El Click

Quan hom intenta forçar la postureta, semblar coses que no són i enganyar la gent mirant-los amb aires de superioritat al final passa el que passa. Que si les coses no surten com vols tot es capgira i no hi ha una sortida digne possible.

Al nostre protoPresident li ha sortit malament. Ha forçat la postureta, tot JFK, ell. Ha volgut portar el "talante" disfressat d'antic seny llemosí. Però el seny i l'oasi català ja fa temps que ell mateix se'l va carregar. I ara, davant l'evidència d'una voluntat de Govern d'Esquerres, al cap de l 'imperturbable s'ha sentit un "click".

És un sorollet que a mi em recorda a la Claudia Christiani, la protagonista del gran còmic de Milo Manara. La pobre Claudia patia un desordre sexual. Quan el cap li feia "click" s'excitava i ja no es podia parar.

Al protoPresident li ha passat el mateix. Veure a un MH Txarnego li ha trasbalsat. Ara, a mitja partida, vol canviar les normes del joc. Ara cal tenir més vots que ningú, no com fa 3 o 7 anys, que amb més escons era suficient. Ara tot és buscar exemples per tota Europa de com el partit amb més vots sempre és qui governa. Ja no recorda que a alguns municipis ells (i tots el demés) fem el mateix: buscar coalicions per tal d'aconseguir fer les polítiques que ens semblen més adients.

Ara ell vol "el poder per a millorar el país" i les esquerres el volen "pel poder en si mateix". Pobre Artur, quina abnegació pel país...

M'aguantaré. No deixaré que de dins meu surti el click que tant em ve de gust... (i quina pena perque la diria de ben grossa....)