La Tomaquera

La Tomaquera no s'aguanta sola. Ves quina inutilitat de planta, que de tan domesticada ja no dóna fruït sense que li donin canya. Però ja és això. Cal cuidar i donar canya a les coses que es volen. Aquest blog no pretén més. Rajar de tot plegat sense perdre les ganes per treure'n fruït. Hi esteu convidats i convidades.

dijous, de desembre 07, 2006

Perlas de la derecha rancia (III)


Ya, ya sé... estoy una semana sin escribir nada y ahora hago 2 el mismo dia...
Pero es que he encontrado esto. Y después de disimular la risa tonta en el trabajo he decidido que lo tenía que conocer todo el mundo.
A divertirse...

8 Comments:

At dijous, de desembre 07, 2006 10:48:00 a. m., Anonymous Anònim said...

Ole, sí senyora ministra, avancem cap a l'erradicació de l'obesitat infantil!: menys pizzes i hamburgueses i més esport. I les xuxes? Quan començarà per les xuxes? Ara que ho penso... No hi ha anuncis de xuxes... searching searching...

 
At dijous, de desembre 07, 2006 11:18:00 a. m., Blogger la tomaquera said...

Es que la frase... "básicamente infeliz: porque ¿qué sería el mundo sin las triples hamburguesas, las pizzas y el ketchup? " és im-presionant.

 
At dijous, de desembre 07, 2006 11:32:00 a. m., Anonymous Anònim said...

A mi m'agrada més aquesta que diu que la Ministra es peix del Capital de Marx. És que empíricament és bastant qüestionable, perquè si es mengés El Capital de Marx, faria molt més goig aquesta dona jajajaja.

 
At dijous, de desembre 07, 2006 1:52:00 p. m., Blogger Ramon Armengol said...

A part de l'aricle d'aquet senyor, el qual es un xic patetic, voldria dir que si que es veritat que la comunitat medica ha pasat de curar-nos a dirigir-nos la vida.
Deixeu-me que em mati com em roti!!!

 
At dijous, de desembre 07, 2006 2:24:00 p. m., Blogger la tomaquera said...

D'acord, Mon, però un parell de cosetes:
- La publicitat no pot portar a equívocs interessats.
- No es pot deixar que la canalla es mati com li roti, perque, de fet, ni tan sols són conscients d'estar-se matant.
- La frontera entre la llibertat individual sobre el propi cos i les obligacions pressupostàries de les administracions públiques (és a dir, de tots i totes) és una forntera feble i difgícil de definir. I que no se'm malinterpreti, ara.

 
At divendres, de desembre 08, 2006 10:58:00 a. m., Blogger al said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

 
At divendres, de desembre 08, 2006 11:05:00 a. m., Blogger al said...

No s'està privant de menjar o fumar. No es tracta d'una llei que prohibeixi menjar pizzes, murderkings, cocacola ni res de tot això.

És simplement una qüestió de posar filtres al cada cop més desesperat món de la publicitat amb l'objectiu de protegir els menors i evitar que adoptin hàbits nocius... al menys mentre no siguin conscients del que estan fent.

I t'ho dic jo que tinc que puc fumar i menjar pizzes Tarradellas a l'hora... però evidentment, aquestes pràctiques individuals tenen un cost social potencial més elevat.

Apali,

Salut (mai millor dit)

Abraçada

 
At dissabte, de desembre 09, 2006 2:30:00 p. m., Blogger Ramon Armengol said...

totalmet dacord tomatin

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home