La bondat de ser veïns

"Els veïns protesten per les activitats dels joves al carrer"
"Protesta veïnal contra la mesquita"
"La presència d'indigents molesta als veïns"

En els darrers temps s'ha donat una estigmatització dels col·lectius i grups no Standard.Els titulars de premsa exposats abans exclouen a aquests grups de la normalitat, de la comunitat. Què passa? que els joves, els indigents o els musulmans no són del veïnat? no hi viuen allà?
Per altra banda es tendeix a idealitzar als moviments veïnals. Sembla que tot ho fan be.Herència d'un temps no tan llunyà en que aquestes associacions eren els únics mecanismes legals de protesta, el moviment veïnal gaudeix de la confiança en l’imaginari col·lectiu d'aquest país. Com m'apunta en Joan Calderón, franquisme sociològic.
Malgrat això, aquestes associacions ja no són el que eren (para bien o para mal) i s'ha passat, com deia l'Oriol Nel·lo, del "Volem l'institut" al "Salvem la Platja Llarga" i ara al "No a la narcosala".
No deixa de sobtar la manca de sentit col·lectiu més enllà del propi barri o carrer d'algunes d'aquestes entitats. És el que es diu el NIMBY (Not In My BackYard). No hi ha una crítica més enllà de la localització de l'element diabòlic que toca en aquell moment.
La segregació successiva d'aquestes entitats (associacions de carrer), la pèrdua de representació i participació d'aquestes i la menor qualitat en el discurs del moviment veïnal són elements que be mereixen una tomacada. Amb tot el carinyo.

La percepció del problema

El Periódico:"Una explosión en un laboratorio del Vallès Occidental causa quemaduras graves a dos personas"

Segons l'enquesta del CIS del passat mes d'abril els 3 principals problemes d'Espanya són, en aquest ordre, l'atur (49%); la immigració (29.8%) i el terrorisme (24.9%).
Fins on conec l'atur no provoca morts. La gent que mor en el camí a les costes espanyoles no és un problema d'immigració in estrictu sensu. Més aviat estem davant d'una situació política i econòmica desastrosa als paisos d'origen. I el terrorisme, sense voler menystenir la tragèdia de l'11-M, cal veure que en els darrers anys el nombre de víctimes per terrorisme ha estat quasi nul.
El terrorisme que més actua al nostre pais és l'empresarial. Aquest si que funciona! A diari podem llegir (en petits articles a una cantonada del diari) notícies sobre accidents laborals. Accidents que en la major part dels casos demostren la manca de mitjans en prevenció i salut laboral. Per tal de treure majors beneficis les empreses juguen amb la vida de la gent que hi treballa. Per no parlar d'horaris, conciliació de la vida laboral i familiar, salari, etc. El conjunt d'aquestes condicions és percebut a l'enquesta del CIS com a important pel 10% de la gent enquestada, a la 7a posició i molt per sota de la inseguretat ciutadana.

Per informar-se:
http://www.ccoo.cat/slaboral/

Las prioridades de Nadal

La Vanguardia. 25.05.06
"A pesar de que todos defendemos y damos prioridad al transporte ferroviario, sigue siendo muy importante el transporte por carretera. Es una realidad. Que nadie piense que se va a tratar de una sustitución del sistema viario por el ferroviario. Sólo se puede pensar en la complementariedad". Así lo afirmó Joaquim Nadal, conseller de Politica Territorial

Si el transporte ferroviario es prioritario... ¿como puede ser solamente complementario?
Si las redes ferroviarias fuesen privadas... perdón, cuando lo sean ¿seguirá siendo complementario o veremos una apuesta mas decidida por este medio de transporte mas sostenible?
Muchos estudios publicados hasta ahora demuestran que uno de los handicaps principales del transporte ferroviario de mercancias son los clusters, los nodos de transporte o puntos de ruptura de carga. Gran parte del tiempo que pierde el transporte ferroviario de mercancias son las esperas de los containers en las estaciones ferroviarias, en los puertos, etc.
El propio Joaquim Nadal (tambien conocido como Señor Cemento) afirma: "Francia ha empezado a planificar una autopista ferroviaria entre Perpiñán y Luxemburgo, trenes en los que se subirán camiones" para luego añadir que "Quizás el modelo de las autopistas ferroviarias sería conveniente pensarlo para Catalunya, con la participación del puerto de Barcelona, la Generalitat, Renfe, Ferrocarrils y Abertis".
Pues eso, quizás y con participación privada, que alguien saque tajada.

La escuela de izquierdas

Publicado en Libertaddigital.com. Ese panfleto

"La izquierda domina en la enseñanza pública, y ¡ay de aquel que, desde ideas conservadoras o liberales, se atreva a enmendar el trabajo llevado a cabo por sus pedagogos, sindicatos, asociaciones y políticos!"

Si algún día quereis pasar un buen rato y reiros con la caverna de nuestro país os recomiendo visitar libertaddigital.com, el opusclo reaccionario y naziliberal de Jiménez Losantos. Allí podreis encontrar todo tipo de argumentarios contra el Estatut, por el ha sido ETA, contra la invasión de "subsahas" (tal cual), por la desregularización del mercado de trabajo (y su precarización, claro), por la nuclear y contra las renovables... en fín, lo inimaginable e indefendible está aquí.

Aunque algo de razón a veces tienen, aunque lo vistan de crítica. Como tomatazo a lo escrito al principio... pues claro que la educación pública está controlada por la izquierda! menuda perogrullada, si estuviese controlada por la derecha... no existiría la educación pública y todos iriamos a las monjitas, a empaparnos de dogmas religiosos, homófobos, de esencia patria y demás jimenezlosantiadas que nos podamos imaginar.
O en versión cutre como en este video: http://www.youtube.com/watch?v=APaW8FgQKUM&search=colegio

Mrs. Doubtfire és ilegal

"Els veïns saben que hem fet la pressió oportuna amb accions contra els ocupants que ara no enumeraré perquè no sé si són legals del tot, però els veïns ja les coneixen"
EL PERIÓDICO 23.05.06

La política local badalonina no deixa de sorprendre a autòctons i foranis (i als exiliats també). La senyora alcaldesa, Maite "Mrs. Doubtfire" Arqué, ara diu que no sap si el que fa és legal o no.

Cal aplaudir de nou a tomacades la coherència amb que porta la política municipal aquesta gent.
Si no hi havia prou amb un port esportiu més, amb l'excusa que Badalona necessita un port per als pescadors (sic), o amb l'adjudicació sospitosa d'habitatges de protecció oficial ara resulta que és el propi ajuntament qui fa mobbing immobiliari. Això si, a famílies okupes, que amb això es justifica tot. Com deia una noia del propi PSC... que cremin l'Ajuntament amb tots dins i tornem a comencar de nou.
De vegades, malgrat l'optimisme habitual en mi, em passa com a en Federico Luppi quan parla d'Argentina. El problema de Badalona és pensar que Badalona té solució.
Amb aquesta gent, com a mínim, esta clar que no.

L'incivisme dels ciutadans

"El gran problema és l'incivisme per part dels ciutadans"

Aquesta frase sembla extreta del discurs de Joan Clos, Xavier Trias o Albertito Nandez-Diaz. Ho sembla, ho sembla. Però no.

Aquesta frase la diu una tal Virgínia Muré, regidora de Medi Ambient de Badalona i es refereix als residus sòlids que suren a les platges d'aquesta ciutat costanera.
Quan fins i tot l'Agència Catalana de l'Aigua afirma que la brutícia de les platges badalonines té un origen exterior i molt probablement de les rieres del Maresme, la regidora de Medi Ambient s'atreveix a dir que no, que el problema és que la gent és incívica. Cal felicitar-li la sinceritat d'opinió i la manca de demagògia cap al seu electorat.
I posats a felicitar a tomacades també podem felicitar al procés de renovació interna que aquesta formació política ha iniciat a Badalona, posant de cap de llista a una persona que ja era regidor fa 23 anys. És normal, la gent jove encara no tenim experiència. Hem d'escoltar, aprendre i callar, que ja ens arribarà el torn.

Por la ventanilla, hombre!

Es curioso que haya tan diversas varas de medir el ruido que hay en la calle.
Es notorio que las ordenanzas de civismo y los niveles máximos de ruido son flexibles en función del motivo que lo ocasiona. Vamos, que si quieres organizar un concierto en Gràcia no puedes emplear altavoces pero, en cambio, tocar el claxon al lado de los munipas de Clos el día que el Barça gana la Champions es perfectamente "correcto".

Hasta los mismísimos...
de los fanáticos que rompen semáforos
del que pone los pies en el asiento del metro
de la poli que no hace lo que tiene que hacer pero hace lo que no toca
del que pasa de la agresión que se produce a su lado
"dels nens que es fan burilles i les llencen amb els dits" que diria en Ko-Ko
y de los conductores agresivos que van tocando el claxon, y mas cosas, porque no arranca el de delante.
A estos últimos propongo hacer como hago yo: se mete la cabeza en la ventanilla y se le chilla muy fuerte (pero fuerte que te cagas, hasta quedarte afónico/a). Y le sueltas: si tú me jodes el tímpano a mí, yo te lo jodo a tí. La próxima vez mirará a todos laos, cerrará las ventanillas y si no se asfixia y se emparanoia, por lo menos habrá dado tiempo a que arranque el de delante...
aprende, Clos...

Estos taxistas... http://www.youtube.com/watch?v=3XGJ1dXt-Go&search=taxista
Fdo: el abuelo cebolleta. Jesus... qué mala es la edad...

Ops! I did it again.

Glups! Pedimos perdón a Sigfreda por haver borrado su comentario. No era mi intención.

A voltes amb l'energia

"El parc eòlic projectat a Espolla uneix en contra seu a la majoria dels veïns de la localitat que han anunciat la creació d'una plataforma reivindicativa."

Notícies com aquesta són habituals a la premsa en els darrers anys.
Sembla estrany que col·lectius ciutadans i ecologistes es posicionin contra una energia renovable.
Però si mirem més enllà no té res d'estrany. Anem a pams:

1. L'energia eòlica és renovable. Cap dubte. Però no per això deixa de tenir impacte sobre el medi. Alguns exemples són l'impacte visual sobre el paissatge i l'agressió a les aus que passen per allà. Ups! una altre ocellot mort.
2. Malgrat això es podria pensar que no hi ha altre opció si volem renunciar a augmentar les tèrmiques o perllongar la vida de les nuclears. Però aquest és un fals debat. Hi ha altres alternatives.
3. La generació d'energies renovables no es basa només en la eòlica. Alemania té la meitat de dies de sol que nosaltres però genera 6 vegades l'energia solar que aqui. Alguna cosa esta passant. Generar energia mitjançant la biomasa, residus orgànics que tanta nosa fan, també és possible (i rendible).
4. A això cal afegir que -ves per on, casualment- els parcs eòlics es volen posar sempre en comarques i zones que durant molt de temps han estat oblidades de la mà de l'Administració Pública. I ara, després de tant oblit, la gran ciutat els hi fem generar l'energia que ens fa falta a nosaltres. Per què no es posen molins de vent a Montjuich? Ai, no, que no queda be al Parc Temàtic Barcelona.
5. I no ens podem oblidar que un dels principals problemes no és com generem, que també, si no com i quant consumim. Tenim una eficiència energètica que fa pena.
6. I per acabar caldria tenir present que difícilmet pots instal·lar-te un molinet de vent a casa teva. Queda, doncs, en mans d'empreses privades que s'enriqueixen i fan negoci. En canvi amb una placa solar al teu sostre podries deixar de pagar a Endesa una pasta i, a més, si et sobra, pots vendre-la a la companyia, que te l'ha de pagar a millor preu. Altra cosa és que no et possin "trabes tècniques".

Per a més informació:
http://delta.deisidro.com/index-cat.html
http://www.enbuenasmanos.com/articulos/muestra.asp?art=409
Informe de Greenpeace sobre energies netes:
http://www.greenpeace.org/espana/reports/resumen-del-informe-elegir-el