La Tomaquera

La Tomaquera no s'aguanta sola. Ves quina inutilitat de planta, que de tan domesticada ja no dóna fruït sense que li donin canya. Però ja és això. Cal cuidar i donar canya a les coses que es volen. Aquest blog no pretén més. Rajar de tot plegat sense perdre les ganes per treure'n fruït. Hi esteu convidats i convidades.

dimarts, de febrer 20, 2007

Primero fueron a por los judios

Primero fueron a por los judíos,
y yo no hablé porque no era judío.
Después fueron a por los comunistas,
y yo no hablé porque no era comunista.
Después fueron a por los católicos,
y yo no hablé porque era protestante.
Después fueron a por mí,
y para entonces ya no quedaba nadie que hablara por mí.

Martin Niemöller

Dissabte passat una dotzena d'skinheads van apallissar a uns companys de Joves d'Esquerra Verda i un altre de Joves Comunistes a Terrassa.
No va ser coincidència, sabien els seus noms, sabien on militaven.

Els meus companys no tenen ni 20 anys.
Volen canviar les coses, volen un món millor.

Un d'ells encara esta a l'hospital.
Per sort encara estan aqui.

Aquest dissabte 24, a les 18:00 tothom al Raval de Montserrat de Terrassa. Davant l'Ajuntament.

Mai més. Mai més el que varen passar els nostres avis, els nostres pares. Mai més caminar amb por pel carrer, parlar amb por, pensar amb por.

Un link

divendres, de febrer 09, 2007

Manifest per la Vall de Cardós


Us enllaço amb una pàgina per la que haurieu de passar un minutet de no res.
Excepte si jugar al golf és la vostra màxima prioritat.

dimarts, de febrer 06, 2007

Apaga y vámonos


No, no... no m'acomiado de vosaltres. Tot i que amb la de temps que fa que no publico res be ho podria semblar.

Sento el retard però darrerament vaig molt liat. Intentaré retornar a la periodicitat de fa uns mesos, tot i que no prometo res (massa feina, poble, massa feina).

Al gra d'avui (be de dijous passat):

M'imagino que no explico res de nou per a tots i totes si parlo de l'apagada de protesta de dijous passat. No m'hi extendré. Avui, i per tornar a agafar el fil d'això d'escriure, només em referiré a la magnitud de la convocatòria.
M'imagino ara mateix al compi José de Arimatea fregant-se les mans i pensant la seva crua i cínica resposta. Vas malament, Pepinho.
A pams:
- Segons pròpies dades de Red Eléctrica Española el seguiment va ser d'una mica més del 2% a Espanya i de més del 3% a Catalunya. Si voleu veure l'evolució de la producció i el consum d'energia elèctrica en temps real podeu clicar aquí. Per veure el consum d'aquell dia ho haureu d'especificar.
- No entrarem a daurar-nos la píndola sobre el moviment associatiu i ecologista català enfront dels de la resta de l'Estat. Ja ho sabem.
- Aquestes dades poden resultar insignificants, inútils i poc exitoses. Però crec que cal valorar-les de la següent manera:
1. La convocatòria es referia només a l'enllumenat. No a calefaccions o altres electrodomèstics, que consumeixen més però que no haguessin estat tan visibles.
2. Els fanals dels carrers, per una pura qüestió de seguretat no es podien apagar. I són una part important del consum lumínic del país.
3. El percentatge, en termes absoluts, es tradueix en uns 1000 MegaWats. Per qui no estigui familiaritzat amb el tema direm que 1000 MW és el que produeix una Central Nuclear com Ascó o Vandellòs. O com les 3 xemeneies de la Térmica de Sant Adrià.

Vist així l'èxit em sembla força notable, no trobeu?