La Tomaquera

La Tomaquera no s'aguanta sola. Ves quina inutilitat de planta, que de tan domesticada ja no dóna fruït sense que li donin canya. Però ja és això. Cal cuidar i donar canya a les coses que es volen. Aquest blog no pretén més. Rajar de tot plegat sense perdre les ganes per treure'n fruït. Hi esteu convidats i convidades.

dissabte, de desembre 09, 2006

Una de formació (II)


La pena d'aquest tipus de jornades és que acostumen a fer-se quan la gent treball. Vaja, que estan pensades per a tècnics i similars. Que tampoc esta tant malament.

En fi, que aqui teniu l'enllaç al programa d'aquestes jornades.

4 Comments:

At dissabte, de desembre 09, 2006 6:14:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Veure tanta literatura
amb alguna foto però,
per mi és massa cultura
vaig a fregar-me el colló.

 
At dissabte, de desembre 09, 2006 8:34:00 p. m., Blogger Jordà Sabaté said...

Fray Armengol és un dels frares més joves del monestir, i com a tal, és impetuós, temerari i peca a vegades de xupòpter. Tot i això, li tinc estima i admiro la seva forma singular de masturbar-se.

Quant als problemes que comporta el canvi climàtic, els monjos intentem aportar el nostre granet de sorra regant els horts del monestir amb els fluïds del colló per estalviar aigua i fent córrer molts hàmsters a les plantes dels peus de fray Manel, cosa que li porvoca molta gràcia al fill de puta.

Felicitats pel teu pseudo-blog, m'atrau sexualment i matemàtica.

El frare guarro

 
At dilluns, de desembre 11, 2006 8:17:00 a. m., Blogger la tomaquera said...

Per fi algú que aporta solucions tangibles i palpables al problema del cani climàtic.
Trobo a faltar però la vostra rima.
De totes formes, agraïts quedem, bon frare.
Records al monestir.

 
At dilluns, de desembre 11, 2006 10:24:00 p. m., Blogger Jordà Sabaté said...

Que la lírica mai manqui,
pregona el bon frare,
mentre es posa d'estranqui
les calces de sa mare.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home