Apunts del Mayayo

Ahir vaig anar a una xerrada que feia l'Andreu Mayayo, historiador i professor a la UB.
El tema era el referèndum, com no? però el cert és que va estar una xerrada diferent. Una perspectiva històrica dels diferents estatuts que ha tingut Catalunya i algunes consideracions al voltant de la seva aprobació i continguts.

Us faig cinc cèntims d'algunes coses que em van agradar

- Els estatuts són cada cop més gruixuts i llargs perque l'Estat cada cop té mes competències i per tant cal legislar sobre més coses.
- Quan "Madrid" va retallar l'Estatut del 1932 i va canviar "Estat autónom per "Regió autònoma" a ningú se li va acudir dir-li al Macià que era un botifler... qué cosas...
- Al referèndum del 79, mirant els resultats per distribució territorial i fins i tot per barris, ens adonem que on més es va participar i on més es va votar a favor van ser a les zones/barris "txarnegues" i no a Osona o Sarrià, per entendre'ns.
- L'eslogan "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia", que tant va triomfar al top ten de l'època, venia de les decissions preses a l'Assemblea de Catalunya. Només eren 3? No! Falta una més: la coordinació amb la resta de plataformes antifranquistes d'arreu de la Península (sic). El projecte catalanista sempre ha estat integrador amb Espanya.
- Per això darrer és pel que el catalanisme ha emprenyat més que el nacionalisme basc: perque a diferència d'aquest, el catalanisme polític ha pretés implicar-se en la configuració política espanyola, "hem anat a dir com calia fent les coses".
- La dreta mai ha volgut fer estatuts. Des de l'any 80 en Pujol promet re-fer l'Estatut i ara s'han apuntat per no quedar-se fora.

I acudits i facècies vàries, que és l'altre part divertida de les xerrades del Mayayo. Vaja, que el diumenge cal anar a votar que Sí.