou a tomacades la coherència amb que porta la política municipal aquesta gent.
Si no hi havia prou amb un port esportiu més, amb l'excusa que Badalona necessita un port per als pescadors (sic), o amb l'adjudicació sospitosa d'habitatges de protecció oficial ara resulta que és el propi ajuntament qui fa mobbing immobiliari. Això si, a famílies okupes, que amb això es justifica tot. Com deia una noia del propi PSC... que cremin l'Ajuntament amb tots dins i tornem a comencar de nou.
De vegades, malgrat l'optimisme habitual en mi, em passa com a en Federico Luppi quan parla d'Argentina. El problema de Badalona és pensar que Badalona té solució.
Amb aquesta gent, com a mínim, esta clar que no.

L'incivisme dels ciutadans

2006-05-22T18:10:00.000Z

"El gran problema és l'incivisme per part dels ciutadans"

Aquesta frase sembla extreta del discurs de Joan Clos, Xavier Trias o Albertito Nandez-Diaz. Ho sembla, ho sembla. Però no.

Aquesta frase la diu una tal Virgínia Muré, regidora de Medi Ambient de Badalona i es refereix als residus sòlids que suren a les platges d'aquesta ciutat costanera.
Quan fins i tot l'Agència Catalana de l'Aigua afirma que la brutícia de les platges badalonines té un origen exterior i molt probablement de les rieres del Maresme, la regidora de Medi Ambient s'atreveix a dir que no, que el problema és que la gent és incívica. Cal felicitar-li la sinceritat d'opinió i la manca de demagògia cap al seu electorat.
I posats a felicitar a tomacades també podem felicitar al procés de renovació interna que aquesta formació política ha iniciat a Badalona, posant de cap de llista a una persona que ja era regidor fa 23 anys. És normal, la gent jove encara no tenim experiència. Hem d'escoltar, aprendre i callar, que ja ens arribarà el torn.

Por la ventanilla, hombre!

2006-05-22T14:50:00.000Z

Es curioso que haya tan diversas varas de medir el ruido que hay en la calle.
Es notorio que las ordenanzas de civismo y los niveles máximos de ruido son flexibles en función del motivo que lo ocasiona. Vamos, que si quieres organizar un concierto en Gràcia no puedes emplear altavoces pero, en cambio, tocar el claxon al lado de los munipas de Clos el día que el Barça gana la Champions es perfectamente "correcto".

Hasta los mismísimos...
de los fanáticos que rompen semáforos
del que pone los pies en el asiento del metro
de la poli que no hace lo que tiene que hacer pero hace lo que no toca
del que pasa de la agresión que se produce a su lado
"dels nens que es fan burilles i les llencen amb els dits" que diria en Ko-Ko
y de los conductores agresivos que van tocando el claxon, y mas cosas, porque no arranca el de delante.
A estos últimos propongo hacer como hago yo: se mete la cabeza en la ventanilla y se le chilla muy fuerte (pero fuerte que te cagas, hasta quedarte afónico/a). Y le sueltas: si tú me jodes el tímpano a mí, yo te lo jodo a tí. La próxima vez mirará a todos laos, cerrará las ventanillas y si no se asfixia y se emparanoia, por lo menos habrá dado tiempo a que arranque el de delante...
aprende, Clos...

Estos taxistas... http://www.youtube.com/watch?v=3XGJ1dXt-Go&search=taxista
Fdo: el abuelo cebolleta. Jesus... qué mala es la edad...

Ops! I did it again.

2006-05-19T15:14:00.000Z

Glups! Pedimos perdón a Sigfreda por haver borrado su comentario. No era mi intención.

A voltes amb l'energia

2006-05-19T10:10:00.000Z

"El parc eòlic projectat a Espolla uneix en contra seu a la majoria dels veïns de la localitat que han anunciat la creació d'una plataforma reivindicativa."

Notícies com aquesta són habituals a la premsa en els darrers anys.
Sembla estrany que col·lectius ciutadans i ecologistes es posicionin contra una energia renovable.
Però si mirem més enllà no té res d'estrany. Anem a pams:

1. L'energia eòlica és renovable. Cap dubte. Però no per això deixa de tenir impacte sobre el medi. Alguns exemples són l'impacte visual sobre el paissatge i l'agressió a les aus que passen per allà. Ups! una altre ocellot mort.
2. Malgrat això es podria pensar que no hi ha altre opció si volem renunciar a augmentar les tèrmiques o perllongar la vida de les nuclears. Però aquest és un fals debat. Hi ha altres alternatives.
3. La generació d'energies renovables no es basa només en la eòlica. Alemania té la meitat de dies de sol que nosaltres però genera 6 vegades l'energia solar que aqui. Alguna cosa esta passant. Generar energia mitjançant la biomasa, residus orgànics que tanta nosa fan, també és possible (i rendible).
4. A això cal afegir que -ves per on, casualment- els parcs eòlics es volen posar sempre en comarques i zones que durant molt de temps han estat oblidades de la mà de l'Administració Pública. I ara, després de tant oblit, la gran ciutat els hi fem generar l'energia que ens fa falta a nosaltres. Per què no es posen molins de vent a Montjuich? Ai, no, que no queda be al Parc Temàtic Barcelona.
5. I no ens podem oblidar que un dels principals problemes no és com generem, que també, si no com i quant consumim. Tenim una eficiència energètica que fa pena.
6. I per acabar caldria tenir present que difícilmet pots instal·lar-te un molinet de vent a casa teva. Queda, doncs, en mans d'empreses privades que s'enriqueixen i fan negoci. En canvi amb una placa solar al teu sostre podries deixar de pagar a Endesa una pasta i, a més, si et sobra, pots vendre-la a la companyia, que te l'ha de pagar a millor preu. Altra cosa és que no et possin "trabes tècniques".

Per a més informació:
http://delta.deisidro.com/index-cat.html
http://www.enbuenasmanos.com/articulos/muestra.asp?art=409
Informe de Greenpeace sobre energies netes:
http://www.greenpeace.org/espana/reports/resumen-del-informe-elegir-el