L'Ametlla de Dalí

Si algun dia voleu perdre els nervis via surrealisme us convido a visitar l'Ametlla del Vallès.
O no, igual tinc un mal dia però avui he visitat aquesta vil·la vallesana i m'ha tret de pollaguera.

Indicacions errònies, carrers en forma de bucle, asfalt trinxat, avis asesins al volant de R4, carrers sense sortida, marujas asesinas (també) al volant de 4x4, un Institut perdut al cul del món, un Institut nou amb equip docent i directiu nou, un equip directiu nou que no s'empana de res i no sap preparar un crèdit de síntesi pels nanos, uns nengs jerquis sobre motos trucades, nen(g)nes txoles cridaneres i maleducades, un professor corky que seu a darrera fila per mirar el tanga d'una noieta de 14 anys, una aula-sauna, un bidell que crida als nois i babeja amb les noies i al final... al final, al sortir d'aquest infern, una caravana de 50 cotxes, dels papis que venien a recollir a les criatures. Una urbanització col·lapsada, cap agent, un semàfor de 4 minuts (cronometrat), una benzinera oberta on no serveixen benzina...
Jo recomano, si algun xoriço llegeix aquesta entrada, la visita a aquesta vil·la. Plena de casetes de luxe. Això si: cal anar abans per aprendre a sortir de l'urbanització, no fos cas que aneu a petar a un insitut de secundària i el bidell us foti la bronca.

M'imagino que no cal dir que avui no se'm pot dir res, oi?