La bondat de ser veïns

"Els veïns protesten per les activitats dels joves al carrer"
"Protesta veïnal contra la mesquita"
"La presència d'indigents molesta als veïns"

En els darrers temps s'ha donat una estigmatització dels col·lectius i grups no Standard.Els titulars de premsa exposats abans exclouen a aquests grups de la normalitat, de la comunitat. Què passa? que els joves, els indigents o els musulmans no són del veïnat? no hi viuen allà?
Per altra banda es tendeix a idealitzar als moviments veïnals. Sembla que tot ho fan be.Herència d'un temps no tan llunyà en que aquestes associacions eren els únics mecanismes legals de protesta, el moviment veïnal gaudeix de la confiança en l’imaginari col·lectiu d'aquest país. Com m'apunta en Joan Calderón, franquisme sociològic.
Malgrat això, aquestes associacions ja no són el que eren (para bien o para mal) i s'ha passat, com deia l'Oriol Nel·lo, del "Volem l'institut" al "Salvem la Platja Llarga" i ara al "No a la narcosala".
No deixa de sobtar la manca de sentit col·lectiu més enllà del propi barri o carrer d'algunes d'aquestes entitats. És el que es diu el NIMBY (Not In My BackYard). No hi ha una crítica més enllà de la localització de l'element diabòlic que toca en aquell moment.
La segregació successiva d'aquestes entitats (associacions de carrer), la pèrdua de representació i participació d'aquestes i la menor qualitat en el discurs del moviment veïnal són elements que be mereixen una tomacada. Amb tot el carinyo.