La Tomaquera

La Tomaquera no s'aguanta sola. Ves quina inutilitat de planta, que de tan domesticada ja no dóna fruït sense que li donin canya. Però ja és això. Cal cuidar i donar canya a les coses que es volen. Aquest blog no pretén més. Rajar de tot plegat sense perdre les ganes per treure'n fruït. Hi esteu convidats i convidades.

dimecres, de novembre 29, 2006

L'autoritat a les aules, per la finestra


El Periódico: "El director té escàs poder a les escoles espanyoles"
En els darrers anys ha anat creixent la sensació (a estones pànic social) que l'escola fa aigües per tot arreu.
Indisciplina, assetjament, delinqüència, profes cremats i amb baixa per depressió, etc.
Cualquier tiempo pasado fué mejor, que s'acostuma a dir. I certament, i com passa en aquests casos, una anàlisi acurada demostra que ni ara tot és tan dolent ni abans tot era tan fantàstic.
D'assetjament n'hi ha hagut sempre (a mí me lo van a decir) i els profes abans es cremaven igual però no marxaven a casa (això de la baixa per depressió és relativament nou, i no només a l'ensenyament).
Però és innegable que l'ambient als centres educatius ha empitjorat. Quines són les causes? Algunes aportacions a tall de resum:
- Les famílies han renunciat, en molts casos, a exercir el paper principal en l'educació dels seus fills i filles. Jornades laborals poc conciliables amb la vida familiar; els pares i mares es senten cada cop més incapaços/ces de controlar les relacions dels seus fills (chats, sms, messenger... eso qué es lo que es?); S'acaba apuntant a la canalla a esports, anglés, música i el que calgui per tal que "no molestin".
- Per altra banda l'Escola ha perdut el prestigi que tenia abans. Amb comptades excepcions, si el professor em castigava, em suspenia o m'expulsava de classe mons pares mai van anar a queixar-se (i feien be perque el profe tenia raó). Ara sembla que no, que el nen o la nena tot ho fa be i ves a saber per què el profe li té mania...
- Les successives reformes educatives tampoc ajuden gaire. Aquestes tenen rang de Llei Orgànica, salvant les distàncies com l'Estatut. Ens imaginem un nou Estatut cada 5 o 6 anys? Cada Gobierno fa la seva Reforma, sovint sense cercar el necessari consens i quasi sempre posant més parches que no pas plantejant una anàlisi coherent i útil.
Al titular del Periódico cal afegir que la LOGSE va atorgar a la comunitat educativa de cada centre la potestat d'escollir-ne el Director. Això va fer que sovint aquest no fos ben vist per l'Administració Educativa i va provocar una relació kafkiana Consell Escolar - Director - Administració. Els primers demanaven al segon, aquest ho feia a l'Administració, que no concedia o donava llargues i professors, pares, mares, PAS i alumnes acababen culpant al director del centre.
Al final de la meva etapa d'institut recordo que ningú volia ser director. El propi sistema legal va acabar cremant el funcionament democràtic dels centres i quan el Ministre Pertierra va decidir que el Director fos escollit (a la pràctica) per l'Administració ningú es va moure gaire.
Recuperar el tarannà democràtic i obert de la LOGSE però amb els recursos necessaris esdevé un repte que dificilment es podrà aconseguir només amb la nova assignatura d'Educació per la Ciutadania.
L'autoritat es guanya, no s'imposa. És com l'amor, si em permeteu la carrinclonada. I com deien El Último de la fila, "Cuando la pobreza entra por la puerta el amor sale por la ventana.

9 Comments:

At dijous, de novembre 30, 2006 6:06:00 p. m., Blogger Ramon Armengol said...

Com be dius, no todo tiempo pasado fue siempre mejor. Recordo que amics meus de l'Escola Industrial(Sabadell), m'explicaven que havien vist professors sortint per la finestra o caient per les escales. Per no parlar les tipiques carreres per escapar de 15 tius que et perseguien per currarte.

Aixo al meu institut no pasava, era Can Xibeca. Molts hippies i molts porrros, buen rollito tio nen.

 
At divendres, de desembre 01, 2006 11:34:00 a. m., Blogger Moscho said...

La de wantazos k habria k darle a mas de un padre! Y a alguna madre tmb!

 
At divendres, de desembre 01, 2006 12:34:00 p. m., Blogger Cocó Romaní said...

Fa falta més pedagogia familiar... de fet, tot just ara comencen a sortir cursets per pares i mares vs escoles... Escola no és igual a pàrquing infantil!!!

 
At diumenge, de desembre 03, 2006 12:25:00 p. m., Blogger MLorena said...

esto es un circulo..la economia nos hace salir a las madres a la calle a currar para poder comer y pagar hipotecas... entoncs los hijos quieras o no, algunos se quedan en casas de otras personas, en guarderias, etc etc, donde realmente la educación de los padres es mínima y otros padres que son tan boludos que tampoco tienen ya fuerzas al llegar a casa a enderezar a los hijos y pasan del tema..en fin.. que es un desmadre, antes..en las escuelas o colegios se abusaban de los estudiantes..recuerdo golpizas con reglas, etc... y ahora por lo visto se ha volteado la tortilla... y como dices tu, cuando el hambre entra a casa, el amor sale por la ventana.

besos

 
At diumenge, de desembre 03, 2006 7:37:00 p. m., Blogger la tomaquera said...

Más razón que una santa, Lorena.
Y sirviéndose de ese hecho hay gente que argumenta que la culpa de todo este desmadre es de la mujer, que no se queda en casa a educar a los hijos, y se empeña en trabajar...

Por cierto, te ha sentado muy bien ese curso de catalán... ;)

Un besote

 
At dilluns, de desembre 04, 2006 9:44:00 a. m., Anonymous ClaraClaríssima said...

Bon dia, Carles,

Per a mi l'ensenyament era vocacional. Sóc d'aquelles romàntiques que encara queden que pensen que les coses es canvien des de l'educació i per això volia ser professora. M'apassionava la professió, tenia molts records (bons i no tan bons) dels meus professors de primària (EGB, snif), de secundària i de la Universitat, que sens dubte, havien marcat molts revolts del meu camí vital. Però, en arribar a la realitat, em vaig estavellar, amb un món molt agressiu, de Nintendos, playstations, pares, mares i amics... Cap de les dues experiències (la pública i la privada) m'ha engrescat, ans al contrari: m'he fet enrere, ara no vull saber res de l'ensenyament (a banda de secundària també he tocat alguna cosa de primària i adults). Ho veig molt negre, veig molt negre que el professorat tingui algun pes en l'educació (la part que els pertocaria, no tota com els volen carregar). Cada vegada manen més aquests nanos i sembla que de vegades els mateixos centres (parlo ara de la privada) estiguin més preocupats per no perdre matrícules que no pas per educar-los. Me'n vaig cansar, res no em servia, no tenia eines i ningú no em recolzava, només els companys, això sí. Caldria un pla global: pares, centres administració per injectar una partida de calers seriosament: menys alumnes per ràtio, més professionals, més formació (no estic preparada per afrontar segons quines coses) i, sobretot, un canvi de mentalitat i mesures de conciliació vida familiar -laboral per als pares. Però això últim és molt i molt lent, i mentrestant els professors què fan?
Petonets, Casanova,

ClaraClaríssima

 
At dilluns, de desembre 04, 2006 9:45:00 a. m., Anonymous ClaraClaríssima said...

Glups, perdona'm, he dit el teu nom, esborrar'l del missatge, si pots i vols... perdona'n, perdona'm, tomaquera

 
At dimarts, de desembre 05, 2006 4:03:00 p. m., Blogger el duende en la luna said...

Menys tele, menys "Plays", menys hores d'ordinador, més parlar a casa, més escoltar als professors ( i no només per part de l'alumne, dels pares també), menys creure que els nostres fills són els millors en tot, va home va, que estamos creando pequeños monstruos que se creen omnipotentes e inmunes a toda clase de castigo. Només cal que us feu una volteta cap a les 5 de la tarda quan els monstres surten de l'escola, pareu bé l'orella...

 
At dimecres, de desembre 06, 2006 7:15:00 p. m., Anonymous Elena said...

A mi modo de ver, mucho del problema radica en la familia.. los padres no pueden cuestionar la "autoridad" de los profesores, y además, creo que en la escuela se ha de enseñar, no educar. Educar corre a cuenta de los padres.. Me extendería más, pero se me acaba la monedita del cyber...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home