Testosterona

Avui ha hi vaga al sector de la construcció a Catalunya.

No entraré en els grans temes de la vaga perque no seria mai capaç d'explicar-ho com l'Andrés.

El que si que em ve de gust és explicar i estomacar a algunes perles que ens hem trobat per la obra avui. Dignes d'estudi.

Tomacada als comentaris xenófobs i machitos i a l'excés de testosterona d'alguna gent. A tall d'això us recomana la darrera part d'aquest video. De verdad: hay gente así.

Tomacada també als dos inconscients, que ignorant la seva pròpia vida i la dels seus companys es neguen a prendre cap mesura de seguretat. No pot ser que per dos cavernícoles s'extengui el mite de paleta carajillero.

"Y me quieren poner arnés, atarme como a un perro. Que a los perros les dan más cuerda que a nosotros". Escoltar això descoratja a qualsevol i és per fotre un parell de clatellots a alguns. A veure si el cervell se'ls hi posa al seu lloc.

Tot això no pot fer-nos oblidar que el principal motiu de la sinistralitat laboral és la manca de mseures de seguretat i formació per part de les empreses, que per estalviar-se diners i guanyar cada cop més, poder comprar empreses energétiques i especular cada cop més i més (amb les vides humanes que no són les seves, és clar).

Edición tomatazo a Elena

En contra de la linea editorial de La Tomaquera y a riesgo de frivolizar este blog, la provocación ha sido demasiado grande.

Tomatazo a Elena por el chiste mas malo de la historia:
"Me enrollo como las persianas (las mujeres de Persia, jajaja...)"

Lo siento pero tenía que hacerlo...

Razón, fe, fanatismo y senormales

No acostumbro a parasitar blogs ajenos pero hoy me han pasado este link interesante.

10 características de un fundamentalista

Amalgama Ecologista

EL PAIS 21.09.06

"Tarragona crea una plataforma para oponerse al cementerio nuclear"

Es cuanto menos curioso el lenguaje periodístico. El Pais, gran avalador de los Montillas, Gases Naturales y demás empiezan la noticia sobre esta Plataforma de la siguiente manera, atención:

"Greenpeace y Ecologistas en Acción, junto con una amalgama de grupos ecologistas tarraconenses, se han unido para creear una plataforma cuya finalidad es oponerse frontalmente a la posiblidad de que el Ministerio de Industria instale en la provincia o en el resto de Cataluña cementerio nuclear."

Prueba de agudez visual y lingüística: Encontrar los dos puntos del texto donde, de forma aparentemente imparcial, se pone a parir al movimiento ecologista.

1. Para empezar se habla del conjunto de entidades como de una "amalgama". Y eso qué es? Pues según el DRAE tiene 2 acepciones, a saber: 1. Unión o mezcla de cosas de naturaleza contraria o distinta. 2. Aleación de mercurio, generalmente sólida o semilíquida.
Como está claro que lo segundo no es, me imagino que se refiere a lo primero, lo cual confiere a esta plataforma un sentido contradictorio. "Ese lio" que decía Chemita.

2. En segundo lugar se dice que la finalidad es "oponerse frontalmente a la posibilidad..." Es decir, que son gente totalitaria, que no negocia, que no platea alternativas y que son unos alarmistas porque solamente se trata de una "posibilidad".
Quien más quien menos ya sabemos que las entidades ecologistas ya hace mucho tiempo que plantean soluciones alternativas y sostenibles a la generación de energía. Empezando por el ahorro. Y todos sabemos también que cuando las administraciones públicas plantean la posibilidad de una instalación indeseable, el que menos se queja es el que pilla cacho.

Cine Polític

II Festival de Cine Polític

Barcelona, del 26 de setembre a l'1 d'octubre

Rodríguez I quina Barra

Se va el más grande...

El demagogo por excelencia, jacobino de lo suyo, la barba de lengua fácil e improperio preparado.

Nos deja (de la política) Don Juan Carlos Rodríguez Ibarra, presidente Extremeño cum laude. Todos te echaremos de menos. Sobretodo los dibujantes de El Jueves, que perderán inspiración y también el centralismo español mas recalcitrante, que pierde a su aliado al otro lado.

Pasados de moda

Ahir diumenge hi havia una convocatòria d'Amnistia Internacional per recordar l'encara vigent conflicte de Darfur.

Us sona? Estava de moda abans de la invasió del Líban. Sortien imatges a la tele, algunes portades, comentaris dels llestos de la classe...

I va passar... les dues parts enfrontades van signar un acord. I el món es va oblidar. L'acord no es va respectar però el món es va oblidar.

- Son los flecos del acuerdo.
- Al principio siempre cuesta aplicar el acuerdo.
- Sí, bueno, se matan pero al menos hay un acuerdo.
- Darfur? se solucionó, no? hubo un acuerdo...

I Israel va envair el Líban. Una guerra injusta, matança de civils, amb una força desproporcionada... En un parell de mesos ja comencen a arribar els cascos blaus a la zona.

Amnistia Internacional demana que hi hagi també un desplegament internacional de cascos blaus a Darfur. És de justícia. És necessari. No ens oblidem.

Mentides, Orxates i la Malvarosa

No és cert. València no és lletja, malgrat el que diguin. I malgrat la Rita, el Sant Pare i la mare que va parir a Camps la ciutat del Túria té racons tranquils i macos; carrils bici, voreres agradables i carrers arbrats.

Del tot recomenable el barri del Carmen, el mercat, la plaça Colon i la Lonja. Per qui no li faci fàstics entrar a una esglèsia, observar les capelletes barroques i neoclàsiques de la catedral pot ser interessant, sobretot per a la gent de Barcelona, tan poc acostumats i acostumades a aquest estil (ese tándem gótico-modernista imperante y omnipresente...)

Però no ens enganyem: he vingut a fer turisme gastronòmic.
Gran descobriment els fartons per sucar a l'orxata, l'all i pebre i els mil tipus de paelles i arrossos (malgrat soni excessivament típic).

I pels amants del mar sempre queda la Malvarosa, d'inexcusable i urgent visita per si se la carreguen, tal i com volen fer.

"Rita, el Papa sap lo teu?"

Me voy a ver a Rita. Unos dias, eh! Tampoco hay que pasarse.

Vaig a la Catalunya Tropical, a comprovar si parlen tan diferent com diuen, com van les obres de la Copa Amèrica i a veure què és allò que té la Rita, que diuen que li amaga al Papa.
He dit algun cop que m'agrada això d'estar a l'atur? Gensanta, que no me contrate nadie!

Festival Solar

Havia de passar...

Aqui teniu l'enllaç del Festival Solar que es celebra a Barcelona el 23 i 24 de setembre al Parc del Forum.
Quin millor lloc per tan noble i solar festival, amb la solana que fa allà?

Pot anar be per aprendre cosetes. Això si... intenteu no acabar com aquests. L'ecologia no te per què ser una frikada.

Festival Solar

Té helado y Piña colada

"Un café en cualquier esquina" o "Jo també podria fer cinema.

Ahir tocava cine. Verdi Park. Descompte FNAC i cap a dins. Cinema iraní, mira, avui seré una mica més snob. Si no agrada com a mínim veurem els ulls de la Leticia Dolera, que sempre alegra la vista.

I no, ni això salvava la peli.
No hi ha fil argumental, les vides dels protagonistes no tenen sentit, no s'entén què fan allà, les carències de guió les solucionen amb llargs silencis i, això si, una fotografia molt bona.
L'actriu, barcelonina ella (Albert, tenies raó), no ha estat capaç ni tan sols de corregir al director. Així podem assistir a les rialles del públic quan succeeix la següent conversa:
- I tu, d'on ets?
- Jo de Barcelona, Espanya.
- I us agrada molt el té gelat, a Barcelona?
- Si, i la Piña Colada.
No faré més comentaris.