La Tomaquera

La Tomaquera no s'aguanta sola. Ves quina inutilitat de planta, que de tan domesticada ja no dóna fruït sense que li donin canya. Però ja és això. Cal cuidar i donar canya a les coses que es volen. Aquest blog no pretén més. Rajar de tot plegat sense perdre les ganes per treure'n fruït. Hi esteu convidats i convidades.

dilluns, de setembre 11, 2006

Mentides, Orxates i la Malvarosa


No és cert. València no és lletja, malgrat el que diguin. I malgrat la Rita, el Sant Pare i la mare que va parir a Camps la ciutat del Túria té racons tranquils i macos; carrils bici, voreres agradables i carrers arbrats.

Del tot recomenable el barri del Carmen, el mercat, la plaça Colon i la Lonja. Per qui no li faci fàstics entrar a una esglèsia, observar les capelletes barroques i neoclàsiques de la catedral pot ser interessant, sobretot per a la gent de Barcelona, tan poc acostumats i acostumades a aquest estil (ese tándem gótico-modernista imperante y omnipresente...)

Però no ens enganyem: he vingut a fer turisme gastronòmic.
Gran descobriment els fartons per sucar a l'orxata, l'all i pebre i els mil tipus de paelles i arrossos (malgrat soni excessivament típic).

I pels amants del mar sempre queda la Malvarosa, d'inexcusable i urgent visita per si se la carreguen, tal i com volen fer.

22 Comments:

At dilluns, de setembre 11, 2006 4:19:00 p. m., Blogger Ramon Armengol said...

No vives bien ni na!

 
At dilluns, de setembre 11, 2006 5:21:00 p. m., Blogger la tomaquera said...

La verdad es que no me puedo quejar.
Por cierto, me olvidaba de lo malo (los tomatazos nunca estan de mas):

Hay demasiada afición por el claxon, los aparatos de aire acondicionado riegan las aceras y lo que se ponga por medio, todos los perros son pequeños y feos y no, aquí no piensan igual sobre la unitat de la llengua, el PHN o la solidaridad interterritorial.
Queda tanto por enseñarles... y me queda tan poco tiempo... no garantizo resultados.

 
At dilluns, de setembre 11, 2006 6:19:00 p. m., Blogger Myrna said...

hum... si hicieras in mini resumen de lo que escribes en español, yo me entero..sniffff

un beso degenarao.

 
At dilluns, de setembre 11, 2006 7:28:00 p. m., Blogger Izan said...

València és una terra maquíssima. la seva gent també ho és. tinc familiars i a mics valencias i s'ho passen molt bé, tenen intrínsec a la cultura una hospitalitat típica de les cultures mediterrànies i de les festes del foc i l'aigua.
El que si et dono la raó, es que en algunes converses, si ets el convidat, millor mossegar-te la llengua i reservar-te allò de ( ostias que no sou pas una colònia de Madrid!!!! que València es collonuda). però si ho dius, uffff.
I si, l'especulació és similar a la de casa nostra.
Malgra això, bona hora, bona gent.

 
At dilluns, de setembre 11, 2006 8:54:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Els fartons els vaig veure al Horroski de StCugat aquest estiu.. just al costat de les orxates (marketting del bueno)
:D

 
At dilluns, de setembre 11, 2006 10:23:00 p. m., Blogger Aina Vidal said...

Fortons! Coi, estan boníssims!! Veus, ara m'acaves de fer molta enveja... no és maco jugar amb els sentiments (estomacs) de la gent!

 
At dimarts, de setembre 12, 2006 9:56:00 p. m., Blogger Alberto said...

Realment el Ramon te tota la raó del món, l' amic Tomaquera viu de puta mare: viatjant pel món i fent de corresponsal perque tinguem sana enveja d' ell.

 
At dimecres, de setembre 13, 2006 2:04:00 p. m., Blogger la tomaquera said...

Doncs m'he portat uns quants fartons a casa, per anar oblidant a poc a poc...
De debó, Lola, et fa igual el viatge a Florència i ara se't posen les dents llargues per cuatre melindros...

I benvolguts, Fabrizio i Mon... de moment s'han acabat les escapades de llarga distància (si vull comprar-me un pis hauré de començar a estalviar) i, com a molt pujaré aquest finde al Mercat de Música de Vic.

 
At dimecres, de setembre 13, 2006 2:52:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Intriga intriga dolor de barriga! ;)

 
At dimecres, de setembre 13, 2006 3:22:00 p. m., Blogger la tomaquera said...

Elena, como dicen Los Señores de Pelaez... Como puedes ser tan mala?

 
At dimecres, de setembre 13, 2006 3:26:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Cuando soy buena, soy buena, pero cuando soy mala soy mucho mejor...

Que va, ya me gustaría a mi ser mala.. es que Blogger no me reconoce y me he abierto otro blog...

 
At dimecres, de setembre 13, 2006 3:37:00 p. m., Blogger la tomaquera said...

Pues avisa, alma de cántaro!
Cual es el nuevo?
Seguirás contando intimidades?

 
At dimecres, de setembre 13, 2006 3:43:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Tomaquera poco perspicaz, en realidad ya te pasé mi nueva dirección...

Y por supuesto que sigo contando intimidades, mi vida es pública, como la de Fran Rivera..

y además, no sé que le pasa hoy, que no se me abre la página... si es que me ha mirado un tuerto... ¿será que Internet me echa?

Echas de menos mis bobadas, o que??

 
At dimecres, de setembre 13, 2006 3:57:00 p. m., Blogger la tomaquera said...

Pues sí, para qué negar la evidencia? echo de menos tus bobadas, confesiones y preguntas al respetable sobre como conducir tus relaciones. Como decía Serrat "Bienaventurados aquellos que se arriesgan a prestar consejos porque serán sabios a costa de los errores ajenos".

Y o mucho me equivoco o te has colao... no encuentro ningun link sobre tu nuevo blog.

 
At dimecres, de setembre 13, 2006 4:13:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Oye, pues me hace hasta ilusión que eches de menos mis bobadas..

Pero nadie se hará sabio a mi costa, porque como cabezota y terca que soy, no hago caso a nadie...

En tu anterior post, el de que avisas que vas a ver a Rita, el enlace de mi nombre ya es el de mi nuevo blog... pero ya te digo, que no sé que pasa, que no se abre la página.. como me he discutido vía comentario con uno de otro blog, a lo mejor me ha hackeado!! te imaginas??

 
At dimecres, de setembre 13, 2006 4:35:00 p. m., Blogger la tomaquera said...

Elena's making friends way of live...
Ya lo he visto
Y si te haces otro de blogspot? A imagen y semejanza del anterior...
Y ya solucionaremos eso de no hacer caso a los amigos...

 
At dimecres, de setembre 13, 2006 5:04:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Eso, a ver si me educas ya, que falta me hace, jajaja

Bueno, me piro ya a mi hogar, que ya es hora..

Un beso!!

PD. Si es que el mundo es un pañuelo.. sabias que el Jordi Merino y yo fuimos juntos al instituto?

 
At dijous, de setembre 14, 2006 10:52:00 a. m., Blogger Ramon Armengol said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

 
At dijous, de setembre 14, 2006 3:39:00 p. m., Blogger Qualcosa di Sinistra said...

QDS també torna de viatge.

 
At divendres, de setembre 15, 2006 2:59:00 p. m., Blogger Andrés Querol Muñoz said...

Amiga tomaquera,

Has deixat de comentar el més interessant de la catedral de València (i no em refereixo al braç dissecat que s'hi exhibeix). A la part de l'absis hi ha tot de pinturetes naïf que recorden una sèrie de capellans màrtirs morts tots el juliol de 1936... alguna epidèmia suposo...

 
At divendres, de setembre 15, 2006 3:31:00 p. m., Blogger Ramon Armengol said...

Censor!

 
At diumenge, de setembre 17, 2006 1:00:00 p. m., Blogger la tomaquera said...

Querido Andrés...
Ciertamente. Me he olvidado de comentar tan interesante y definitorio detalle. Suerte tengo de tí, para puntualizar y perfeccionar lo dicho.

Querido Món...
Me meto yo con tu vida? Que si quieres lo hago...
Vamos a llevarnos bien o aquí va a haber ondonadas de ostias...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home