Ops! I did it again.
Glups! Pedimos perdón a Sigfreda por haver borrado su comentario. No era mi intención.
La Tomaquera no s'aguanta sola. Ves quina inutilitat de planta, que de tan domesticada ja no dóna fruït sense que li donin canya. Però ja és això. Cal cuidar i donar canya a les coses que es volen. Aquest blog no pretén més. Rajar de tot plegat sense perdre les ganes per treure'n fruït. Hi esteu convidats i convidades.
5 Comments:
Colky, the lovely censurator...
Oda a la tomaquera
verdes son tus chistes
verde la tomaquera
rojos son los tomates
violetas son tus ojeras
que romàntic...
Molt bé, molt bé... jo dedico l'esforç i les hores de treball retribuïdes per una altra organització a pegar-me un discurs sobre gestió de la demanda, mix energètic i que cabrons els de tarraco que no volen eòlica però que no els hi toquem un pél a les nuclears... i m'ho esborren. Tomàquets a l'administrador!!!
El administrador ya ha pedido perdón por la nefasta gestión de los comentarios. No insistiré sobre ello.
Lo que creo injusto es que se haga referencia a mis ojeras, que ni aporta nada a lo publicado ni es de buen gusto. En fin... queroladas...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home