La Tomaquera

La Tomaquera no s'aguanta sola. Ves quina inutilitat de planta, que de tan domesticada ja no dóna fruït sense que li donin canya. Però ja és això. Cal cuidar i donar canya a les coses que es volen. Aquest blog no pretén més. Rajar de tot plegat sense perdre les ganes per treure'n fruït. Hi esteu convidats i convidades.

dijous, de juny 01, 2006

La idea de país... juvenil


En aquesta vida has de tenir una idea de país. No queda molt clar què vol dir això. De fet, segons qui es posi a la boca el concepte "idea de país" pot ser insultat o lloat per les èlits catalanes.
De què estem parlant? Doncs del grupet d'entitats juvenils trepes i perdonavides que sostenen que el país creix a cops de mocadors al coll.
La seva gran preocupació és, segons diuen i lògicament per ser juvenils, el jovent d'aquest país. El que sobta cada cop més, en temps d'especulació immobiliària, precarietat laboral i manis per un habitatge digne, són els objectius i prioritats que es marquen.
No intenteu treure'ls del cap que el més important és aprovar la Llei d'associacionisme juvenil, aquest món on milita el 100% del jovent català, veritable escola formativa i educadora, plural i diversa.
Se cree el ladrón que todos son de su condición però crec que caldria mirar-se menys el melic i adonar-se que el món associatiu, per desgràcia, som una minoria, i que la gent jove prou coses té al cap i prou lluny li queda aquest món com per deixar-hi unes hores.
Què necessita la gent jove? Doncs el que necessita (i/o vol) la resta de la gent, com deia l'Arnau Funes (tota altra coincidència entre ell i jo és pura casualitat) les tres "C", casa-cotxe-curro.
Davant el problema de l'habitatge les èlits juvenils catalanes miren a una altra banda. Davant la precarietat laboral a pocs se'ls hi acudeix exigir polítiques juvenils transversals.
No fos cas que per criticar després no es pugui esgarrepar algun càrrec a la Generalitat, pujar una mica més... cercant la idea de país
Y así nos luce el pelo... http://www.youtube.com/watch?v=Xrr_Cf--tGc&search=scouts

11 Comments:

At dijous, de juny 01, 2006 4:56:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Tal com estan les coses, l'ordre de les tres C es: curro, coche, casa (si nos toca la primitiva)

Marat (des de la banyera)

 
At dijous, de juny 01, 2006 5:10:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Estos son los que sacan pasta de Treball porque allí está el padre de uno?

 
At dijous, de juny 01, 2006 6:20:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Aahh, pandilla de rojos! Una pañoleta os ponía yo! Os quitaba las 3 "C"s de golpe!
Casundena, si Baden Pogüe aixequés cap...

Txola-scout

 
At dijous, de juny 01, 2006 6:37:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Aahh, pandilla de rojos! Una pañoleta os ponía yo! Os quitaba las 3 "C"s de golpe!
Casundena, si Baden Pogüe aixequés cap...

Txola-scout

 
At dijous, de juny 01, 2006 8:04:00 p. m., Anonymous Anònim said...

A través de diverses disciplines, de tot tipus i classe i així definides en general i de forma vaga, s’ha vingut definint el comportament d'aquests individus de mocador al coll, provincianisme militant i papà donant de suculentes subvencions. Avui ens acostarem a aquests elements mitjançant un parell de teories.

Un dels factors d'identitat cultural dintre de cada societat és el de les necessitats humanes, Abraham Maslow va agrupar aquestes necessitats en 5 estadis. El primer d'ells són les físic vivencials (alimentació, vestit, habitació), un segon grup de psico vivencials que agruparia (la seguretat de no perdre l'anterior, la capacitat d'autosuficiència, etc.), un tercer grup que englobaria elements com la pertinença al grup, l'acceptació, l'estimació i finalment un quart i cinquè grup que farien referència a elements com l'autoestima i l’autorrealizació a partir del prestigi, la fama, el reconeixement social, etc.

Així mateix, el susodicho Maslow indica les dificultats d'accedir d'un estadi a altre superior si no s'han satisfet les necessitats de l'escalafó més baix. Està clar que aquesta alegre muchachada en la projecció de les seves prioritats polítiques ve a indicar-nos com és la seva situació en la piràmide de necessitats. És a dir, aquests jovenzuelos, o peterpanes eternament jovenzuelos, que volen “fer país” a imatge i semblança seva, i que s’autoerigeixen en representants de la joventut catalana, en el fons no són més que els estómacs agraïts fills dels diferents estrats de la burgesia pàtria (en ortodoxa terminologia) de dretes i d'esquerres (en totes les cases couen faves) que volen resoldre les problemàtiques de la precarietat, l'habitatge, el fracàs escolar, els baixos salaris...a cop de piolet (i no és guiño trotskista precisament), de pañuelito al coll, de “associa’t jove i els teus problemes s'acabaran” i receptes semblants. Està clar, qui de coses més importants no s’ha de preocupar de collonades parlarà.

Com segona disciplina per definir científicament aquest individus utilitzarem la teoria marxista mes clàssica. Seguint els exemples de la Tomaquera aquestes avantguardes de l’associacionisme juvenil posicionen una contradicció secundària, i jo diria terciària i más allá, (Llei d'associacionisme juvenil) com eix del conflicte, desplaçant la contradicció principal (vivenda, precarietat laboral, etc) i enfosquint encara més, ja que són el representants del joves davant les administració mitjançant els seus “consells representatius”, els interessos de classe que s'oculten darrere de les seves propostes que només els representen a ells i no els veritables anhels i necessitats de la majoria de joves catalans.

Por hoy, he dicho.

 
At divendres, de juny 02, 2006 10:03:00 a. m., Blogger Àngel 'Soulbizarre' said...

INTERESSANT AIXÒ DE LA TOMAQUERA...

 
At divendres, de juny 02, 2006 12:19:00 p. m., Anonymous Anònim said...

I la cosa va més enllà. De fet els il·luminats que dirigeixen aquestes organitzacions (no pas els monitors i gent que treballa directament amb els nanos, que solen ser penya bastant maca)teoritzen obertament que les seves organitzacions tenen com a funció la reproducció de les el·lits dirigents del país (aquells que estan critats al lideratge) i la reproducció d'uns determinats valors (no precissament d'esquerres, per molt que es vulguin disfressar) entre aquestes el·lits.

Tot plegat amanit amb un discurs hippi-cumba.

Així en surten els monstres que en surten: una colla de personatges tristots, megalòmans i sexualment reprimits: l'esteban, la rosàs, i el meu favorit: el batllori.

Parlant de fracassats, aquests tres són dels més divertits

 
At divendres, de juny 02, 2006 12:22:00 p. m., Blogger la tomaquera said...

Aquestes acusacions ofensives i sense aportar-hi proves...

asssscoltaaaa, no ho tornis a fer

 
At divendres, de juny 02, 2006 12:23:00 p. m., Anonymous Anònim said...

I ja que en l'article parles d'especulació immobiliària: algú seria capaç de descriure el creixement del patrimoni immobialiari d'aquestes organitzacions a costa del erari públic? i tota la pasta que xuclen de les institucions? I parlem del finançament dels partits, el Sala de Filesa al costat d'aquests és un pobre aprenent.

 
At divendres, de juny 02, 2006 1:32:00 p. m., Blogger Qualcosa di Sinistra said...

Tomaquera, la nuova QDS te piacerà tantíssimo

 
At divendres, de juny 02, 2006 3:53:00 p. m., Blogger LALO PLATA said...

Molt fàcil!

I arribarà el día que entitats que són autènticament representatives demanem la mateixa subvenció que aquestes de les que parleu. I aleshores veurem que pasa.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home