Haz lo que yo diga...

The Country. "Medio Ambiente obligará a poner contadores de agua en los pozos"

Legislar sempre és un exercici que implica riscos. La imposició de màxims, mínims, taxes i condicions acostuma a aixecar suspicàcies i rebuig per part de les parts interessades, que pocs cops són capaces de mirar més enllà del propi melic. Ens passa més o menys a tots.
Posats a aixecar les suspicàcies d'alguns, el poder acostuma a aixecar les dels febles, malgrat l'orientació pressumptament progresista, abans que les dels poderosos.
Quan les lleis perjudiquen a les classes socials més afavorides aquestes fan campanya contra el govern i, de vegades, la societat els segueix. La pedagogia és, aleshores, necessària.
Quan les lleis perjudiquen a totes les classes per igual les classes més afavorides aprofiten la mala maror general. La pedagogia és, aleshores, més necessària encara.
Però quan les lleis perjudiquen sobre tot a les classes més desafavorides, aquestes no obtenen ressó a les seves crítiques i, aleshores, la pedagogia guvernamental o no cal o és un pur exercici de demagògia.

En un moment d'escassetat de recursos hídrics, d'incipient moviment per una nova cultura de l'aigua i de conflicte interterritorial per aquest recurs és desproporcionat que es segueixen permetent camps de golf i en canvi es vulgui controlar l'extracció "familiar" per a conreus i abastament familiar.
Encara que aquestes extraccions hagin estat il·legals, encara que sumades suposin una part important de la sobrexplotació dels aquífers. Si no es legisla primer sobre els poderosos les mesures legislatives no seran respectades i es veurà en la política mediambiental una eina més d'injustícia social.
De vegades si que cal començar la casa per la taulada.