Tomatoe Reentré

Ja soc a casa.
Malgrat el viatge sigui plaent i no et sobrevinguin les ganes de tornar, sempre suposa una certa pau, això de tornar al teu lloc. Si és que tinc algun lloc...

Maletes plenes, roba bruta, neteja, nevera buida... Algú es forrarà el dia que monti una empresa que ofereixi aquests serveis. Tomatoe Reentré. A guanyar pasta, ficar-ho tot a un pla de pensións i sense adonar-se, amb 65 anys, yeppa! a disfrutar: drogas, sexo, rock&roll...
I tot gràcies a les poques ganes de fer res de la gent en tornar de vacances.

Al grano:
Viatge a la Toscana 3. Para deleite de Fabri.
Divendres pel matí a Pisa. Pisa és petita, te la fas, sense deixar-te gaire cosa, en 3 horetes.
Malgrat la fama el millor és el baptisteri i no pas la torre, atapeida de gent fent-se la foto de rigor (ho sento, també vaig caure).
Per primer cop ens van clavar 2 € per un cafè, que per comparar és com si aqui et claven 4.
A diferència de Florència Pisa estava plena d'espanyols, sevillistes que aprofitaven el matí abans de veure al seu equip fotre 3 gols als barça. Pobre Psycho, animeu-lo...

Dinaret a Gènova, ja coneguda, amb el seus molls, el barri chino i molt més degradat que el Raval de Vázquez Montalban. I de camí cap a la France. Dormir a Aix-en-Provence. A l'hotel, als peatges o als bars, tothom ens confonia amb italians. I quans els hi deies "Non, de la Catalogne" per fer-te el graciós, et deien "Ah! de Perpignan, la USAP". Maaal....

Dissabte pel matí visita a la Bambouseraie, un parc temàtic sobre el bambú, a petició de la membre femenina de l'expedició. Aquests enginyers agrònoms... Dinaret a la gabatxa. Massa centralisme parisenc, pèrdua del caire mediterrani, fregir amb mantega, salses imposibles. Ti amo, Italia, arrivederci.

I una burrada de km més ja era a casa. Arriba la setmana del règim, cal fer baixar això per les bones o serà pitjor...