La Tomaquera

La Tomaquera no s'aguanta sola. Ves quina inutilitat de planta, que de tan domesticada ja no dóna fruït sense que li donin canya. Però ja és això. Cal cuidar i donar canya a les coses que es volen. Aquest blog no pretén més. Rajar de tot plegat sense perdre les ganes per treure'n fruït. Hi esteu convidats i convidades.

divendres, de maig 19, 2006

Ops! I did it again.

Glups! Pedimos perdón a Sigfreda por haver borrado su comentario. No era mi intención.

5 Comments:

At divendres, de maig 19, 2006 3:27:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Colky, the lovely censurator...

 
At divendres, de maig 19, 2006 4:19:00 p. m., Blogger Andrés Querol Muñoz said...

Oda a la tomaquera

verdes son tus chistes
verde la tomaquera
rojos son los tomates
violetas son tus ojeras

 
At divendres, de maig 19, 2006 5:24:00 p. m., Anonymous Anònim said...

que romàntic...

 
At dilluns, de maig 22, 2006 12:07:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Molt bé, molt bé... jo dedico l'esforç i les hores de treball retribuïdes per una altra organització a pegar-me un discurs sobre gestió de la demanda, mix energètic i que cabrons els de tarraco que no volen eòlica però que no els hi toquem un pél a les nuclears... i m'ho esborren. Tomàquets a l'administrador!!!

 
At dilluns, de maig 22, 2006 2:29:00 p. m., Blogger la tomaquera said...

El administrador ya ha pedido perdón por la nefasta gestión de los comentarios. No insistiré sobre ello.
Lo que creo injusto es que se haga referencia a mis ojeras, que ni aporta nada a lo publicado ni es de buen gusto. En fin... queroladas...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home