Avorrint a les cabres

Ahir vaig estar friki un cop més.

Vaig empassar-me senceret el debat sobre l'Estatut, que més semblava Salsa Rosa que un debat.
Tot sigui per l'audiència i l'espectacle, que diria en Cuní, gran comunicador de dubtós rigor periodístic.

Doncs sembla ser que no vaig estar l'únic friki, ja que el debat el va veure el 19% de l'audiència, que no és poc. Sobre tot no és poc quan el debat va ser ensopidíssim, allunyat del tema que hauria d'haver estat central: l'Estatut, i més semblava un debat per a les properes eleccions autonòmiques.
A més tothom estava un pel desfigurat o, al contrari, esclaus del propi guinyol. D'esquerra a dreta de la taula es podia veure al pobre Saura que, tot explicant-se, semblava el Núñes a l'assemblea de compromisaris... al soci... al soci... per favor, per favor, demano... demano, per favor... i el Piqué sense deixar-li parlar "això és mentida, això no és cert, demostri-m'ho, no és veritat... i vinga bellugar el cap... que és el que no feia en Carod, que no l'aixecava gaire no fós cas que algú s'adonés que parava per allà i l'empeités encara amb més força que en Mas, que no semblava tenir mesura per a aixecar el dit i demar-li a en Cuní la paraula... 3 segons després d'haver callat!. I Maragall?... què dir del Molt Honorable? guinyol total va decidir que no volia anar i o a la de Madre li ha crescut panxa i calva o jo diria que el PSC no es va dignar a portar ningú de més rang que el portaveu. I l'Iceta va fer la seva feina, sense caricatures... com el pobre no té guinyol...
Jo, ja posats, demano que la nostra classe dirigent s'avingui amb les noves formes de fer política, vingudes des de l'Europa de l'Est. Com a prova, aquest diàleg entre el ministre de sanitat txec i l'ex-primer ministre...
http://www.youtube.com/watch?v=30aIT8lXynM&search=pol%C3%ADtico