La Tomaquera

La Tomaquera no s'aguanta sola. Ves quina inutilitat de planta, que de tan domesticada ja no dóna fruït sense que li donin canya. Però ja és això. Cal cuidar i donar canya a les coses que es volen. Aquest blog no pretén més. Rajar de tot plegat sense perdre les ganes per treure'n fruït. Hi esteu convidats i convidades.

dijous, de juny 22, 2006

...pero una palabra tuya bastará para sanarme

Per la major part de la gent, de l'electorat, dels súbdits del regne, importa molt més la persona que hi ha al davant d'un govern o projecte que no pas l'ideari que s'hi amaga.
Així trobem municipis on els resultats electorals canvien completament segons quina sigui la comtessa electoral. Perquè el que vota la gent no és al partit sinó al candidat. Sabadell era un bon exemple, tot i que n'hi ha més.
Per tant, trobo que la gent es deixa portar molt més per una bona campanya d'imatge que no pas per una gestió eficaç, unes millores substancials en la seva qualitat de vida o una proposta interessant.
De la mateixa manera, qualsevol acció de govern acostuma a ser adjudicada a la persona que hi ha al davant. Qui pacta en minoria amb un partit més gran i li dóna l'alcaldia ho sap prou be.
El culte al Líder, a personificació de la política, etc. digueu-li com vulgueu.
Si com a mínim fóssim estrictes en la crítica al Líder... però tampoc. Qui assumeix les mes altes responsabilitats acostuma a tenir la potestat de poder cagar-la tants cops com faci falta, si al final, en algun moment del seu mandat, fa alguna cosa excepcional, un gest, una paraula.
A Maragall se'l recordarà per haver estat el President de l'Estatut. En Saura -oblidant-se que també és president d'un partit- ahir no feia més que lloar-lo. I amb el temps tothom farà el mateix. Al temps.
Zapatero ja ha complert per a les properes eleccions. Tant fa que no hagi respectat la seva promesa sobre l'Estatut o d'altres moltes. Va entrar i va treure les tropes d’Iraq.
En Juancar xucla de l’erari públic i no fot brot, però al 23F es va posar al costat del poble (com si tingués alguna altra opció real) i amb això ja no hi ha qui el toqui.
La reina mare, la del Regne Unit, li donava al Gin cosa mala i era igual de paràsit però quan els nazis bombardejaven Londres s'adreçà a la població per dir que es quedava a Buckingham per "patir amb el poble". Sota un búnker enorme, això si.
Jo crec que ens podríem estalviar fer programes electorals, que és una cosa molt pesada, i dedicar els nostres esforços a fer unes canyes amb braves, que el resultat serà el mateix i potser convencem al cambrer.
I fer promeses, moltes promeses...
http://youtube.com/watch?v=mCsKIMMz2Ig&search=pol%C3%B2nia