La Tomaquera

La Tomaquera no s'aguanta sola. Ves quina inutilitat de planta, que de tan domesticada ja no dóna fruït sense que li donin canya. Però ja és això. Cal cuidar i donar canya a les coses que es volen. Aquest blog no pretén més. Rajar de tot plegat sense perdre les ganes per treure'n fruït. Hi esteu convidats i convidades.

dimecres, d’agost 09, 2006

Turista Terrorista

L'any passat van visitar la ciutat de Barcelona una mica més de 5 milions de turistes. A unes dues pernoctacions per barba.

Tenint en compte que la població censada de la ciutat és de 1.6 milions ens toca acollir a casa, cada any, a més de 3 turistes.
Per evitar que ens ocupin el sofà s'han inventat els hotels. Esta be això dels hotels. Ocupen poc i et treuen els guiris de casa. A més, fan calerons, creen llocs de treball, activen l'economia, segons diuen.

Però quines conseqüències té l'arribada de tant turista? Són tot avantatges?
- Of course, my friend.
- Pues no! y te bajas del coche!

En temps de lluita contra el terrorisme, de seguretat global i guerra preventiva ens hem deixat colar un personatge perillós: el Turista Terrorista (d'ara en endavant TT)

Hi ha diversos tipus de TT. A saber...

1. El TT acústic (acoustic TT): Es cola pels carrers de la ciutat, entrada la nit i, sol o en grup, canta i crida, s'insulten i destorben la poca pau sonora que deixen els taxis farcits de més TT. L'altre dia em vaig anar a comprar uns taps per poder dormir. "És cert, els turistes es queixen que Barcelona és molt sorollosa" em va dir la farmacèutica. Vaig haver de comptar fins a deu...

2. El TT inflacionista (inflationist TT): Arriba amb una pasta brutal, d'un país amb sous dignes a un pais amb sous indignes. No li importa gastar (esta de vacances) i paga per un cafè, una ampolla d'aigua o el lloguer d'un pis al born quantitats que fan vergonya. I aquí intentant trobar un pis digne (al Born o al Trastevere, com a poc).

3. El TT antipuntualitat (you are late TT): ¿Heu intentat pujar la Rambla aquests dies? Si heu quedat amb algú més val que sortiu amb temps. Una manifestació de TT us bloquejaran el pas, al temps que observen uns breakdancers (qué malos son, Gensanta!) o es deixen estafar pels trileros.

4. El TT antiecològic (Montilla TT) : Cada cop hi ha més TT que volen visitar la ciutat comtal. I cal obrir pas, ja se sap, el motor de l'economia, el progrés de Barcelona. Cal ampliar l'aeroport. Els fills que no tinc no podran visitar els estanys del Delta del Llobregat i potser hauran de dormir sota el soroll dels avions.

5. El TT pudent (stinky TT) : Al temps que crida i canta a la nit, el TT beu sangraia, biar & shots. I després les treu, és clar. Com mola el sud, la gent fa vida al carrer. Hi deuen pixar també, does'nt them? Doncs Let's go. I s'ho fan tot al carrer, o a la platja o on toqui.

6. El TT maleducat (fuckyou TT): "Hey you man! Where is Sagrada Família?"... em va preguntar un yankee fa temps. El pobre estava a dos carrers i el vaig enviar a Pça Catalunya. Tan difícil és aprendre a dir "Perdone, no hablo español, habla inglés?". Amb el que ens agrada a aquest país de sol i platja ajudar als guiris... i ho han de fer tot de mala manera...

7. El TT antiestètic (sandal & black socks TT): Maaal, maaal... Y encima se pasean por el Born, de esa guisa, amb sandàlies i mitjons negres.

En els darrers anys, doncs, hem acceptat un nou col·lectiu a la nostra ciutat. Un col·lectiu que embruta més que la joventut autòctona, que fa més soroll que els concerts al carrer, que van pitjor vestits que els perrofláuticos, més maleducats que un nen LOGSE i que puja més els preus que els augments de sou per sobre l'IPC.
A més, condiciona les nostres inversions, els nostres objectius i els nostres paisatges. I tot això amb molt poc respecte. Com li deia un guiri tot borratxo a un conegut:

- Quan tanca això?
- El què?
- Això, el Gòtic.
- Això no tanca, aquí hi viu gent.
- Ah! però no és un parc temàtic?

I per acabar, una notícia de La Vanguàrdia: "La Guardia Urbana no atendió en junio casi 2.300 llamadas de vecinos molestos por ruidos"

Com diu la cançó del Marc Sampere... "Turista a la Rambla / Turista terrorista"
Alguna cosa haurà de dir en Portabella, no?

11 Comments:

At dimecres, d’agost 09, 2006 10:53:00 a. m., Blogger Myrna said...

no entiendo nada...snifff

 
At dimecres, d’agost 09, 2006 11:08:00 a. m., Blogger Ramon Armengol said...

Tan debo nomes sigues a l'estiu!

Estic fart d'arrivar tard als llocs pq grups de turistes van pel carrer com si fos un museu.

Tan debo no haguesin fet mai les olimpiades

 
At dimecres, d’agost 09, 2006 2:40:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Ya salió el Tomaquera Neanderthal.......el verano está para que tu te vayas a la playa y al monte y los guiris se dejen la pasta, suba el empleo (aunque sea temporal)y los nativos y nativas interactuemos e intercambiemos historias veraniegas con ellas y ellos. Lo que pasa que estás rebotado porque este fin de semana en el Maremégnum una gabacha pasó de tí, reconócelo gañán.
Y por lo demás pa algo se inventó la ecotasa, no?.
No te equivoques el guiri es riqueza, la cuestión es como se gestiona y organiza ese turismo y como se redistribuye esa riqueza que dejan en la ciudad.
Tanta clorofila y fotosíntesis acaba afectando a las neuronas.

 
At dijous, d’agost 10, 2006 6:27:00 p. m., Anonymous Anònim said...

quanta raó, my little tomatoes.

quant desarrollisme, quant creixement infinit i quanta papanateria, pepe (montilla de arimatea).

quanta culpa, portabella.

mlorena: el catalán es muuuy fácil. Si te pones, lo pillas.

 
At diumenge, d’agost 13, 2006 8:46:00 p. m., Blogger Alberto said...

Jua, jua, muy bueno José de Arimatea! Yo coincido contigo: los guiris son sinónimo de riqueza para el país y las guiris son sinónimo de borrachas y por lo tanto de objetivo a perseguir.

Ahora en serio, nuestro país tiene en el turismo un sector a cuidar y a modernizar para encarar el futuro en un mundo globalizado en el que cada vez los vuelos son más baratos. Este hecho permite acceder al turismo a un sector más amplio de la población mundial. Esto implica la necesidad de especialización y de apostar por un tipo de turismo determinado (el mal llamado turismo "de calidad" con sus vertientes ecoturistas, museísticas, arquitectónicas, etc).

 
At dilluns, d’agost 14, 2006 11:39:00 a. m., Blogger la tomaquera said...

Qué pacencia...
Pepe, no hagas demagogia, que no sabes, óstia, que tú eres comunista y los comunistas no... bueno, ahí está Fidel, no?

Yo no critico el turismo de per sé, critico cierto modelo, imperante, sea el "de calidad" u otros mas masificados.

Porque hasta ahora, cuando se habla de turismo de calidad se habla en verdad de turismo con pasta.

No, si ya te digo yo que los guiris que cenan en la terraza que hay bajo mi ventana, pasta larga tienen.
El problema es la cantidad de turistas con dinero que hay y la educancia inversamente proporcional de estos especímenes.
Donde está la calidad. Habrá que pedir certificado de buenas costumbres en el aeropuerto?

Y hay cosas que ni con la ecotasa. El proceso de "oscurecimiento global" se da, entre otras cosas, por las estelas que dejan los motores de los aviones.
Aix... que hay que explicártelo tó.

Fabrizio, ya te he dicho que no me gusta tu nueva imagen. No es coherente.

Myrna, aparte de la veracidad existente en la afirmación del usuario anónimo, me ofrezco a hacerte la traducción si es preciso. Pásame un mail, anda, que vas a acabar hablando català por los codos.

 
At dimarts, d’agost 15, 2006 12:43:00 a. m., Blogger Alberto said...

Mmmm. yo creo que sí que creo que mi nueva imagen es coherente Tomaquera, el Capitán Harlock tiene ese punto de tristeza y de obstinación que hacen que sea un personaje atractivo para mí y que creo que, en parte, puede representar una cierta aproximación a mi carácter.

 
At dimarts, d’agost 15, 2006 7:53:00 p. m., Blogger la tomaquera said...

Estás diciendo que eres un cabezón deprimido?
No es la imagén que tengo de tí. Y seguro que mucha otra gente tampoco.
Necesitas quedar a tomar algo, Fabri?

 
At dijous, d’agost 17, 2006 1:38:00 a. m., Blogger Alberto said...

Ja,ja, no me había dado cuenta de este comentario, Tomaquera, pero te acabo de contestar a esto mismo en mi blog.

De todas formas no quiero dejar de agradecerte tu ayuda como terapia aunque, la verdad, no la necesito. Yo, mis problemas, los arrego a golpe de razón, con la fuerza del pensamiento. Y, si esto no funciona pues, bueno, siempre podemos ahogar los problemas en alcohol y/o drojas varias.

 
At dijous, d’agost 17, 2006 8:17:00 a. m., Blogger la tomaquera said...

Pues a eso voy, querido Fabri... a eso voy.
Cuando quieras quedamos y unas birras por lo menos.

 
At dijous, d’agost 17, 2006 6:30:00 p. m., Blogger Alberto said...

Això està fet company!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home