Una dreta raonable... i amb Gintònics

Fa unes setmanes, entre gintònics i cerveses, vaig conèixer a en Francesc Cano, periodista i liberal.
.
En Francesc escriu una columna al diari El 9 Nou del Vallès Oriental i, en complicats torns laborals, posa veu a les noticies de Catalunya Informació. Un tot terreny que, en canvi, no vol tenir bloc. Amb el que podria explicar...
.
En Francesc Cano no s'amaga, i encara que ho fes no serviria de gaire, perquè és transparent com ell sol. I amb 5 gintònics ja ni el veus. Si no fos perquè et confessa la seva condició de periodista en quant et veu podries creure que ha sortit d'ESADE fa un parell d'anys.
.
Però les aparences poden enganyar. Li va passar a ell amb mi, com admet a la seva columna d'aquest dilluns. De copes amb un sindicalista... es va espantar. De fet, com admetia més tard, "les polítiques d'ICV em fan por, però us respecto".
.
I el respecte va ser mutu perquè, lluny de la crispació tan habitual aquests dies (mesos?, anys?), en Francesc i jo compartim el gust pel diàleg i la voluntat d'arribar al punt de trobada.
.
Això és, cal dir-ho, més fàcil quan qui tens davant és un liberal i no un conservador. Ja ho he dit algun cop però no em cansaré de repetir-ho: ens cal un partit liberal. Calma! no m'hi afegiré pas. Però crec que ens cal un aclariment en l'estructura política d'aquest país. Un partit que tregui els Sevilla, Solbes, etc. del PSOE i els hi permeti reprendre els seus inicis socialdemòcrates. Un partit que atregui als Piqué, Gallardón, Pimentel, Villalobos del PP i tregui la careta de centre al més feixista dels grans partits de dreta europea.
.
Soc d'esquerres i ecologista per sistema, però si fos de dretes jo seria liberal... i canista de debò.